Font: Catalansalmon.com
L’any 2004, Sergi Marzabal (Vigo, 1966) i la seva parella van deixar la vila de Gràcia per viure a Dublín (Irlanda). Aquest català nascut circumstancialment a Gal·lícia va viure al carrer Astúries durant més de tres dècades. “Quan vam decidir anar a viure a Irlanda, no hi havia xarxes socials i no hi havia les facilitats que hi ha ara. L’única eina de contacte amb el món eren els xats que oferien els webs”, recorda Marzabal a l’Exterior.cat. Informàtic i programador de professió, les primeres setmanes d’adaptació a Dublín van ser, també, dies de remenar la xarxa en l’intent de conèixer catalans residents a Irlanda.
Marzabal va prendre la iniciativa i va crear el web catalansadublin. Era la llavor d’un projecte global que acabaria morint d’èxit. “Va ser la manera més ràpida, eficient i de franc de conèixer catalans a Irlanda”, explica. Aquesta idea, però, va tenir ràpidament molta demanda. “Em van escriure catalans residents a altres ciutats, com Berlín o Manchester demanant-me que fes el mateix per a cada ciutat”, recorda.
Fins que va disssenyar Catalansalmon.com, una xarxa mundial de pàgines web que durant molts anys ha estat “una eina de capçalera” de la majoria de catalans que s’han instal·lat en qualsevol punt geogràfic del planeta. És el cas de la Patrícia, una noia resident a Manchester que “feia setze anys que vivia a Anglaterra i portava una petita senyera visible en l’intent de conèixer catalans arreu del país. Amb aquest sistema tot li va ser més ràpid”, apunta Marzabal.
439 CIUTATS DE 138 PAÏSOS
Actualment Catalansalmon.com compta amb una distribució de 439 punts arreu del món que manté connectades més de 13.000 catalans de 138 països. Des de Dublín fins a Saint Louis, “És una bestiesa! Però continua sent una eina molt útil, sobretot, per aquells catalans que busquen informació sobre la ciutat que han d’anar a viure”, assegura l’informàtic. Des de la seva posada en marxa, Marzabal s’ha convertit en un rodamón. Després de tres anys a Irlanda va conviure’n tres més a Ciutat de Mèxic, dos a Dallas (Texas, Estats Units) i, des de fa mig any, a Sao Paulo (Brasil).
Aquest projecte ha estat “molt enriquidor” perquè “som una parella que ens agrada molt viatjar i ens ha permès conèixer gent amb qui ja havia contactat, prèviament, a través del web”, explica. L’estiu passat van viatjar a Noruega i Dinamarca i un grup de catalans els va fer de guia. “Conèixer una ciutat amb gent que hi viu no té res a veure si ho has de fer tu mateix pel teu compte o seguint les recomanacions turístiques. Només per això, els viatges ara són molt millors”, reconeix.
Durant aquests anys, però, també ha viscut situacions esperpètinques. Des d’un català empresonat a Colòmbia, un altre que demanant ajut en la recerca d’un vaixell amb què havia viatjat el seu avi quan es va exiliar a Amèrica o un jove qui li preguntava si en tenia prou amb un sac de dormir per anar a viure a Islàndia.
CANVIS EN LA INTERACCIÓ
L’evolució constant de la comunicació i l’aparició de les aplicacions de mòbil han fet un gir de 180 graus en les relacions de catalans a l’exterior. “Actualment en moltes ciutats del món és molt fàcil coincidir amb gent del teu país gràcies als canvis en la comunicació. Quan vaig crear el web, era impensable”, apunta. Catalansalmon.com és ara una web de referència, però l’ús ja no és el mateix. Qui en treu més profit són els catalans que trien com a lloc de residència punts pràcticament desconeguts del planeta.
L’informàtic admet que “abans s’utilitzava com un xat, ara som en l’època del WhatsApp”. Aquesta aplicació al mòbil de Marzabal bull a tota hora. “Formo part de més d’un centenar de grups de catalans d’arreu del món per WhatsApp… No tinc el recompte de missatges que podria arribar a llegir durant una hora”, admet. Durant aquests anys Marzabal és el nexe d’unió de molts catalans escampats arreu del món. “Només pots entendre què significa compartir moments amb persones que parlen com tu quan vius a l’estranger”, explica. Aquest informàtic reconeix que “en la majoria dels casos son gent amb qui no connectaries mai a Catalunya, però la distància té aquest component emocional i d’interacció molt potent”.
La vida social d’aquest informàtic és, també, virtual durant el seu temps lliure. Forma part de la junta directiva de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), membre de l’Assemblea Nacional Catalana al Brasil i de la Penya Blaugrana de Sao Paulo. Una fórmula perfecta per viure íntegrament en català a milers de quilòmetres de distància.
