La delegació del Govern a Brussel·les [Foto: Govern]
Entre les mesures destacades hi figuren la dessalinització, la regeneració, la millora de l’eficiència de les xarxes de distribució i l’aprofitament del riu Besòs. Segons les previsions, el 2030 Catalunya disposarà de 280 hectòmetres cúbics més d’aigua anualment, i el 70% de les demandes es cobriran amb recursos alternatius.
Entre les mesures destacades hi figuren la dessalinització, la regeneració, la millora de l’eficiència de les xarxes de distribució i l’aprofitament del riu Besòs
La Generalitat ha posat en relleu experiències pioneres, com l’aportació d’aigua regenerada al tram final del riu Llobregat, que entre 2022 i 2025 ha afegit 62 hectòmetres cúbics al sistema, contribuint a pal·liar els efectes de la sequera i evitant talls de subministrament. Aquesta mesura s’estendrà al riu Besòs amb una nova estació de regeneració. Així mateix, s’han destacat les inversions en la reducció de fuites, la modernització de les xarxes municipals i el suport al sector agrari.
Finalment, en les trobades s’ha abordat la necessitat de finançament europeu per impulsar les noves infraestructures d’aigua, especialment en matèria de dessalinització i regeneració. El Govern preveu doblar la capacitat de les dessalinitzadores fins als 160 hectòmetres cúbics anuals l’any 2030 i assolir una producció de 245 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada l’any 2040. Catalunya es presenta així com un territori de referència en resiliència hídrica, alineat amb els objectius de l’estratègia europea aprovada el juny de 2025.
En representació del Govern hi han assistit la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter.
L’ACM estrena la nova oficina a Brussel·les per reforçar la veu del municipalisme català a Europa
