Blai López forma part de la companyia Mainfranken Theater Würzburg a Alemanya [Foto: Mainfranken Theater Würzburg]
Els seus inicis van ser en una escola de ball a Igualada. “Allà només pensava a passar-m’ho bé”. El pas següent va ser en una escola de ball d’Olesa de Montserrat, ja sent adolescent. “És aquí on considero que em vaig formar abans d’obrir la porta del Conservatori. En aquell moment, ja vaig descobrir que hi havia la possibilitat de dedicar-m’hi professionalment”.
Sent el més jove a la companyia Mainfranken Theater Würzburg està fent realitat el seu somni: viure professionalment de la dansa
Blai López no va viure una adolescència com la resta dels seus companys. “Quan em vaig apuntar a l’escola de ball temia la reacció dels companys de classe: se’n riuran de mi, vaig pensar”. Tal dit, tal fet. “La dansa és de noies, sempre vaig haver de sentir-me a dir”, recorda. Els anys més durs van ser mentre estudiava l’ESO. “Em costava assimilar que jo sent tan feliç fent dansa, els meus companys no ho entenien”, afegeix. “Per què havia de jugar a futbol si mai m’ha agradat?”, es pregunta.
En plena adolescència, aquella situació va fer dubtar López: “en aquella edat ets molt influenciable, i em va generar dubtes si havia de continuar pel camí de la dansa”. El contrast amb l’ambient de classe el trobava envoltat de la seva família. “Casa sempre ha estat el meu refugi, la meva gran sort. Els meus pares sempre m’han acompanyat, ells van engrescar-me a ballar i em van inscriure en una escola de ball. Els ho dec tot”, se sincera.
Foto: Nik Schölzel
Barcelona, l’empenta definitiva
L’empenta definitiva va ser formar part del Conservatori Professional de Dansa de Barcelona, de l’Institut del Teatre. “Amb 13 anys a Barcelona vaig trobar l’ambient que necessitava, persones que tenien els mateixos interessos que jo i sense prejudicis”, explica.
Els sis anys al Conservatori, López comença a demostrar la seva vàlua. Prova d’això és que supera el càsting de València Dancing Forward, una associació que té la missió de garantir la projecció professional de joves ballarins en formació. En definitiva, un trampolí per als ballarins del món acadèmic al laboral. “És la meva primera oportunitat com a ballarí, els primers que van confiar en mi”, subratlla. López deixa Martorell per instal·lar-se durant mig any a València. “En guardo un record molt especial. Vaig aprendre des de dins com funciona una companyia de dansa, com es treballa i quina és la teva posició com a ballarí”, assegura.
“Casa sempre ha estat el meu refugi, la meva gran sort”, se sincera
I de València a Baden (Suïssa). Després del rodatge al País Valencià, López va fer les maletes de veritat, en la primera proposta a l’estranger. Amb només 19 anys, va formar part de la companyia internacional Tanz & Kunst Königsfelden escenificant un espectacle de dansa contemporània dirigit pel coreògraf suís-portuguès Filipe Portugal a l’església del monestir de Königsfelden. “Jo era el més jove del projecte, la resta de ballarins tenien molta més experiència. Vaig créixer moltíssim en els escenaris”, reconeix.
Amb el bon regust de Suïssa, el ballarí no torna a Martorell. La propera parada és Würzburg. Aquesta ciutat alemanya se situa a la ribera del riu Main i és una de les ciutats de referència de Baviera. “Una companya amb qui treballava a Suïssa em va dir que la Mainfranken Theater Würzburg buscava un jove per als seus espectacles, i m’hi vaig presentar”, explica. “Em van fer una audició privada, només a mi sol… i la vaig superar!”, recorda.
Foto: MWFotografia
Europa: de Baden a Würzburg
Com a València i a Baden, López va integrar-se (un altre cop sent el ballarí més jove) a la companyia alemanya que dirigeix la coreògrafa Dominique Dumais. Des d’aquest any, el ballarí de Martorell treballa en l’espectacle ‘Fins que la mort ens separi’. En aquesta companyia, López està aprenent a dojo: “tenim la possibilitat de participar del procés creatiu, és a dir, la possibilitat de crear peces des de zero”. Prova d’això és que una de les peces de l’espectacle porten el segell del ballarí de Martorell. Tot i que s’ha especialitzat en dansa contemporània, també llueix en dansa clàssica i urbana.
A Alemanya López ha trobat l’estabilitat desitjada: “la forma més estable d’aquesta professió és formar part d’una companyia. He tingut molta sort”, subratlla. Tot i que a Baviera se sent feliç, López no tanca cap porta: “estic obert a tot”. Especialment perquè a la Mainfranken Theater Würzburg hi haurà un canvi de direcció. “Potser aquesta decisió ens afecta als ballarins i hàgim de buscar feina”, avisa. López reconeix que “en el món de la dansa, els ballarins no trien el lloc on viure sinó la companyia que els agrada”, reconeix. A Göteborg (Suècia) hi ha la companyia que somia el ballarí de Martorell.
“Si vull dedicar-me professionalment a la dansa ho he de fer a l’estranger, ho tinc assimilat”, subratlla
López viu el seu moment molt dolç com a ballarí. “Ara mateix gaudeixo més interpretant les idees d’altres persones que les meves pròpies”, diu. La carrera d’un ballarí és relativament curta, fins que el cos diu prou dalt de l’escenari. Així i tot, “a la meva companyia tinc dos companys que superen la quarantena!”, subratlla. El pas següent té dos camins: coreògraf o director. “Ho veig lluny, encara. Pas a pas”, apunta.
Mentre continua gaudint als escenaris, López s’ha adaptat a Alemanya. Nou país i nova llengua: “l’alemany és molt complicat, però m’entenc havent après el més bàsic per a sobreviure [riu]. L’anglès és la llengua que utilitzem a la companyia”. Com passa en molts àmbits professionals, la dansa és un ofici més ben remunerat a l’estranger. “Si vull dedicar-me professionalment a la dansa ho he de fer a l’estranger, ho tinc assimilat”, subratlla. Tota una declaració d’intencions per un ballarí que vol continuar menjant-se el món.
Foto: MWFotografia
Bruna Vilamala, des de Brighton: “La lliga anglesa de futbol femení és molt més llaminera i competitiva”
