Font: Catalan Institute of America

Un cop superada la Primera Guerra Mundial, a Nova York (Estats Units) va florir el jazz, el comerç i la cultura. La ciutat comptava amb prop de sis milions d’habitants i va ser un pols d’atracció d’immigrants que arribaven en ferrocarril o en vaixell. L’any 1920 un grup de catalans liderats per Joan Ventura i Francesc Balagué van fundar el Centre Nacionalista Català de Nova York. El primer president va ser Jaume Jurnet i Vilàs.

Aquell mateix any, al cor del districte financer de Manhattan va esclatar una bomba en un vagó dibuixat per cavalls que va matar 38 persones. Aquella detonació va ser considerada l’activitat terrorista més contundent per motius polítics en sòl nord-americà. Nou anys després es va estavellar la borsa, cosa que va suposar l’inici de la Gran Depressió.

Influïts per les activitats del Grup Nacionalista Radical, el Centre Nacionalista Català de Nova York va triar l’estelada com a símbol i amb la proclamació del general Primo de Rivera a Espanya, l’any 1923, van adoptar la nacionalitat nord-americana renunciant, així, a l’espanyola. Aquest grup d’activistes catalans van donar suport, primer, al president Francesc Macià i Estat Català durant la seva estada a Amèrica.

Després de la guerra civil espanyola es van posicionar a favor del Consell Nacional de Catalunya d’August Pi i Sunyer i van col·laborar amb l’apel·lació que va presentar Josep Carner-Ribalta a les Nacions Unides pel plet català el 1945. El 1945 es va dissoldre el Centre Nacionalista Català de Nova York i va deixar pas al Casal Català de Nova York.

L’HERÈNCIA PER AL CATALAN INSTITUTE OF AMERICA

Des de finals del segle passat, es va crear el Catalan Institute of America, una organització que ha recollit la llavor del Casal Català de Nova York i que té com a prioritats difondre la cultura, la llengua i l’herència catalana. Durant dos anys (2014-16), l’associació va ser presidida pel periodista Jordi Graupera, qui l’any passat va presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona amb la formació Primàries.

L’associació és presidida per Daniel Parcerisas, un jove nascut a Barcelona però resident als Estats Units des de fa 15 anys. “Després de sis anys vivint a Califòrnia, vam decidir canviar de costa per sentir-nos una mica més a prop de casa”, explica Parcerisas, a Exterior.cat.

A Nova York va tenir el seu primer contacte amb la comunitat catalana coincidint amb la Via Catalana, l’11 de setembre de 2013. “Va ser el moment en què vaig tenir l’oportunitat de conèixer molts catalans residents a Nova York i el primer pas per accedir al Catalan Institute of America”, recorda Parcerisas, que des de 2017 és el president de l’associació.

Des dels seus inicis, el Catalan Institute of America ha estat un punt de trobada per aquells qui tenen interès en la cultura catalana als Estats Units i ha estat instrumental en donar visibilitat a Catalunya a l’àrea de Nova York. Actualment compta amb més d’un centenar d’associats. “Som en una ciutat de pas però també d’arrelament. Volem seguir sent el punt de trobada dels catalans a la regió de Nova York”, explica el president.

En els darrers mesos s’ha detectat un increment de famílies catalanes joves a la ciutat novaiorquesa. Parcerisas diu que “les activitats que poden participar-hi pares, mares i fills són les que tenen més bona acollida”. És el cas de L’Esplai, un espai de trobada per a les famílies i de contacte entre els infants per llegir contes o cantar cançons en català. “Aquells qui tenim fills petits és una oportunitat única perquè puguin mantenir els lligams amb la llengua amb altres nens i nenes”, reconeix el president.

Una de les activitats estratègiques són els cursos de català. A més organitza trobades periòdiques per celebrar les tradicions del cagatió, la revetlla de Sant Joan o Sant Jordi. L’octubre passat van iniciar un cicle de cinema en català que tindrà continuïtat el març vinent amb la projecció del film ‘Els dies que vindran’ a The Colombian Film Festival a Chelsea.

Nova York és una ciutat farcida d’activitats de tota mena i un dels escenaris predilectes per a músics, escriptors, polítics o arquitectes catalans. Parcerisas assegura que “a banda de les activitats que fem habitualment, una de les prioritats és acompanyar aquells catalans que venen a Nova York a presentar-hi els seus projectes”. I també s’hi veu reflectida la tasca de la delegació del Govern català, d’ACCIÓ i l’Institut Ramon Llull.

“La relació amb la delegació és molt bona. En els darrers dos anys hem fet un gran esforç per apropar-nos-hi molt més”, admet Parcerisas, qui reconeix que “la trobada de casals catalans de l’Amèrica del Nord va ser un punt d’inflexió. Hi va haver molt bona sintonia i volem posar en marxa accions d’altres casals que han tingut molt bona acollida en altres ciutats del país”, conclou.

Coincidint amb la commemoració de 100 d’anys d’activisme català a la ciutat dels gratacels, la comunitat catalana té previst una gran festa el proper 14 de maig. “Serà una gala benèfica, és el que puc avançar”, diu el president. Una vetllada a Roger Smith Hotel, un lloc habitual de trobada dels catalans, tenint en compte que “els propietaris són catalanòfils”, subratlla Parcerisas. En els darrers mesos, el dinamisme català a Nova York s’ha accentuat i pot ser la llavor per a sumar-hi un segle més de vida.