Font: Escola Catalana Londres

“Quan vaig arribar a Londres, el 2001, intentava evitar trobar-me amb catalanoparlants… tot va canviar quan vaig tenir el meu primer fill, sis anys després”. L’agost de 2007, Sònia Barrachina, mestra d’Educació Primària, va tenir una “sensació de solitud” que va traduir-se amb “la necessitat de tornar a connectar amb la comunitat catalana per tal que el meu fill pogués aprendre el català de manera compartida amb altres nens”.

Des d’aleshores, Barrachina va començar a moure’s. La primera porta a picar va ser CatalansUK, l’entitat que abraça la comunitat catalana al Regne Unit. “Van considerar que era una prioritat omplir el buit que hi havia per atendre les famílies catalanes i que calia proveir un espai d’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes”, explica. Un altre pare, Jordi Bou, va veure necessària “una entitat educativa essencial en una ciutat com Londres, de la que tants catalans n’hem fet casa nostra”, afegeix.

A Londres l’oferta de classes de català ja estava coberta en l’àmbit universitari i també en cursos per a adults, però, en canvi, no hi havia cap formació per als infants. Barrachina i Bou van convèncer Ester Pou, professora de català a la Universitat Queen Mary, perquè s’afegís al projecte educatiu. Barrachina, Bou i Pou van dirigir el projecte plegats el primer any i Pou va passar a ser la directora, el curs següent.  Aquella “necessitat” que va sentir Barrachina de que el seu fill Xavier pogués aprendre el català de manera compartida, vuit anys després, s’havia convertit en l’Escola Catalana de Londres (ECL), amb el suport institucional de CatalansUK i la delegació del Govern català al Regne Unit i Irlanda.

ELS DISSABTES, CATALÀ

És dissabte i és el dia assenyalat de la setmana per a l’escola. Més d’una cinquantena de nens i nenes de famílies catalanoparlants o mixtes es troben a New North Academy, que ha substituït el Kentish Town Community Centre, el primer espai on es va ubicar l’Escola Catalana de Londres. Des de l’any 2015, Bou -fundador i actualment sotsdirector del centre- explica que “oferim classes de llengua i cultura catalanes en horari extraescolar adaptades a diferents edats i nivells. L’ideari de l’escola no ha canviat, continua sent el mateixa: que els infants mantinguin els vincles culturals i lingüístics amb els seus orígens, en aquest cas, amb Catalunya”.

Els infants s’agrupen en dues comunitats: la dels petits, amb Els Patufets, amb infants de dos i tres, anys, i Els Atrapalletres amb infants de 4 i 5 anys; i la dels grans, Els Encantalletres, amb nens de 6 a 8 anys, i Els Pispalletres, amb nens de 8 a 12 anys. La gran diferència respecte als infants que viuen a Catalunya és que “a Londres, consumeixen l’anglès diàriament, i per alguns, el català només s’usa a casa, amb el contacte amb la mare o el pare i d’altres només el conviuen un cop a la setmana a la nostra escola”, subratlla Núria Muñoz, directora de l’ECL des de fa dos anys.

Cada dissabte, cinc mestres amb titulació universitària i tres més de suport voluntari es dediquen a “reforçar el vincle dels infants amb la llengua catalana, despertar-ne l’ interès a utilitzar-la i donar-los les pautes en el procés de lectura i escriptura en català, per als més grans”, diu Muñoz. Tots els mestres són catalans residents al Regne Unit. La jornada a l’ECL és de dues hores i mitja de durada amb un quart d’hora d’esbarjo.

Les sessions d’aprenentatge en català es complementen amb activitats lúdiques amb la intenció que “els infants reconeguin i mantinguin les tradicions catalanes”. Carnestoltes, Sant Jordi o la revetlla de Sant Joan són algunes de les festivitats que complementen la visió formativa del centre.

EN CONSTANT CREIXEMENT

Des de la seva posada en marxa, l’Escola Catalana de Londres no ha parat de créixer. “Vam començar amb una trentena d’alumnes i el curs vinent -que serà el cinquè- esperem doblar aquesta xifra”, assegura Bou. La demanda augmenta en edats molt primerenques. “La franja d’edat que té més demanda és la dels més petits. Hi ha pares que ens han ofert portar els seus fills amb només dos anys…”, diu Muñoz.

Hi ha un aspecte que no ha canviat des de la posada en marxa de l’escola. El lloguer de les aules, el material i el sou dels professors es financia principalment amb les quotes que paguen les famílies. En els darrers anys també han rebut una subvenció de la Generalitat per l’ensenyament de la llengua. Muñoz diu que “la implicació de les famílies és cada dissabte portant-nos els fills a l’escola. Sempre ens donen un cop de mà, sobretot quan fem activitats més assenyalades i lúdiques”, afegeix.

L’escola s’ha convertit, alhora, en un punt de trobada per a la comunitat catalana resident a Londres. Fins al punt que, segons Muñoz, “alguns pares que porten els seus fills a l’escola han establert un grup de conversa d’adults no catalanoparlants que es troben cada quinze dies i perfeccionen la conversa en català”. Aquest aspecte enforteix la relació entre pares i fills de la comunitat i és el vincle emocional que garanteix la continuïtat de l’Escola Catalana de Londres.