Com s’ho fan els 150 professors de català de la Xarxa Llull per seguir ensenyant la nostra llengua a les universitats d’arreu del món? Com afronten la seva tasca en plena crisi sanitària pel COVID’19? Quines fórmules segueixen per mantenir el ritme de la docència i de l’aprenentatge?
L’Institut Ramon Llull explica en un reportatge al seu web com s’està adaptant en una reorganització educativa sense precedents arran del coronavirus. La suspensió de les classes presencials en la major part d’universitats arreu del món per la crisi del COVID’19 està provocant un transvasament generalitzat cap a l’ensenyament digital.
La Xarxa Llull, formada per uns 150 professors de català, s’està reinventant a un ritme accelerat, i els lectors de català aquests dies proven les millors fórmules per seguir atenent els estudiants, ara a distància, a través de diferents eines i aplicacions.
DESCOBRINT NOVES EINES I APLICACIONS
Uns pengen continguts en línia, d’altres comparteixen recursos culturals a xarxes socials, d’altres fan servir eines com Zoom, Jitsi, Hangouts o Skype per continuar fent classes. Els estudiants de català de la Universitat de Sheffield, per exemple, continuen practicant català amb alumnes de la Universitat de Barcelona, fent intercanvi lingüístic a distància. Una pràctica que és molt més que una conversa… és descobrir una llengua, una cultura i un país.
En el cas de Renée Pera, lectora de català de la Xarxa Llull a la Universitat de Marburg (Alemanya), les classes encara no han començat —l’inici és previst pel 20 d’abril, falten tres setmanes—, però les perspectives passen per fer tot el semestre en línia, “o almenys, bona part”, tal i com explica.
“He de fer confinament, però tenim la sort que al meu Land no és gaire estricte, perquè ens deixen sortir a passejar”. La sensació, segons Pera, és “com si tots els dies fossin un diumenge etern”. Recentment, ella i els altres lectors ubicats al país germànic van fer una reunió virtual “per compartir idees i recursos, on vam jugar una mica amb el Zoom”. Tant ella com els altres lectors es troben ara en una fase “experimental” per provar de fer viables les classes en línia i no aturar l’ensenyament de català.
“Estem treballant per adaptar el exàmens en format virtual i per fer les classes que encara queden per fer després de Setmana Santa”, explica Anna Oliver, lectora a la Universitat de Bristol. “Estem treballant força, intentat adaptar-nos a les condicions, sobretot amb les eines i aplicacions pròpies de la Universitat, per evitar que els alumnes hagin d’aprendre l’ús de diferent programes o entorns”.
Carles Gallifa Puig, lector a les universitats de Zuric i Constança, explica que utilitza l’OLAT, una plataforma oferta per la seva universitat, i la plataforma Parla.cat, d’on en destaca la funció de tutoria, “que permet seguir el progrés del vostres alumnes quan fan les lliçons predefinides per la pròpia aplicació”.
També en subratlla l’opció de compartir material propi per mitjà de l’Aula Mestra, on hi ha material que hagin fet o utilitzat d’altres professors. De fet, aquesta setmana hi ha hagut una trobada virtual de professorat d’Alemanya –país on a partir de mitjan abril començaran el semestre d’estiu– per intercanviar informació sobre la millor manera de treballar amb aquests dos recursos (www.parla.cat i l’Aula Mestra).
Per comunicar-se amb els alumnes, Gallifa utilitza Microsoft Teams i Zoom, també vocaroo.com, “que serveix per enregistrar veu i compartir-ho, sense necessitat de descarregar res” i Screencastify, que li serveix per fer vídeos. Un ampli repertori per no desatendre en cap moment les necessitats d’aprenentatge, malgrat el confinament.
Tres casos que expliquen la feina dels professors de català a les universitats d’arreu del món en ple confinament. El Llull segueix actiu i treballant en pro de la llengua i la cultura catalanes, adaptant-se a aquesta nova realitat marcada per una crisi sanitària d’abast mundial, que és alhora l’excusa perfecta per fer una transformació digital a nivell institucional.
