Com a cantaires de l’Orfeó Català, hem participat en projectes internacionals molt rellevants els últims anys. El 2023, per exemple, vam tenir l’oportunitat de cantar amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko, una experiència que en aquell moment ens va semblar gairebé insuperable. Sovint tenim la sensació d’anar assolint reptes que fa un temps ens semblaven inabastables, i així i tot, el que hem viscut aquests dies a Los Angeles ha tingut una intensitat especial.
Per a molts dels cantaires del cor, com és el meu cas, era la primera vegada que treballàvem amb Gustavo Dudamel. Ja al novembre, quan va venir a fer-nos un assaig, vaig sortir amb la intuïció que el projecte seria excepcional. Impressiona la seva manera de dirigir, però encara més la manera com dona context i sentit a la sonoritat que busca i a la seva manera de percebre la música.
Aquest resultat, però, comença molt abans del viatge. Des de la tardor vam preparar l’obra amb Xavier Puig, director titular de l’Orfeó Català. Als primers assajos, alguns passatges resultaven exigents, però la seva preparació clara i àgil, combinada amb el sentit de l’humor que el caracteritza, ens va donar tota la confiança necessària. Els concerts que vam fer al novembre amb l’Orquestra Simfònica del Vallès van reforçar encara més aquesta seguretat, de manera que arribar al Walt Disney Concert Hall al febrer amb l’orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil) va ser una experiència per a la qual ens sentíem plenament preparats. Malgrat tot, les seves habituals paraules abans de cada concert ens recordaven que calia estar a l’aguait: el mestre Dudamel podia ser imprevisible.
“La veritable fita era trepitjar l’escenari del Walt Disney Concert Hall i connectar amb la música en directe”
Els tres concerts van ser molt diferents entre si. Dudamel dirigia de memòria la Missa Solemnis, una obra monumental de gairebé 90 minuts, exigent per a tots els intèrprets (cor, solistes i orquestra) i que dirigia per primera vegada. Tot i això, cada gest seu posava en relleu petits detalls que feien única cada interpretació: lleugers ajustos de tempo, algun calderó més llarg o subtils matisos que requerien tota la nostra concentració i precisió. Per a molts de nosaltres, el tercer concert va ser el que més vam gaudir: ja coneixíem millor la seva manera de dirigir i això ens va permetre experimentar cada moment de l’obra amb tota la intensitat que exigia, responent amb seguretat a cada detall musical.
L’arribada a Los Angeles ja va ser intensa. El vídeo cantant a l’avió es va fer ràpidament viral, i rebíem missatges, abans fins i tot del primer concert, parlant-nos d’“ambaixadors”, una responsabilitat que ens va impressionar. Però, per nosaltres, la veritable fita era trepitjar l’escenari del Walt Disney Concert Hall i connectar amb la música en directe.
“La tornada a Barcelona costa d’assimilar després d’haver viscut moments tan intensos i concentrats en tan pocs dies. Ens queda l’agraïment per l’oportunitat, la satisfacció d’haver portat la nostra manera de ser i de cantar una mica més lluny”
També hi va haver moments inesperats que quedaran gravats a la nostra memòria. Just després del primer concert, Dudamel, amb tota naturalitat, ens va presentar “un amigo” que hi havia entre el públic: Chris Martin, el cantant de Coldplay, un moment que ens va deixar a tots bocabadats enmig de l’adrenalina post concert. L’endemà, tenir l’oportunitat de conèixer els Barça Legends, compartir impressions sobre les experiències de cada grup i sentir-nos “ambaixadors” del cor tan lluny de casa va ser un altre moment únic i difícil d’oblidar.
Dudamel també ens va dedicar un discurs molt agraït al final, destacant la nostra feina i obrint la porta a futures produccions conjuntes, fet que ens il·lusiona profundament.
Han estat dies intensos de música i convivència. Passar tantes hores entre assaigs i escenari fa que els companys es converteixin en amics, i amb algunes d’elles hi tinc un vincle especial, fruit dels valors i les vivències compartides. La tornada a Barcelona costa d’assimilar després d’haver viscut moments tan intensos i concentrats en tan pocs dies. Ens queda l’agraïment per l’oportunitat, la satisfacció d’haver portat la nostra manera de ser i de cantar una mica més lluny, i la il·lusió per tot el que ens espera en el futur.
Marina Ventura, cantaire de l’Orfeó Català
