Diplomàcia policial catalana: què projecta l’exposició dels Mossos d’Esquadra a Berlín?

La seu de la delegació del Govern de Catalunya a Alemanya (Friedrichstraße 185) acull fins el pròxim 30 d’abril una exposició dedicada als Mossos d’Esquadra que recorre els més de tres segles d’història del cos policial català i reivindica el seu model de seguretat. En els temps que corren, és també una invitació oberta a reflexionar sobre el paper de la policia en societats amb autonomia regional i conflictes socials i polítics interns.

“L’exposició destaca especialment la dimensió europea del cos, l’assumpció de competències plenes en matèria de seguretat a Catalunya i diversos àmbits d’actuació prioritaris”, subratlla la delegació catalana en la nota de premsa. L’acte d’inauguració va comptar amb la presència del comissari en cap del cos, Miquel Esquius i Miquel, que va reivindicar “un model basat en la proximitat, la mediació i la prevenció, amb especial èmfasi en la lluita contra les violències masclistes i els delictes d’odi”.

La mostra se centra en el paper dels Mossos d’Esquadra com a “primera policia civil moderna d’Europa”

També hi va intervenir la Dra. Barbara Slowik Meisel, presidenta de la Polizei Berlin, que va subratllar la necessitat de reforçar la cooperació policial europea en un context que va considerar “marcat per l’amenaça terrorista, la ciberdelinqüència i l’extremisme violent”.

Es tracta d’una exhibició itinerant que ja s’havia presentat anteriorment a la Delegació del Govern davant la Unió Europea a Brussel·les. Però que aquesta exposició ara es faci a la capital alemanya té el seu què. A la capital alemanya, amb protestes recents i debat candent sobre extremismes, el discurs sobre “ordre públic” no és neutre.

En un moment en què la confiança en les institucions de seguretat es troba sota escrutini a bona part d’Europa, la projecció exterior del model català és alhora una aposta de prestigi i una exposició a comparacions incòmodes.

La mostra se centra en el paper dels Mossos d’Esquadra com a “primera policia civil moderna d’Europa” i en la seva evolució fins a adquirir competències en seguretat ciutadana, ordre públic i investigació criminal, destacant les seves àrees d’especialització. Tot i que hi ha una altra cara de la història que no s’explica: el cos ha estat al centre de polèmiques contemporànies que no encaixen fàcilment amb un relat purament “democràtic i europeu”.

Una policia amb tres segles d’història

Al llarg de tres segles, la mostra contextualitza com han evolucionat des del seu origen el 1719 –essent una milícia civil en el marc de les reformes borbòniques amb les Esquadres de Paisans Armats a Catalunya–, fins a esdevenir una policia autònoma amb competències en seguretat ciutadana a la regió, passant per la recuperació del cos durant la Transició democràtica, el desplegament territorial complet culminat el 2008 quan va assumir les competències de seguretat fins a l’actualitat.

Avui “els Mossos d’Esquadra desenvolupen un model de seguretat ciutadana basat en la proximitat i col·laboració amb la comunitat”, descriu l’exposició, que recull dates del nombre d’incidents policials, infraccions penals i detencions es van fer el 2023. Però a l’estiu de l’any passat, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa posava en qüestió algunes pràctiques dels Mossos com el maltractament en comissaries durant detencions.

La valoració mitjana dels Mossos entre la població és d’aproximadament 7 sobre 10, tot i que les enquestes també apunten que una proporció significativa del jovent català no confia en els cossos policials

Si bé és cert que en estudis recents a Catalunya, com l’Enquesta de Victimització de l’Ajuntament de Barcelona 2024, la valoració mitjana dels Mossos entre la població és d’aproximadament 7 sobre 10 –lleugerament superior a la de la Guàrdia Urbana–, les enquestes també apunten que una proporció significativa del jovent català no confia en els cossos policials, i citen casos d’abús de força com a factor determinant.

Paral.lelament, les queixes en contra de la Polizei Berlin per l’ús excessiu de la força en els contextos de manifestacions –especialment propalestines– i els controls d’identitat, creixen. El maig del 2025 sumàven 1873 els procediments investigats en contra de policies a la capital alemanya, totes les carpetes obertes en només un any.

La lluita contra les violències masclistes

Pioners a Espanya en la lluita en contra de les violències masclistes, delictes d’odi i discriminació, al centre de l’exhibició dels Mossos d’Esquadra a la Delegació de Catalunya de Berlín jeu la trajectòria del cos en la prevenció de delictes masclistes i d’odi com ara, el feminicidi.

Amb dades del 2023, hi constata que els Mossos han atès a més de 16.809 denúncies per violència de gènere, més de 8.832 sol·licituds d’ordres de protecció, han atès a més de 22.451 víctimes de violències masclistes. La Polizei Berlin, per contra, censava al mateix any, 18.784 persones víctimes de “violència domèstica i violència intrafamiliar”; perquè a diferència de Catalunya on es registren feminicidis oficialment des de 2012, Berlín no fa distinció del factor de gènere per aquest tipus de delicte.

Un model amb projecció europea

A Berlín, els Mossos projecten un model policial que es presenta com a europeu, modern i proper i amb unitats especialitzades, no només reivindicant la seva capacitat d’autogovern, sinó també de sobirania en matèria de seguretat especialitzada a Catalunya.

Però quin model de seguretat projecta Catalunya quan decideix posar al centre la lluita en contra de les violències masclistes en una exposició internacional? I, per contra, què vol dir la Polizei Berlin quan s’empara “l’antiterrorisme” per a determinades detencions? El discurs de l’eficàcia pot reforçar la legitimitat policial, però no l’aïlla de l’escrutini sobre altres pràctiques. Cal recordar que les delegacions de la Generalitat no són ambaixades, però actuen com a antenes polítiques. L’exposició és, doncs, també un instrument de “soft power”.

Exportar un model implica també sotmetre’l a contrast. I és en aquest contrast on es jugarà la credibilitat real del relat. La qüestió és si aquest relat exterior resistirà el mateix nivell d’exigència que se li demana a casa.

Alemanya reactiva el registre militar: què passa amb els catalans que hi viuen, hauran de fer el servei?