El periodista Àlex Mendoza és el director d’El Mercurio de Barcelona [Foto: cedida]
Originari de Tunja, a la regió de Boyacá, a dues hores de la capital colombiana, Mendoza és llicenciat en Ciències Socials per la Universitat Pedagògica Nacional de Colòmbia, amb estudis de màster en Periodisme a la Universitat del Rosario (també a Colòmbia) i de Direcció i Producció de Cinema i Televisió a la Universitat Ramon Llull. Amb més de 13 anys d’experiència professional, ha passat per totes les branques del periodisme, des de la premsa escrita en paper fins als mitjans digitals, la televisió i la ràdio.
“Es parla molt de nosaltres, però no es parla amb nosaltres, i crec que la ciutat necessita urgentment mirar cap aquest cantó i entendre que som un col·lectiu que creix i que s’ha d’integrar al teixit social per construir una prosperitat conjunta”, diu Mendoza
“He sigut un afortunat en aquest ofici. Jo vaig començar la meva carrera molt jove en una revista d’actualitat social i política que es diu Semana, a Colòmbia, en el seu moment un referent per a la premsa escrita a Llatinoamèrica, on fèiem unes investigacions profundes i molt potents. Era una redacció frenètica que bullia i cada diumenge portava alguna notícia d’impacte nacional”, explica Àlex Mendoza.
“D’allà vaig fer el salt a la televisió i vaig tenir la sort de produir uns reportatges meravellosos i molt diversos: des d’entrevistes amb personatges com en Pepe Mujica fins a cròniques molt dures amb migrants a la frontera dels Estats Units amb Mèxic, passant per conviure i seguir en moments molt especials per a ells a estrelles com Maluma o fins i tot artistes de Hollywood… Era una bogeria meravellosa i em va sembrar el cuc per l’entrevista com el meu gènere preferit de l’ofici”, assenyala amb un somriure que no el deixa mentir.
Donar veu i obrir debats
Precisament, un dels seus propòsits al capdavant d’El Mercurio de Barcelona és portar cada divendres una entrevista amb una veu rellevant per a la comunitat migrant llatinoamericana, però també per a la vida de la ciutat. “No ens podem oblidar que volem construir una plataforma, un punt de trobada entre la ciutat i un dels seus col·lectius més dinàmics. Generar aquest espai de connexió, de representació i de pertinença és clau per a la salut democràtica de la ciutat; no es pot deixar al marge dels debats de la societat al 20% de la seva població”, remarca Mendoza.
El director d’El Mercurio de Barcelona també creu en l’opinió com un dels pilars d’aquest nou projecte: “Portarem veus expertes en els diferents temes que tenen a veure amb la comunitat migrant. Volem opinions contrastades i sòlides sobre el fet migratori, però també volem abordar els debats que preocupen a qualsevol barceloní. Els migrants no desapareixem en cap moment del dia, també paguem lloguer, portem els nens a l’escola, anem al metge, sortim a dinar, agafem el metro, anem en Bicing… Per tant, tots els debats públics sobre la ciutat ens interpel·len i ens interessen també”, explica Mendoza.
“No ens limitarem a deixar-ho per escrit, comptem amb el suport de l’Espai Línia i farem xerrades, conferències, debats i tota mena de mecanismes presencials que ens ajudin a construir aquesta plataforma de referència que volem que sigui El Mercurio de Barcelona”, afegeix el periodista.
El compromís amb la llengua
“Jo vaig arribar amb uns coneixements molt bàsics de català, però de seguida vaig veure que era una eina indispensable per integrar-me i arrelar-me al país, per entendre també la cultura catalana i els catalans. La llengua és un vehicle irrenunciable si vols connectar realment amb Catalunya i amb Barcelona, i en soc un prescriptor: cada vegada que parlo amb algun nouvingut o amb algú que vol venir, el primer consell que li hi dono és que aprengui la llengua”.
Aquest compromís es veurà reflectit a El Mercurio de Barcelona, amb una estructura singular: el diari estarà escrit 100% en català, però integrarà dues webs paral·leles i totalment integrades en castellà i portuguès brasiler, per tal d’arribar a tota la comunitat migrant llatinoamericana i apropar-la a la llengua catalana. “Inclourem una secció per aprendre i millorar coneixements sobre el català. Que la gent nouvinguda no parli la llengua catalana no vol dir que no vulgui aprendre-la. El Mercurio ha de ser també una eina per a la normalització del català dins del col·lectiu migrant”, puntualitza.
Àlex Mendoza assegura que el seu pas per l’Agència de Notícies Andorrana (on va arribar a dirigir un programa per a Andorra Televisió) i després com a cap de política de RAB Ràdio i com a assidu tertulià de TV3, li han deixat un marcat interès perquè la difusió de continguts en català arribi a la comunitat migrant i sigui un vehicle d’aprenentatge i construcció de teixit social. “Els missatges s’han de dirigir i s’han de treballar molt bé perquè arribin al públic objectiu i per impactar en una audiència que, en principi, no té un mitjà informatiu de referència. Tenim molt camp per córrer, però ho farem amb rigor i qualitat”, conclou Mendoza.
Neix El Mercurio de Barcelona, un diari digital per a la comunitat llatinoamericana de la ciutat
