En un context repressiu com el que estem vivint, i un entorn de control exhaustiu i diari del que permet o no permet el mantra constitucional, les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior han esdevingut l’ase dels cops d’una política espanyola temerosa, oligàrquica i proteccionista. Sabedora que les delegacions del Govern són, i han de ser, les facilitadores de les relacions comercials, culturals i polítiques del Govern a l’exterior i un organ al servei dels catalans, Espanya empra totes les estratagemes jurídiques per eliminar quelcom que és imparable, i que és la presència dels catalans – de tots – i de les seves idees, arreu del món. Amb la seva actitud, Espanya assumeix que no només vol perjudicar els interessos dels empresaris o industrials independentistes, si no que els conmina a tots, pensin el que pensin, a un ostracisme que Catalunya ni mereix, ni tindrà.
En aquest sentit, l’establiment de Cambres de comerç bilaterals allà on no n’hi hagi, i el suport decidit allà on ja funcionin, hauria de ser una de les estratègies més importants de l’acció exterior de Catalunya. A Barcelona disposem avui en dia de nombroses entitats comercials que, s’anomenin Cambres, clubs de negoci o associacions, exerceixen ja de cambres de comerç bilaterals entre Catalunya i la resta de països. A parer meu, una de les més significatives és la Cambra de Comerç Brasil Barcelona, amb una dilatada trajectòria que permet acostar posicions entre un país emergent com és Brasil i la nostra terra.
A la seva forma, l’American Society de Barcelona, fa un paper similar, tot i que les dinàmiques de l’empresariat nordamericà vagin per uns altres verals, i s’hagin agrupat molt més al voltant d’assumptes socials i solidaris de la pròpia comunitat. Cal destacar el caràcter, per la seva tradició, d’entitats que han esdevingut referents com el Club Suís, la Cambra Italiana o els cercles alemanys i francès, institucions de prestigi a la ciutat.
Darrerament segueixo d’aprop la constitució de Cambres bilaterals i clubs d’empresaris internacionals a Barcelona. En aquest sentit, l’interès de personalitats destacades com Jin Hao de la Corporació d’empreses xineses, o de Saqib Tahir, del col·lectiu empresarial pakistanès, són notables a l’hora de crear organismes propis que treballin de forma independent però coordinada entre Catalunya i els respectius països d’origen. A través del recentment nomenat senador, l’amic Robert Masih, també hi ha interès per començar a fer rodar una Cambra entre la Índia i Catalunya.
Amb diverses empreses i entitats, des de MEXCAT hem liderat els darrers anys la constitució d’un Club de negocis mexicans a Catalunya que vol treballar de tu a tu amb el Club catalán de negocios a la Ciutat de Mèxic i establir vies de col·laboració i benefici de l’empresariat d’ambdós països.
La Cambra de Comerç de Barcelona, en aquest nou moment polític i econòmic, hi pot jugar un paper cohesionador, en tot plegat. La Cambra hauria d’esdevenir valedora, tutora i germana d’aquestes Cambres internacionals que els darrers anys sorgeixen, per mitjà d’un grup de treball o un organisme que les aglutini. Una estratègia que permeti també ajudar a la presència internacional de la pròpia Cambra de Barcelona, a la vegada que ofereix serveis i suport al col·lectiu, i que ajuda a posicionar-les en el territori, també amb el Consell de Cambres.
Paral·lelament, el Govern de Catalunya pot i hauria d’exercir de catalitzador de tot aquest talent i potencial econòmic, amb suport jurídic, logístic i estructural per part del Departament d’Empresa i del Departament d’Exteriors. Estic segur que el Govern de Catalunya tindria en aquestes entitats el millor aliat per exercir la realpolitik arreu del món per a uns anys propers que es presenten complicats econòmica i políticament.
Albert Torras és president de la Corresponsalia Barcelona del Seminario de Cultura Mexicana
