El debat sobre la ILP de la llei electoral catalana: “Calen reformes democràtiques en profunditat”

A l’espera que la setmana que ve la Mesa del Parlament es pronunciï si admet a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una llei electoral catalana, dos dels seus impulsors -Antoni Montserrat i Mireia Domènech i Bonet- juntament amb l’expert en processos electorals, Ismael Peña-López, han desgranat la proposta en un debat promogut per Exterior.cat a l’Espai Línia de Barcelona. El debat ha estat moderat pel director editorial d’Exterior.cat, Quim Miró.

Després d’un any de treball compartit entre catalanes i catalans de diferents continents, la proposta ja és a la taula dels polítics. D’entrada, la comissió organitzadora de la ILP ha deixat clar que “és una llei de tothom i per a tothom”. Entre els motius per als quals posen en marxa aquesta ILP és perquè “estem preocupats per l’exercici dels nostres drets democràtics, el sistema de vot per als catalans a l’exterior és pervers i deficitari”, ha manifestat Antoni Montserrat, vocal d’estudis de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Tot i les millores obtingudes amb la supressió del vot pregat, “no es va restaurar la normalitat en el vot exterior”, per això, Montserrat ha assenyalat que “a Catalunya calen reformes democràtiques en profunditat”.

“El sistema de vot per als catalans a l’exterior és pervers i deficitari”, ha dit Antoni Montserrat

En la seva intervenció, Montserrat ha posat les dades sobre la taula. L’1 de gener de 2025 hi havia registrats 406.679 residents a l’exterior. En data d’1 d’agost, eren 321.250 els votants potencials. “La Catalunya exterior equival, des de fa anys, a la segona ciutat de Catalunya, per darrere de Barcelona”, ha dit la consultora, periodista i analista especialitzada en la realitat de la Catalunya exterior, Mireia Domènech. “Si a l’Hospitalet o Badalona no poguessin votar, s’impugnarien eleccions”, ha reblat.

En aquest sentit, l’exdirector general de Participació Ciudadana i Procesos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-Díaz ha assegurat que “tenir una llei electoral pròpia ens permetria garantir els drets dels ciutadans, millorar l’operativa dels processos electorals a través d’una sindicatura (avui és a Madrid) i, posteriorment, analitzar per una millora continuada del procés és essencial”.

Una circumscripció exterior necessària

El text planteja, com a element rellevant, una circumscripció pròpia per a la comunitat catalana a l’exterior. En països com Itàlia o França incentiva la participació dels ciutadans residents a l’estranger. “Suposaria enfortir l’activitat democràtica perquè aporta participació dels ciutadans i la identificació entre l’elector i el seu representant”, ha dit Montserrat. En aquest sentit, Domènech ha reconegut que “a l’estranger la gent vota per vincle emocional. Si no els fas votar i participar, perden la connexió amb Catalunya”.

“Des de la proporcionalitat territorial, a la circumscripció exterior li equivaldrien entre 8 i 9 escons”, ha subratllat Peña-López

Davant d’una hipotètica circumscripció exterior, els tres representants del debat han assegurat que la representació catalana a l’estranger els equivaldria entre 4 i 9 escons. “Des de la proporcionalitat territorial, a la circumscripció exterior li equivaldrien entre 8 i 9 escons”, ha destacat Peña-López.

Un cop registrada la iniciativa al Parlament, la Mesa tenia un termini de quinze dies hàbils per a examinar la documentació rebuda i pronunciar-se sobre la seva admissió a tràmit. Domènech ha avançat que “s’ha aplicat una pròrroga molt ben justificada” i, per això, “si l’informe jurídic és positiu, al llarg dels dies vinents superarem el primer tràmit”.

Si la ILP tira endavant, la comissió promotora disposarà de 120 dies hàbils per a recollir les signatures. Aleshores tindran el repte de recollir 50.000 signatures. “És important que tothom s’impliqui: des de la societat civil, entitats, sindicats i partits polítics”, ha dit Peña-López. I també ha avisat que “tot i comptar amb les signatures, no és automàtic que la proposta es debati al Parlament, que té la potestat de rebutjar-ho”.

Una oportunitat per al govern d’Illa

En més de quaranta anys d’autogovern, el Parlament ha debatut diverses propostes de llei electoral, però mai n’ha aprovat cap. “Posen la culpa a Madrid, i no la té. Durant tots aquests anys no han estat capaços d’arribar a un consens”, recorda Domènech.

Per això, aquesta ILP confia a superar el bloqueig polític. “El projecte de llei electoral sempre s’ha enrocat en el repartiment d’escons. Els proposem introduir més escons a la Catalunya exterior, la resta no ho toquem”, ha dit. Per fer viable la ILP, Domènech subratlla que “per responsabilitat democràtica necessitem que els partits polítics de Catalunya pensin en clau de país i no pas partidista”.

“Per responsabilitat democràtica necessitem que els partits polítics catalans pensin en clau de país i no pas partidista”, ha dit Mireia Domènech

I ha anat més enllà: “per al govern d’Illa pot ser una bona oportunitat, seria el primer que tira endavant la llei electoral pròpia”. I ha recordat que el conseller d’UE i Acció Exterior, Jaume Duch, ha estat català a l’estranger -residint a Brussel·les-: “és conscient que existeix aquesta problemàtica, i com a conseller segur que entén la responsabilitat i el paper que té el Govern”.

A l’espera de conèixer si la ILP supera el primer tràmit, els impulsors es mostren optimistes. Després de diversos contactes amb els diferents actors de la política catalana -partits (excepte Vox i Aliança Catalana) i entitats sobiranistes- “hi ha la sensació que tothom és conscient que cal debatre la qüestió d’una llei electoral pròpia”, reconeix. “Aquest és una proposta viable i operativa. No pretenem imposar res amb aquesta ILP, però volem que, com a mínim, es debati i s’avanci. Les forces polítiques han de ser sensibles. Tenim clar que el recorregut serà llarg”.

El debat, que s’ha emès en directe pel canal de Youtube d’Espai Línia, va comptar amb representants de partits polítics entre el públic.