Foto: Freepik
Parlar habitualment diverses llengües podria tenir efectes positius en el procés d’envelliment. Això és el que suggereix una nova recerca internacional amb participació espanyola, que ha analitzat dades de més de 86.000 adults d’entre 51 i 90 anys procedents de 27 països europeus.
L’estudi, publicat a la revista Nature Aging, conclou que les persones multilingües presenten un risc menor d’envelliment accelerat i mostren indicadors de salut més favorables. Els autors assenyalen que aquestes troballes podrien servir per impulsar polítiques educatives i sanitàries que fomentin la resiliència cognitiva i física a la vellesa.
Tot i això, els investigadors puntualitzen que la recerca no demostra una relació causal directa, sinó una associació clara entre el domini de diverses llengües i un envelliment més saludable. Segons Jon Andoni Duñabeitia, catedràtic de Psicologia i expert en Ciència Cognitiva del Llenguatge a la Universitat de Nebrija, “aquest treball representa una evidència sòlida i rellevant que dona suport a una hipòtesi estudiada durant més d’una dècada en nombrosos laboratoris internacionals”.
Duñabeitia explica que parlar més d’una llengua no només repercuteix en les funcions mentals, sinó que també té efectes beneficiosos sobre la salut general i el ritme amb què envelleix l’organisme.
Un estudi amb més de 86.000 persones de 27 països vincula el multilingüisme amb una millor salut i una major resiliència cognitiva
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip va emprar un mètode innovador capaç d’estimar una “edat biològica” basada en múltiples indicadors de salut i estil de vida. Les persones multilingües van mostrar perfils d’envelliment més saludables, un resultat comparable al d’hàbits positius com seguir una alimentació equilibrada o mantenir activitat física regular.
L’estudi destaca també per la seva envergadura: la mostra inclou desenes de milers de participants, fet que reforça la validesa dels resultats. Duñabeitia recorda, a més, que el monolingüisme és una situació excepcional en la història humana, ja que en la majoria de societats és habitual utilitzar diverses llengües en el dia a dia.
Malgrat els bons indicis, els autors insisteixen que cal investigar més per determinar quins aspectes de l’ús lingüístic són més beneficiosos: la freqüència amb què s’utilitzen les llengües, el context comunicatiu, la distància entre elles o el moment en què s’aprenen. “Aquest grau de detall serà fonamental per comprendre com el multilingüisme pot convertir-se en una eina de salut i benestar”, conclou Duñabeitia.
Catalunya es convertirà en l’epicentre europeu de les llengües minoritzades
