Ana González, de Martorell a Harvard: “Quan penses en recerca, els Estats Units són referents”

Ana González (Martorell, 1993) és llicenciada en Ciències Biomèdiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té un màster en medicina regenerativa per la Universitat d’Edimburg (Escòcia) i és doctora en filosofia en ciències mèdiques per la Universitat de Lund (Suècia). Actualment, és investigadora postdoctoral al Broad Institute of MIT and Harvard (Estats Units), on va arribar el febrer de 2023. Des que comencés el seu camí en el món de la ciència, ara fa deu anys, mai ha exercit a Catalunya i la seva carrera s’ha establert, de moment, a l’exterior. De fet, compleix aquella dita de no ser profeta a la seva terra i a Exterior.cat parla sobre la dècada en què ha fet quilòmetres amb la ciència i les cèl·lules mare com a teló de fons.

Malgrat que la seva intenció era dedicar-se a l’arquitectura, un estiu en el programa Joves i Ciència dela Fundació Catalunya La Pedrera i va canviar els seus plans. Això, sumat a la intervenció d’un professor quan tenia setze anys, van capgirar el seu camí. “El programa Joves i Ciència em va fer adonar que volia fer Ciències Mèdiques o Biologia i em vaig enamorar de les cèl·lules mare, sabia que volia treballar-hi i que estudiaria fora”, explica la martorellenca.

Suècia i Escòcia van ser les dues següents parades després de llicenciar-se a la UAB. Primer, en el programa Erasmus pràctiques per treballar enfocada en els ictus cerebrals a la Universitat de Lund. Després, i decidida a enfocar el seu treball en la neurociència, va cursar un màster a la Universitat d’Edimburg, on va coincidir amb l’investigador que va descobrir l’ovella Dolly. Finalment, el seu camí va tornar a Suècia per estudiar el doctorat i va guanyar la prestigiosa beca Marie-Curie.

Suècia, Edimburg i els Estats Units han estat els països on Ana González ha forjat la seva carrera professional

En aquest viatge per Europa, González ha pogut observar la diferència d’enfocament quant als estudis. Així com a Suècia explica que “vaig desenvolupar la curiositat sobre teràpies cerebrals i em va fer veure que volia dedicar-me a allò, perquè era un lloc molt internacional”, admet que “a Edimburg teníem menys hores de classe i desenvolupàvem molts més projectes, t’impulsaven a aprendre per tu mateix i a desenvolupar altres habilitats”. Sobre la base que va obtenir a Catalunya, reconeix que era bona, tot i que estava molt centrada en la part teòrica.

I si hi ha un indret al món on la ciència rep altes dosis d’inversió, són els Estats Units. No era l’única destinació de la biomèdica de Martorell, però un cop va acabar el doctorat, va buscar feina arreu. I el seu destí va ser el Broad Institute of MIT and Harvard, una institució que connecta el coneixement biològic de la Universitat de Harvard i el bagatge del MIT. Des del febrer de 2023, hi cursa el postodoctorat enfocat en l’estudi sobre l’esquizofrènia.

El seu aterratge en aquest país es justifica, entre altres motius, per la importància que juga la investigació en el seu sistema i els recursos que s’hi dediquen. “Als Estats Units hi ha molt bons investigadors, com a tot arreu, i hi ha molts diners, i no sé si és una relació de causa i conseqüència, però quan penses en la recerca, els Estats Units són referents”. A més, també detalla les desigualtats entre ambdós països: “les possibilitats de projecció als Estats Units i la quantitat de beques a què tens accés és molt gran; a Catalunya, les beques són més limitades, potser reps 10 cops més als Estats Units”.

D’aquesta manera, la seva adaptació als Estats Units i el seu encaix com a investigadora ha estat l’escollit. I a més, hi ha sumat una nova tasca, i és que dedica unes hores de la seva feina a la docència a la Universitat de Harvard, en el departament de biologia cel·lular i molecular. El cuquet per ensenyar es va despertar mentre cursava el doctorat, quan acompanya estudiants en les seves investigacions, i ara l’ha fet realitat. “Hi trobes una satisfacció diferent, perquè veus els seus progressos, combinar la docència amb la meva recerca m’agrada molt”, confessa.

Ana González: “Les possibilitats de projecció als Estats Units i la quantitat de beques a què tens accés és molt gran”

Tot i que la seva realitat diària no té lloc a Catalunya, hi viu connectada i forma part del Casal Català de Boston i Nova Anglaterra, de nova creació. Els castellers i la ciència en clau catalana són algunes de les propostes que ha aportat en aquest grup, on hi ha encaixat des del primer dia. I la pregunta que reben tots els catalans a l’exterior, també sorgeix en aquesta conversa: tornaràs a Catalunya? Ella mateixa hi respon dient que “m’hi veig molts anys aquí, però tinc la família a Barcelona i has de pensar en el que necessites per al següent pas, i ara necessito beques, per demostrar que soc capaç de publicar i crear coneixement”.

Sobre la ciència a Catalunya, admet que “s’hi fa molt bona recerca i crec que l’escenari està canviant una mica, però tinc la sensació que és massa difícil obrir-te camí en la investigació”. “Als catalans se’ns té molt ben considerats, però a l’exterior tens moltes més oportunitats, es reconeix molt més que hi hagi recerca”, rebla. Per això, seguirà fent ciència per deixar un millor panorama als que arriben al seu darrere.