Clubs de lectura en català a l’estranger: com connectar amb els orígens a través dels llibres

Els clubs de lectura cotitzen a l’alça. Ja només agrada llegir, sinó l’oportunitat de compartir-ho. A Catalunya, l’eclosió dels clubs de lectura va viure el seu primer moment àlgid a mitjans de la dècada dels 2010. En només tres anys, i tocant el 2020, van créixer fins als pràcticament 900. Actualment, més de 10.000 usuaris només a la província de Barcelona, repartits en més de 800 clubs, gaudeixen de la lectura compartida un cop al mes.

I a l’exterior, aquesta és una opció cultural que no ha passat de llarg, ja que els catalans i les catalanes que llegeixen també es troben amb les comunitats que han creat i fomenten l’ús del català com a palanca cultural. A Exterior.cat, quatre clubs de lectura de la diàspora catalana expliquen com organitzen les trobades i què troben de positiu en uns clubs que s’han popularitzat amb xifres molt altes.

A l’estranger, les comunitats catalanes de Luxemburg, Stuttgart, Colònia o Tolosa de Llenguadoc consoliden l’activitat de compartir la lectura

El club de lectura de Luxemburg és un dels més primerencs, va néixer el 2014 com a cafè literari i compta amb una participació estable d’una desena d’assistents, així com una altra desena d’esporàdics. Deu anys més tard, s’ha consolidat i manté el vincle amb Catalunya a través de les pàgines dels llibres.

A Colònia i Stuttgart (Alemanya), els clubs van seguir camins paral·lels. El primer va inspirar el segon i des del 2022 celebren trobades regulars. A Colònia, la iniciativa va començar de forma virtual i s’ha establert una participació d’una vintena d’assistents. El Casal de Tolosa de Llenguadoc (França) és el més jove de tots quatre, no arriba encara als dos anys, i també va ser fruit d’una iniciativa en una altra ciutat. En aquest cas, la inspiració va arribar des de Madrid i han aplegat uns quinze membres.

L’obstacle principal és, segons expliquen, la manera d’aconseguir els llibres. Comprar-los, demanar-los en versió virtual o establir contactes amb llibreries de Catalunya són algunes de les opcions que han trobat. Núria Orpí, membre del club de Tolosa de Llenguadoc, confessa que la manca d’accés al catàleg de llibres podria resoldre’s amb una proposta: “estaria molt bé oferir accés a una biblioteca numèrica compartida als casals de l’estranger i que aquests pagant una quota poguessin oferir el préstec de dos o tres llibres al mes als seus socis”. Mireia Plà, l’actual coordinadora del club de Stuttgart, planteja que per evitar aquest obstacle, “vam decidir proposar tres llibres per les següents i si les lectores podien adquirir els tres següents llibres, seria més còmode per a elles”.

Aconseguir els llibres és un dels principals obstacles que es troben aquells qui participen dels clubs de lectura a l’estranger

I si la distància fa difícil el dia a dia, els autors i les autores catalanes han demostrat ser sensibles amb aquesta qüestió. Sebastià Alzamora, Alba Gómez o Àfrica Rangel han participat de les trobades de Luxemburg, que se celebren cada tres mesos. El seu coordinador, Màxim Serranos, recorda que “és una manera més de fer comunitat, de crear vincles i de fomentar la cohesió”, mentre que a Stuttgart, Jair Domínguez i Gemma Ruiz Palà han respost els dubtes de les lectores del club. Un exemple més per confirmar que llegir enganxa, fins i tot des de la distància.

Els motius per llegir estan demostrats, els seus efectes són incomptables i la suma de tot plegat empeny que els clubs de lectura estiguin més a la moda que mai. Des de Luxemburg, Pablo Salvador admet que “en aquests clubs, ben fora del nostre lloc d’origen, podem trobar gent d’interessos semblants i visions diverses que, mirant el mateix, hi veuen coses diferents”.

La clau lingüística també és cabdal, i és que llegir en català ajuda a fer-lo créixer arreu. Ho explica Màxim Serranos, qui creu que “llegir en la llengua materna és un plaer i, a més, permet aprendre català i estar al dia del panorama literari català”. Hi coincideix Eva Coma, fundadora del club de Colònia, que pensa que un club de lectura és important “per trobar-se amb altres catalanoparlants i comunicar-nos en la nostra llengua a la diàspora”. I ho rebla Cristina Arroyo, la fundadora del club de Stuttgart que opina que “llegir i comentar els llibres en català ens permet mantenir-nos connectats a l’actualitat literària catalana. Així ampliem i reforcem coneixements de la nostra cultura”.

Cada cop més persones trien l’hàbit de la lectura, es refugien en les paraules, les frases i les pàgines dels llibres. Fer-ho acompanyat, en trobades per intercanviar opinions sobre la lectura, és una opció que convenç i a la Catalunya exterior els clubs també han aparegut per quedar-s’hi.

El reconeixement del català a la xarxa d’Escoles europees: una nova oportunitat per a les famílies catalanes a l’exterior