L’Escolania de Montserrat recorre la història musical del monestir en un concert a Roma

Des del Llibre Vermell fins a l’actualitat, l’Escolania de Montserrat ha ofert a Roma un recorregut únic per la història musical del monestir, amb un concert que ha inclòs obres dels mestres més rellevants del cor i peces populars de la cultura catalana com el Virolai o el Cant dels Ocells.

La Basílica de San Anselmo all’Aventino, construïda l’any 1800 en estil neoromànic, és la seu a Roma de l’orde benedictina. Per això, pel pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari de Montserrat, el concert de l’Escolania en aquest espai és “especial” perquè, tot i que el cor ja ha actuat a la capital italiana en d’altres ocasions, mai abans ho havia fet a la seu de l’orde de Montserrat.

Sota la direcció de Pau Jorquera (Barcelona, 1982), l’Escolania de Montserrat, un dels cors de nois més antics d’Europa, ha ofert un repertori que ha combinat música de mestres propis de l’Escolania, com el Pare Ireneu Segarra, director del cor durant quatre dècades, amb polifonia renaixentista, música sacra contemporània i peces populars catalanes com El Cant dels Ocells i El Virolai, obres emblemàtiques que formen part de la identitat històrica del cor.

Montserrat es reivindica en una exposició al Palau de la Cancelleria

Montserrat reivindica a Roma els seus mil anys d’història i la utilitat dels valors benedictins per a la societat. La institució ho ha fet durant la inauguració de l’exposició itinerant ‘Montserrat, un mil·lenni: una contribució benedictina a la construcció d’Europa’, que es podrà veure al Palau de la Cancelleria de la capital italiana fins al 14 d’octubre.

Durant l’acte, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, ha defensat que el monestir és “un exemple de fidelitat a una manera d’entendre la vida i a una llengua”, i ha garantit que el monestir continuarà acompanyant Catalunya i el català com ha fet sempre. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que “Catalunya no seria el mateix sense Montserrat”.

Illa vista el Papa Lleó XIV a Roma i el convida a la Sagrada Família