Cristina Alaman és coaching i atén catalans a l’exterior [Foto: cedida]

Arran de la pandèmia de la Covid-19, els hàbits de les persones han canviat de cap a peus. A banda de passar més hores a casa pel teletreball, la mascareta s’ha convertit en un element més per a conviure amb la resta. Com ha viscut en temps de pandèmia la comunitat catalana a l’exterior?

Cristina Alaman (Barcelona, 1973) és enginyera, tot i que actualment exerceix de coaching. Durant 12 anys va ser cooperant en diversos països en conflicte d’arreu del món. “En aquesta etapa vaig viure un seguit de pèrdues per la mort d’algun familiar o situacions complexes lluny de casa, i vaig aprendre que l’acompanyament d’una persona pot ser decisiva per mantenir el benestar”, explica a Exterior.cat.

De tornada a Catalunya, Alaman va fer un gir a la seva vida. “Fins els 40 anys el meu descobriment vital va ser de portes enfora i, des d’aleshores, ho he fet de portes endins. Amb el naixement de la meva filla em va ser impossible seguir exercint com a cooperant així que vaig apostar per servir als altres”, diu.

Teràpia en línia

El projecte teràpia gestalt i coaching en català en línia “neix per acompanyar els catalans i catalanes que volen marxar a viure a l’estranger o que ja viuen lluny de casa, a superar les dificultats que els porta la vida i el repte de viure en un país estranger”, explica la coaching.

En aquest sentit, Alaman assegura que “la vida en un país nou comporta una sèrie de canvis i reptes: aprendre una llengua nova, adaptar-se a un context cultural i religiós diferent i amb l’afegit de fer-ho lluny i separat de la família i els amics”. La teràpia aporta eines per a la gestió tan mental com emocional de la nova situació vital.

En aquest darrer any, la coaching catalana assegura que “hi ha hagut estudiants catalans residents a l’estranger que han patit la soledat en la seva habitació o d’altres qui no han pogut viatjar a Catalunya tot i que el pare o la mare han hagut de ser intervinguts a l’hospital”.

Tot i que Alaman fa teràpia presencial a Barcelona, la pandèmia ha provocat que molts dels seus pacients els atengui de forma virtual: “Per salvar la distància, la tecnologia ens ha permès ser més a prop. La necessitat d’un acompanyament emocional sempre hi ha sigut, però la pandèmia ho ha fet més visible. L’acompanyament proper fa que sigui un bàlsam per aquells qui les emocions les tenen més a flor de pell”, clou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram