El professor de la URV, Pere Navarro, durant la conferència sobre el mapa dialectal del català [Foto: Ariadna Escoda / ACN]
Tot i que la situació és preocupant a bona part del país, els experts han subratllat que el català pateix especialment en territoris com Alacant, Eivissa, l’Alguer o la Catalunya Nord. Davant d’aquest escenari, la professora de la Universitat de les Illes Balears M. del Mar Vanrell ha defensat la necessitat d’impulsar polítiques de protecció i ha advertit dels riscos que comporta la politització de la llengua, sovint font de crispació social.
El congrés també ha posat èmfasi en el valor del patrimoni dialectal del català
Vanrell també ha destacat que la incorporació de població nouvinguda pot esdevenir una oportunitat si es promouen polítiques d’acollida cultural. Alhora, ha apuntat que l’activisme lingüístic no s’ha de limitar a les xarxes socials, sinó que ha de recuperar l’espai públic i comunitari, ja que el català competeix amb llengües molt més potents en parlants i recursos. Tot i les dificultats, ha subratllat que hi ha espai per a l’optimisme, gràcies a l’augment de consciència lingüística entre la població.
El congrés també ha posat èmfasi en el valor del patrimoni dialectal del català. El professor Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili, ha remarcat que la diversitat de varietats és un signe de vitalitat lingüística, mentre que l’empobriment dialectal és símptoma de debilitat.
La trobada s’emmarca en el nou Congrés de Cultura Catalana, un procés col·lectiu que recupera l’esperit dels anys setanta i l’adapta als reptes actuals, amb especial atenció a la preservació de la llengua, la transformació digital i la construcció d’una societat més inclusiva.
Els 4 Gats de Tòquio: un racó català a l’altra punta del món
