Sol Undurraga amb el seu mural [Foto: Marta Tiana]
Que l’exposició en commemoració dels cinquanta anys de la mort de la teòrica política Hannah Arendt (1906, Hannover, Baixa Saxònia – 1975, Ciutat de Nova York) tingui lloc al Ministergärten –l’edifici que fa cantonada amb el carrer que porta el seu nom, l’Hannah-Arendt-Strasse– no és cap coincidència. Quan la pensadora alemanya era viva, els terrenys de la Cancelleria del Reich s’alçaven sobre el sòl on va ser construïda: un territori que havia estat residència de la noblesa prussiana i després, el Führerbunker subterrani on Hitler va viure i morir.
El complex va ser enderrocat després de la Segona Guerra Mundial i, més tard, la zona es va reurbanitzar amb oficines governamentals i jardins. En aquest indret de Berlín-Mitte, només travessant el carrer, s’alça el memorial de l’Holocaust. Entre les representacions dels set estats alemanys que comparteixen despatxos –avui, en aquest edifici, hi ha la seu de la Representació de l’Estat de Baixa Saxònia–, en col·laboració amb la Delegació del Govern de Catalunya a Berlín, el 6 i 7 de novembre es ret homenatge a l’obra de Hannah Arendt amb «Street Art // Demokratie»: una exposició que reuneix els murals de quatre artistes que reinterpreten els textos d’Arendt, cadascun a la seva manera.
Quatre artistes -dues d’elles, catalanes- reinterpreten els textos d’Arendt en una mostra que es veurà el 6 i 7 de novembre
Una primera foto: Donald Trump a l’esquerra i quatre homes blancs semidespullats que fan caravana per menjar-li de la mà. Al mig, un plàtan i la frase «Denken ohne moralische», que en alemany vol dir “pensar sense moral”. Aquesta imatge tan poderosa, tenyida amb tons fúcsies i grocs, és de la il·lustradora xilena Sol Undurraga. “És trist que sempre haguem de parlar de memòria històrica i de recordar el mateix”, diu l’artista mentre assenyala en direcció al memorial de l’Holocaust. Sol, que ha viscut a Barcelona i a Ciutat de Mèxic, explica que es va inspirar en la frase “Pensar sense una brúixola moral és un desastre, però l’absència de pensament és pitjor”, atribuïda a Hannah Arendt.
Tant ella com Gal·la Uriol Jané, Jascha Müller i Michael Schumacher, els altres tres artistes que participen en l’exposició al Ministergärten, han passat entre dos i tres dies pintant i fent els últims retocs a les obres que presentaran. A l’altra banda de la paret on treballa Sol, hi ha la Gal·la. Aquesta pintora, nascuda a Barcelona, fa més de vint-i-cinc anys que viu a Berlín. “És difícil parlar sobre Hannah Arendt. Jo no sóc bona amb les paraules, però la meva pràctica radica en les formes i els colors, i penso que això també pot transmetre missatges molt profunds”, assegura la catalana.
Vestíbul del Ministergärten que acull l’exposició amb les obres de Sol Undurraga i Michael Schumacher [Foto: Marta Tiana]
La Gal·la ha escollit el blanc i el negre com a colors predominants perquè, per a ella, Arendt “convida que els oposats es trobin”. Al fons de la pintura, uns cercles formen figures geomètriques, i al seu voltant ha pintat mans en diferents posicions. La pintora explica que els gestos que ha retratat simbolitzen l’entrar en acció: una idea central en el pensament crític de Hannah Arendt que, segons diu, “només té sentit en alemany”, ja que “Hand”, que vol dir ‘mà’, es pronuncia igual que “Handeln”, que significa ‘entrar en acció’, ‘negociar’ o ‘intercanviar’.
Els pots de pintura que s’usen a l’exposició són de la catalana Montana Colors, pionera en la cultura del graffiti i de l’art urbà amb seu a Hannover, ciutat natal d’Arendt
A La condició humana, Arendt descriu “l’entrar en acció” com un acte polític i lligat a la llibertat, on els éssers humans es revelen davant dels altres com a individus únics i compromesos amb la pluralitat. Per a la teòrica política, aquest era el “miracle de la llibertat humana”. Però, per a Jascha Müller, “aquí apareix l’etern conflicte entre la moral i el capital”.
En la tesi d’Arendt sobre la banalitat del mal —la idea radical que el mal pot ser trivial quan sorgeix de l’absència de judici moral, de la manca de pensament crític o de la submissió automàtica a les normes i autoritats—, es troba una reflexió arrelada en l’argument que va fer servir Adolf Eichmann durant els judicis de Nuremberg, quan es va emparar en el fet que només seguia ordres del Reich en executar població civil.
En la seva reinterpretació contemporània de l’obra, Müller fa una comparació amb l’actual sistema capitalista. El seu procés creatiu beu de la seva història personal i el seu estil s’inspira en els graffiti dels anys setanta als Estats Units –el país on el proper 4 de desembre farà cinquanta anys que Arendt hi va morir. “Jo mateix tinc família que va estar involucrada amb el règim”, assegura l’artista urbà alemany. La seva obra juga amb tonalitats grises i blanques per representar la duresa del missatge que vol transmetre.
Gal·la Uriol Jané amb el seu mural [Foto: Marta Tiana]
L’exposició d’aquestes quatre noves imatges de Hannah Arendt és l’acte de cloenda del programa públic anual «inspektionen // Um:Brüche» (inspeccions // ruptures), un esdeveniment que inclourà aperitius catalans, intercanvi i col·loquis amb les artistes. A partir de les 19 h del dijous 6 de novembre, a la Representació de Baixa Saxònia de Berlín, s’inaugurarà l’exhibició, gratuïta i oberta a tot el públic amb inscripció prèvia.
Les colles castelleres internacionals es reivindiquen a Berlín en una diada per emmarcar
