El debat amb excorresponsals a Brussel·les: passar la Unió Europa per la traductora

El cicle de xerrades d’Exterior.cat a l’Espai Línia es va reprendre aquest dilluns reunint tres periodistes que van ser corresponsals a Brussel·les. Joan Raventós (TV3), Natàlia Segura (ACN) i Marc Vidal (Catalunya Ràdio) van subratllar la necessitat que tenen els mitjans de comunicació de passar per la traductora tota la informació que generen les institucions europees. El debat va ser moderat pel director editorial de Comunicació 21, Quim Miró.

Brussel·les és el bressol de la Unió Europea. Hi conviuen una munió de diplomàtics, polítics, periodistes i funcionaris. És l’anomenada ‘bombolla de Brussel·les’, els qui treballen amb la informació comunitària. Com es pot fer entenedor explicar un reglament o una directiva europea?

Raventós va explicar que com a periodistes “hem d’informar i contextualitzar al públic a qui informem. És bàsic tenir la fotografia global del que passa a Europa, i després destriar la informació”. Vidal va reconèixer que “informar sobre Europa no és fàcil, les institucions europees no ho posen fàcil. És important que fiscalitzem les decisions que es prenen a Europa. Una de les funcions del corresponsal és la de traduir l’argot europeu”. Així, Segura va destacar que “el corresponsal ha d’estar informat i fer una bona tria de la informació”.

Marc Vidal (Catalunya Ràdio): “Una de les funcions del corresponsal a Brussel·les és la de traduir l’argot europeu”

Com es treballa a Brussel·les

Vidal -que va exercir de corresponsal a principis dels 2000- va admetre que “l’accés a les fonts d’informació era més propera, accessible i transparent que actualment. En la meva època, els despatxos dels eurodiputats eren oberts!”.

En aquest sentit, Raventós va explicar que “com que ara hi ha més canals, l’accessibilitat encara hi és, però no deixen les portes dels despatxos obertes”. I va afegir que “hi ha atenció cap als mitjans, perquè des de les institucions europees hi ha l’objectiu de ser propers als ciutadans, intentant trencar el mite que no ho són”.

En plena revolució digital i tecnològica, com conviu la informació amb les xarxes socials? “Són una finestra d’accés a informació que governs i institucions hi juguen molt, però no et pots creure tot el que hi surt. Contrastar és l’essència del periodisme”, va subratllar Raventós.

Segura va considerar que “les xarxes socials han generat una distància que entre periodistes i polítics. Avui la política es fa a través d’X, amb comunicats i vídeos enregistrats als quals no pots preguntar ni repreguntar, que és el que hem de fer com a periodistes”. I Vidal va afegir que “les xarxes socials no són iniqües i lluitem contra l’algoritme”.

Joan Raventós (TV3): “els periodistes ajudem a connectar els centres de poder polític amb els ciutadans”

Les decisions que es prenen a les institucions europees tenen cada cop més transcendència per a les catalanes i catalans. Un dels reptes que tenen els corresponsals dels mitjans de comunicació és apropar la informació als ciutadans. En aquest sentit, Raventós va assegurar que “els periodistes ajudem a connectar els centres de poder polític amb els ciutadans, i no serà per nosaltres la distància entre les institucions i els ciutadans”.

Tot i la distància que encara es detecta de la societat catalana respecte a Europa i amb la intenció de prendre consciència que el què passa a Brussel·les té cada cop més incidència en la nostra quotidianitat, Segura ha llançat un repte: “manca una assignatura a l’escola sobre Unió Europea, una base de coneixement sobre les institucions i el seu funcionament”.

Els tres periodistes han reflexionat perquè les eleccions europees acostumen a ser les que tenen una participació més baixa: “les campanyes europees sempre queden en un segon pla i el vot es mobilitza a partir de la ideologia que tens al país”, va dir Vidal.

Quant a les temàtiques, que més interessen a l’audiència, canvien en funció de l’actualitat. “Avui els conflictes a Ucraïna i Gaza generen molt interès a Catalunya”, va dir Segura, qui va viure els anys més intensos del procés i dels presos polítics. En l’etapa de Raventós com a corresponsal la pandèmia “ho va monopolitzar tot”, va reconèixer. Més lluny queda l’etapa de Vidal amb l’entrada de l’euro com a moneda única. Hi ha una carpeta, però, que encara es manté oberta des de fa vint-i-cinc anys: l’oficialitat del català a Europa.

Natàlia Segura (ACN): “cal que millorin les condicions laborals i salarials a Brussel·les, encara hi ha massa falsos autònoms”

En una societat de la informació cada cop més complexa, els tres periodistes catalans van reivindicar la necessitat d’enfortir la figura dels corresponsals. “Hi ha menys corresponsals i hem perdut qualitat en la informació. Cal posar recursos per tenir una bona informació, això afecta la nostra democràcia”, va puntualitzar Vidal.

En aquest sentit, Raventós va assegurar que “el meu desig és que destaqui la qualitat de la informació, això necessita temps per cuinar-la”. I Segura va anar més enllà: “cal que millorin les condicions laborals i salarials a Brussel·les, encara hi ha massa falsos autònoms, i la informació europea mereix tenir un corresponsal a jornada completa”.

És Brussel·les la corresponsalia més llaminera? “És molt gratificant i el més semblant a fer periodisme de carrer a l’estranger”, va dir Vidal. “Brussel·les és la corresponsalia on es treballa més”, va sentenciar Segura. “A Brussel·les no descanses mai. Hi ha altres llocs que criden més l’atenció, tot i que he de dir és molt gratificant”, va reblar Raventós.

El debat, que es va seguir a través del perfil de Youtube d’Espai Línia, va estar coorganitzat per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i el Grup Comunicació 21.

Exterior.cat s’expandeix amb una xarxa d’una quinzena de periodistes a l’estranger