
L’actriu catalana Núria Frias davant del Ballhaus Ost de Berlín [Foto: Marta Tiana]
L’artista catalana Núria Frías Corrius es tornarà a despullar emocionalment damunt d’un escenari berlinès el pròxim 19 de febrer. I ho farà en solitari, a quatre idiomes –inclòs el català– i durant quatre dies seguits. Presenta Mummy, Daddy & Other Issues, un monòleg d’autoficció humorístic multilingüe i multimèdia escrit, dirigit i dramatitzat per ella mateixa.
Explica el relat del seu pas a l’edat adulta des que se’n va anar a viure a Berlín a vint-i-pocs anys– fins ara, que en té trenta. I ho fa “des del privilegi de no necessitar cap visat, cosa que passa pel patiment intern”, assegura a Exterior.cat. D’això se’n volia riure. “No és cap drama”, assegura l’actriu formada al Col·legi de Teatre de Barcelona, “és un problema primermundista”, una comèdia.
L’obra es va estrenar per primera vegada a l’antic teatre Neue Bühne Friedrichshain (l’avui Theatre Pool) i aleshores va tenir tan bona rebuda que ja van decidir que la tornarien a fer. Aquesta vegada, però, es podrà veure al teatre Ballhaus Ost, un espai referent en l’escena teatral independent de la ciutat on Frías sempre hi havia volgut actuar.
Presenta ‘Mummy, Daddy & Other Issues’ un monòleg d’autoficció humorístic multilingüe i multimèdia escrit, dirigit i dramatitzat per ella mateixa
‘Clic’: a la première del 2024 no hi va faltar la fotografia dels seus pares amb el cartell. No només hi surten referenciats en el títol i “l’aproven”: en la funció, els àudios reals de les seves veus s’entrellacen amb vídeos, dansa, escriptura i teatre físic en un mateix fil. És la història del com, en emigrar, la Núria va haver de fer d’ella mateixa la seva pròpia llar. “Viure entre dues cultures fa que et sentis molt de tot arreu i alhora d’enlloc. Fa que ‘casa’ ja no sigui ni el papa i la mama ni el meu país d’origen; sinó que ‘casa’, sigui jo mateixa”.
Interessada pel llenguatge teatral germànic, va traslladar-se a la capital el 2018. “Des del principi jo tenia molt clar que per entendre a aquesta gent i la seva cultura, havia d’aprendre l’idioma”. I així ho va fer: amb un nivell avançat d’alemany, avui fa anys que hi treballa. Per això no ha tingut problemes en utilitzar-lo juntament amb el català, el castellà i l’anglès. Sobretítols de l’anglès a l’alemany i a la ‘inversa, fan més accessible aquest melodrama plurilingüístic.

Foto: Marta Trias
Cada llengua té una funció dramatúrgica diferent, detalla Frías. “Retratar la vida d’una persona a fora és entendre què li passa pel cap, i el que li passa pel cap són els cinc idiomes diferents en què ha parlat en un sol dia”. Un altre component important és l’audiovisual: fa servir cintes on surt ella de petita. No té por d’exposar-se massa perquè ha fet equilibris entre la ficció i la no-ficció. “Em venia de gust i em sentia preparada si tenia a un equip al costat bonic, i això és el que ha passat”. Una plantilla amb forta presència catalana establerta Berlín. “Els catalans ens coneixem tots, o molts”, riu. Hi som per tot arreu.
Explica el relat del seu pas a l’edat adulta des que se’n va anar a viure a Berlín a vint-i-pocs anys– fins ara, que en té trenta
Quan va arribar a la ciutat, van ser col·legues els qui la van endinsar al món ‘berliner’ teatral. També es va ajudar de connexions per aconseguir portar l’obra al Ballhaus Ost al febrer d’enguany. “Els artistes ens coneixem molt i ens acabem ajudant perquè entenem la complexitat del sector”. L’any passat Berlín va retallar més de 130 milions d’euros del seu pressupost cultural impactant a totes les indústries artístiques locals, inclosa la teatral.
Tot i navegar per un ecosistema que no li feia cabuda i que la qüestionava constantment pel seu origen i accent, l’actriu no va cansar-se mai de picar portes. A través de la Freie Universität (FU) de Berlín, va aconseguir muntar-se un equip que la va ajudar amb temes de producció, coreografia i RP i en qüestió de vuit mesos va passar d’un text a tenir-ho tot a punt per al llançament.
Les properes actuacions de Núria Frías Corrius a Berlín els dies 19, 20, 21 i 22 de febrer coincidiran amb el festival de cinema internacional de renom, la Berlinale. Així que anar-la a veure, és l’excusa ideal per gaudir del teatre, revifar la cultura local i desconnectar de les pantalles. És una producció de Núria Frías Company en cooperació amb el Ballhaus Ost i amb el suport del Theatrehaus Mitte i de l’Institut Cervantes de Berlín.

Foto: Marta Tiana
La guerra vista amb ulls de dona: el còmic colpidor de Berta Cusó des de Berlín


