8-M: per això protesten les catalanes a Berlín

Veig les camises castelleres grogues de la colla de Berlín a la llunyania de la plaça d’Oranienplatz. Ja marxen en to de protesta amb algunes de les col·lectives feministes. Un any més, les catalanes de Berlín han sortit als carrers. El Dia Internacional de la Dona és un dia festiu als estats de Berlín i Mecklenburg-Pomerània Occidental. És un quart d’una del migdia i em trobo en aquesta plaça del barri de Kreuzberg que és un dels punts més importants de mobilització política i social de la ciutat. Després d’un petit discurs, moltes de les manifestants emprenen la marxa en conjunt amb els grups que ha convocat la Confederació Alemanya de Sindicats.

Els primers recomptes de participants en les manifestacions del 8M a la ciutat apugen fins als 30.000. Se n’han convocat múltiples, de protestes. De lluny, sento una cançó que fa que ho aturi tot: Cant de Lluita, de Roba Estesa. “Som en acte de protesta. Som mans fredes vora el foc…”. Un grup de coristes italianes entonen aquest himne feminista de l’emblemàtic grup de rock català. M’apropo fascinada, creuem unes paraules i uns somriures, els les faig la foto i després continuen el seu recorregut. A poc a poc, van fonent-se amb les altres manifestants, vestides –la majoria– de color lila i verd. Són gairebé 10.000 les persones que caminaran dos quilòmetres fins a arribar a la Rotes Rathaus.

“Soc aquí perquè no pot ser que estiguem en ple 2026 i les dones encara cobrem un 16% menys que els homes aquí a Alemanya per fer la mateixa feina”, retreu la Paula, una tarragonina que fa dos anys que viu i treballa a Berlín. La bretxa salarial de gènere és un dels temes que es reivindiquen més a Alemanya aquesta diada. Però n’hi ha de moltes més.

“Soc aquí perquè no pot ser que les dones encara cobrem un 16% menys que els homes a Alemanya per fer la mateixa feina”, retreu la Paula, una tarragonina resident a Berlín

Perú, Panamà, Mèxic, Veneçuela, Colòmbia, Nicaragua, Hondures, Argentina, Xile… Onegen cartells en castellà i s’escolten accents de tota Abya Yala. Mentre l’Oranienplatz es fa mig buida, el Bloc Migrant encara proclama la seva pels altaveus. Una lectura de manifest on els feminicidis són els principals protagonistes. Un apoderament de l’espai públic que mai podrà fer del tot justícia a cap de les víctimes que s’ha endut el masclisme, per molt que aquesta sigui la intenció. Les preocupacions i demandes de les berlineses són tan diverses com la seva població, d’aquí a la necessitat de fer protestes simultànies. Cada dona, des de la seva pròpia trinxera.

M’uneixo al bloc migrant, que ja comença a deixar enrere Oranienplatz per mobilitzar-se sis-cents metres en direcció contrària a les col·lectives de la ‘unió’. Volen arribar a Kottbusser Tor. Allà es trobaran amb altres contingents que marxaran fins a Hermannplatz, al barri de Neukölln. Com més m’apropo, passo de sentir cançons alegres a crits en contra de les guerres. L’ambient es fa més dens i els colors liles es dilueixen amb el negre dels uniformats. Les col.lectives “més revolucionàries” han mobilitzat vora cinc mil persones.

“Trobo que és especialment important manifestar-nos ara que els nostres drets estan en disputa”, assegura Alexis López Arias. Aquest argentino-barcelonès de vint-i-sis anys en fa un i mig que viu a Berlín. Avui s’ha unit als contingents de tricolor palestí. “És una guerra dirigida per homes, és una guerra extractiva, una guerra d’explotació”, assegura.

En aquesta protesta hi ha hagut detencions des del començament– la majoria breus. La Berlín Polizei sol fer grans desplegaments a cada manifestació, però intensifiquen les seves accions allà on es despleguen banderes palestines. I aquest és el cas. “Aquesta mani, és una mani internacionalista que està molt en contra, per exemple, de la complicitat de l’estat alemany cap al genocidi a Palestina”, m’explica la Marta. Ve de l’extraradi de Barcelona i fa quinze anys que viu a Berlín. “Alemanya en concret té un problema. És una societat que ignora molt el seu propi masclisme, per exemple fins fa poc no registraven el nombre de feminicidis, no condemnen els feminicidis tampoc com un crim”, lamenta.

 “Aquesta mani, és una mani internacionalista que està molt en contra, per exemple, de la complicitat de l’estat alemany cap al genocidi a Palestina”, admet la Marta, una barcelonina resident a Berlín

De sobte, s’obre canal d’entre més de cinquanta persones que estiren el vel de més de cent metres de llarg d’una dona que va vestida de núvia. Amb majúscules i en color vermell, al vel hi posa: “Alemanya 2024-2025”. Tot seguit, en color negre apareixen molts noms de dones. Després, molts altres països amb molts altres noms de dones. I al final del vel, s’hi llegeix: “estrangulades, disparades, asfixiades, apunyalades…”.

Són dos quarts de sis de la tarda quan per fi els contingents arriben a Hermannplatz. Allà s’hi estan una estona. “Vinc cada any a aquesta mani perquè m’hi sento més representada”, diu l’Alba. Nascuda a Barcelona, fa deu anys que viu a Berlín. “Però cada any em passa el mateix: les meves amigues van totes a diferents manifestacions i al final no ens trobem”. Amb tot, sí que se n’hi troben de catalanes, un vuit de març pels carrers de Berlín.

En marxar la llum, la protesta s’intensifica. Tocant les set de la tarda soc testimoni d’una detenció policial molt violenta cap a dos manifestants. Amb la càmera a la mà, el meu instint periodístic prem el botó de gravar, però tot passa tan de pressa que no tinc temps per agafar una bona posició.

“Vinc cada any a aquesta mani perquè m’hi sento més representada”, diu l’Alba, una altra barcelonina resident a Berlín

La policia es mou àgil i agressiva en una coreografia orquestrada mil·limètricament, assegurant que les abstraccions succeeixin en el menor temps possible i sense causar massa disturbi. Tenen localitzades a certs personatges populars dins dels moviments per a l’alliberació del poble palestí a la ciutat, perquè clarament els tracten de manera diferent a la resta de manifestants i els hi prohibeixen el pas –només a ells– segons a on.

Gairebé toquen les vuit del vespre i jo ja plego dels carrers perquè la meva feina continua a l’escriptori. Mentre poso ordre a les meves notes, la companya de pis m’avisa: la protesta ha finalitzat a dos quarts de nou. Poca cosa ha canviat, només algun arrest que se suma a les estadístiques i a la crònica del dia. Així s’han viscut vuit hores d’un vuit de març a Berlín.

Alemanya reactiva el registre militar: què passa amb els catalans que hi viuen, hauran de fer el servei?