Foto: Freepik
El Govern ha aprovat un nou decret per regular l’acreditació, el funcionament i el control dels organismes d’intermediació en l’adopció internacional a Catalunya. La norma busca garantir els estàndards de qualitat mínims exigibles per prestar el servei a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Al mateix temps, vol evitar càrregues administratives innecessàries o accessòries i racionalitzar la gestió dels recursos públics. El decret estableix els criteris que han de complir les entitats que fan aquesta tasca amb seu a Catalunya, així com els estàndards de qualitat que han d’oferir i els mecanismes d’avaluació.
L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) atorgarà les acreditacions, en retirarà, si s’escau, i assumirà la supervisió i la inspecció dels organismes en tant que entitat pública competent en matèria d’adopció internacional a Catalunya.
L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) atorgarà les acreditacions per un període inicial de quatre anys, prorrogables fins a un màxim de deu
La normativa és aplicable als organismes acreditats sense seu social a Catalunya, però tramiten expedients de persones que hi resideixen. De la mateixa manera, els organismes acreditats per l’ICAA poden gestionar les sol·licituds de persones residents a qualsevol punt de l’Estat.
Els organismes d’intermediació en l’adopció internacional que compleixin els requisits poden sol·licitar l’acreditació per via telemàtica en qualsevol moment. L’acreditació s’atorga per a un període inicial de quatre anys i pròrrogues de dos anys, fins a un màxim de deu, mentre l’entitat continuï complint les condicions i els requisits exigibles. Transcorreguts aquests deu anys, l’entitat haurà de tornar a demanar l’acreditació.
Els organismes d’intermediació en matèria d’adopció internacional acreditats per l’ICAA abans de l’entrada en vigor d’aquest decret la mantenen durant quatre anys. Aquells que l’estiguin tramitant actualment podran finalitzar els tràmits amb la regulació vigent fins ara.
El Govern reclama un “paper actiu” de les regions en les polítiques industrials i d’innovació de la UE
