Foto: Freepik

Un informe elaborat pels serveis d’investigació del Consell de la Unió Europea alerta que els ciutadans de Barcelona i Madrid destinen el 74% del sou a pagar el lloguer del seu habitatge. Ambdues capitals només es veuen superades per Lisboa, on els llogaters destinen el 116% dels seus salaris a pagar el lloguer.

El document arriba quan els caps d’estat i de govern de la UE discutiran, per primera vegada en el marc d’una cimera del Consell Europeu, la crisi d’habitatge que afecta tot el bloc comunitari. Entre d’altres, l’estudi també assenyala que el preu de l’habitatge a Espanya ha incrementat un 72% l’última dècada, per sobre de la mitjana de la UE, que es troba en un 58%.

Després de Barcelona i Madrid, les ciutats que més percentatge del sou destinen al lloguer són Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%). Entre les ciutats que destinen menys de la meitat del salari al lloguer hi ha Luxemburg i Frankfurt (34%), Hèlsinki (35%), Viena (37%) o Brussel·les i Berlín (40%).

Lisboa, Barcelona i Madrid lideren el rànquing, seguides de Milà, Roma, Dublín, Atenes i Varsòvia

Quant a l’increment dels preus de l’habitatge, els resultats de l’informe situen l’augment a Espanya en un 72% en l’última dècada. La mitjana de la UE és d’un 58,3%. Encapçalen la llista Hongria (+237%), Lituània (+147%), Portugal (+147%) o Bulgària (+137%).

Per contra, els increments més moderats entre el 2015 i el 2025 s’han registrat a Itàlia (13,3%), Xipre (13,7%) i França (26,7%). Finlàndia és l’únic estat membre de la UE que ha viscut un descens en el preu de l’habitatge, amb una caiguda del 0,4% en els últims deu anys.

Segons les dades de l’informe, Espanya se situa també entre els cinc països de la UE on els joves s’independitzen més tard, als 30 anys de mitjana. Una xifra que només superen Croàcia, on la mitjana és de 31,3 anys; Eslovàquia, amb 30,9; Grècia, amb 30,7; i Itàlia, amb 30,1.

Foto: Freepik

Hongria, Portugal i Lituània encapçalen la pujada del preu de l’habitatge a la UE mentre que Finlàndia és l’únic país europeu on baixa el preu en l’última dècada

L’informe també fa referència a algunes de les mesures tirades endavant pels governs de la UE per intentar frenar l’augment dels preus, entre les quals la regulació dels lloguers, però alerta que poden perjudicar les zones on no s’apliquen els controls.

“Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d’habitatges”, indica el document.

Les dades del servei d’investigació del Consell de la UE s’han fet públiques 24 hores abans que se celebri una cimera del Consell Europeu en què, entre altres qüestions, els líders dels 27 debatran sobre la crisi d’habitatge que travessa la UE.

Es tracta d’un debat orientatiu del qual no s’espera que en surtin mesures concretes. Tanmateix, que el problema d’accés a l’habitatge hagi entrat dins l’agenda d’una reunió de caps d’estat i de govern de la UE, és símbol de la magnitud de la crisi i de la urgència que la UE actuï.

Foto: Freepik

Barcelona i Mayors for Housing reclamen a la UE accions urgents davant la crisi d’habitatge
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram