Exterior.cat fa una aturada breu durant l’agost. Com ho fa el Grup Comunicació21. Després d’un primer mig any d’arrancada arribem a aquesta aturada amb un somriure gegant. Ho fem amb la satisfacció d’haver acomplert amb escreix el camí que ens vam fixar a finals de l’any passat mentre cuinàvem com seria aquest nou projecte.
Un nou portal que va néixer amb un tret identitari molt definit: explicar què fa Catalunya al món. I fer-ho cada dia s’ha convertit en una vivència apassionant. Una cerca constant per visualitzar la llavor catalana en qualsevol punt del planeta que serveix per reforçar les veus anònimes dels seus protagonistes. En pocs mesos -el portal va néixer el 21 de gener de 2019-, Exterior.cat ja és la casa d’acollida de milers de catalans que per motius ben diversos un dia van haver d’omplir la maleta i deixar l’anhelat país petit.
Una casa formada per un espai ampli, divers i ple de tonalitats on hi té cabuda tothom que estimi la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. I també dels Països Catalans. La casa o el portal té una decoració fresca i amable on cada dia la visita un convidat diferent. Més llunyà o més proper. Una casa que aplega una gran família que cada vegada es va fent més extensa amb el pas del temps.
El temps també és per aquells qui dediquen la seva estona de lleure per connectar-se amb la casa. Obrir la finestra del portal i creuar d’una habitació a l’altra. D’Argentina a Luxemburg passant per les Amèriques. Els lectors sou els qui, de forma directa, ratifiqueu que el portal té el comfort i l’atractiu necessaris per visitar-la cada cop amb més freqüència.
Un de les imatges gràfiques i rellevants d’aquests primers sis mesos ha estat el panell de suro que té la casa. És un suro on cada dia s’hi penja el nom i la ubicació d’aquell català que viu en qualsevol punt del món i que, per primer cop, se’n parla a Exterior.cat. Xinxeta, nom i ciutat d’acollida. A l’inici, les xinxetes no omplien els dits de la mà i ara has d’anar sumant una mà darrera una altra.
Durant quatre setmanes -fins el 2 de setembre- la casa romandrà tancada. Ara bé, no deixem les finestres avall sinó que queden ben obertes. Darrera els vidres hi trobareu els darrers protagonistes que han accedit a la casa. I com diu la dita: els últims seran els primers. Mentre no es reprengui l’activitat, també pot ser un bon moment per posar-se davant del panell de suro i fer una lectura més reposada d’aquelles històries que han permès xiuxiuejar als visitants de la casa.
Com ho seran aquests dies d’estiu i de vacances. Una època per digerir-ho tot i agafar l’embranzida necessària per encarar una tardor que ens exigirà molt més. Ho seguirem fent amb l’ajut de tots i totes. Perquè és gràcies a la col·laboració desinteressada de tots els qui hi conviuen que la casa es manté endreçada i atractiva cada dia. Serem fora uns dies. Al setembre tornarem a omplir la casa d’històries.
Quim Miró és periodista i cap de continguts d’Exterior.cat
