La presència de Barcelona com a ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro de Guadalajara ha estat una mena de catarsi cultural. Caldria cercar-ne les raons, ignotes segurament, però ben segur relacionades amb la dificultat d’exercir un volgut lideratge cultural a escala global sense l’emparament de les grans estructures estatals. A Guadalajara, Barcelona ha exercit aquest lideratge des de la complicitat, des dels valors implícits de la creació i la cultura i sense els codis impostats que sovint comporta la relació entre cultura i estat nació. Sembla fàcil dir-ho, però no acostuma a ser així. Algunes de les poques polèmiques que ha generat la nostra presència a Mèxic ens recorden precisament aquesta realitat.

No és habitual que les ciutats protagonitzin aquests esdeveniments. De fet, n’hi ha poques al món que puguin fer-ho, més enllà d’algunes que vulguin arribar-hi en el marc d’una estratègia de posicionament coaptada a base de pressupostos i realitats culturals sobrevingudes. Barcelona té aquest privilegi i a Guadalajara ho ha fet sense pressuposicions, sense prejudicis, amb naturalitat i amb tots aquells elements que defineixen la seva personalitat cultural. I ha estat un èxit aclaparador, tal com podem veure pel nombre d’assistents (record històric) a la Feria, a les múltiples activitats que hem proposat o amb la intensitat de les relacions institucionals que s’hi han celebrat.

Hem anat a Mèxic amb continguts majoritàriament fets en català (traduïts i no traduïts) i aquesta tria, que per a alguns hauria de ser una qüestió orgànica, gairebé un criteri contractual, s’ha produït de manera racional, sense exigències ni imposicions. I és que la creació cultural barcelonina excel·leix en qualitat i ho fa majoritàriament en català, per això no ha calgut fer d’una realitat tan evident i consolidada un relat intencionat i sobredimensionat. Probablement, aquesta explicació tranquil·la i real, desacomplexada i dialogant, ambiciosa i interactiva de la vida cultural del nostre país només la podia fer Barcelona. A Guadalajara hi hem anat per explicar-nos, però també per escoltar, i aquesta diferència, subtil però important, respecte de les grans institucions estatals és el que ha convertit la Feria del 25 en un moment rellevant per a ells i per a nosaltres. El temps ho dirà de ben segur.

“Hem anat a Mèxic amb continguts majoritàriament fets en català i aquesta tria s’ha produït de manera racional, sense exigències ni imposicions”

És evident que Cercas, Mendoza o Serrat han estat les principals “estrelles” de la Feria (també ho són a casa nostra), però les desenes d’actes amb autors i autores menys coneguts han estat plens de gom a gom amb la seguretat que s’hi deien coses que valia la pena escoltar. I és que per ser escoltat cal tenir quelcom a dir i això és el que s’ha posat al centre de la nostra programació. Quelcom a dir, quelcom per escoltar, quelcom per a parlar. A Guadalajara 2025, Barcelona ha estat el millor exemple del que les ciutats poden dir avui sobre el futur del món, un debat on l’art i la cultura esdevenen profundament anticipadors.

Per a nosaltres, la Feria no ha estat únicament un espai per als llibres en un context inequívocament comercial, la qual cosa és rellevant atesa la posició dominant del sector editorial català a Llatinoamèrica. Ha estat, sobretot, un acte de reafirmació de la música, del cinema, de l’escena, del disseny, del pensament i de la ciència que fem a Barcelona i que presentat com un conjunt harmònic dona sentit a una història i a una ciutat.

Guadalajara ha estat una catarsi, perquè les ciutats, com adolescents de les grans polítiques mundials, rarament lideren el discurs i poques vegades protagonitzen els paradigmes que canvien, i perquè alguna cosa es mou quan escriptors, ballarins, dissenyadors, científics o filòsofs porten nom de ciutat.

De tot plegat en quedarà alguna polèmica: noves beques, autors i autores que no hi han participat i potser algun error de planificació. A fi de bé, perquè les coses perfectes, en l’àmbit de la cultura, són profundament insatisfactòries o únicament el fruit de tot allò que es pretén a si mateix inqüestionable i inamovible.

Xavier Marcé és regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona

Xavier Marcé, sobre la beca de l’Ajuntament de Barcelona a autors llatinoamericans: “No la tirarem enrere”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram