Castells al País Basc, teixint comunitat catalana des de la pinya

La febre pels castells, les colles i fer pinya arreu del món està vivint el seu moment més dolç. De mica en mica, cada cop més territoris se sumen a una tradició cultural catalana que uneix la solidaritat, el treball en equip i els objectius comuns en figures humanes i el País Basc n’ha estat l’últim. Amb la intenció d’aplegar tots aquells catalans que hi viuen, però també de sorprendre els bascos que puguin estar-hi interessats, s’està cuinant una nova colla des de Bilbao i Donosti. Arnau Montoya (Sant Cugat del Vallès, 1993) n’és un dels impulsors i explica a Exterior com està vivint aquest camí.

El santcugatenc, arquitecte de formació, fa dotze anys que està lligat al món dels castells, en diferents colles, i va pensar que el País Basc també mereixia un grup que sigui capaç d’estendre la tradició en tot el seu territori. Per això, va decidir engegar-ho tot acompanyat d’una amiga que viu a Bilbao: “no volíem deixar de fer castells i com que aquí no hi ha colla, crèiem que seria una manera per a arribar a la gent catalana que hi viu”. Així, es tracta de fer colla a partir dels castells, una de les mostres més expressives de la cultura catalana. En total, més d’una vuitantena de persones ja s’hi ha sumat i una desena integren l’equip de coordinació.

Un mes i mig després de la primera reunió i del primer assaig, ja tenen una cita a l’agenda, i coincidirà amb una altra de les diades catalanes més celebrades, la revetlla de Sant Joan. En dues trobades, el 22 i el 23 de juny (de 10.00 a 13.00 h), la Plaça Luis Martín Santos de Donosti acollirà una trobada on seguiran donant-se a conèixer a tothom qui hi estigui interessat.

Un grup de catalans residents a Donosti i Bilbao impulsen una colla castellera al País Basc

“Ara estem en un moment de captació, observant la gent que tenim i formant els qui tenim, poques han fet castells abans. Per sort coneixem moltes colles catalanes i ens estan ajudant a donar-nos visibilitat, així com a gent local”, explica. A més, afegeix que “comporta molta comunitat, la gent s’hi està ficant molt per fer caliu i conèixer gent de tot arreu”.

La febre castellera també parlarà basc, i Montoya aplaudeix el creixement i l’interès de les colles més enllà de les fronteres catalanes. “Mentre el fet casteller es transmeti com toca i no es desvirtuï, endavant amb les colles internacionals, es tracta de compartir la cultura pròpia crear espais i comunitats interculturals”, afirma. A més, reivindica la seva essència: “et sents partícip d’un objectiu comú, el de fer castells”.

Quant al nom de la colla, l’escut i els colors de la camisa i la colla, són aspectes que encara s’estan madurant. Però el nom Castelleres d’Euskal Herria, una picada d’ullet a la diversitat i al territori on s’establiran, pren molta força. Els castells al País Basc han arribat per quedar-s’hi i el seu bateig serà participant en la revetlla de Sant Joan, una de les més celebrades, precisament, pels catalans que resideixen a l’exterior.

Les colles castelleres de l’exterior s’apleguen a Tarragona