Nora Nogué, Sara Vayreda, Jana Bori, Júlia Ramírez i Alba Carbona, patinadores del CPA Olot [Foto: Albert Brosa]

L’Alba, la Sara, la Júlia, la Jana i la Nora acaben d’escriure un dels contes més bonics de la seva vida. Tal com la nostra societat valora les experiències vivencials podríem pensar que són els noms de cinc noies amb una llarga trajectòria. Però no és així. La Nora Nogué i la Jana Bori tenen 17 anys i l’Alba Carbona, la Sara Vayreda i la Júlia Ramírez, 16 anys. Són cinc de les vint-i-quatre esportistes del Club Patinatge Artístic Olot que han aconseguit la medalla d’or en la categoria de grups de xou gran al campionat mundial que s’ha celebrat aquests dies a Ibagué, a Colòmbia. La diferència amb la resta de companyes és que, per elles, ha estat la primera vegada que han participat en un mundial. Parlem amb totes cinc unes hores abans de sortir a pista per competir per la primera plaça i, per tant, amb els nervis a flor de pell.

Hi ha diferents elements que han fet d’aquest primer cop un moment indescriptible. El grup, que amb la fita del 2023 ja és catorze vegades campió del món, arribava a la capital colombiana de la música amb una melodia molt diferent de les altres ocasions. Van guanyar el campionat territorial gironí, però a partir d’aquest moment tot es va tòrcer: segones al català i terceres a l’espanyol, per darrere del CPA Girona i el CPA Tona. Amb un dels balls més complexos que havia creat fins ara el coreògraf Ricard Planiol, i sota el títol ‘No em vinguis amb cuentus’, les olotines es plantaven al principi de l’estiu amb la responsabilitat de decidir si participaven en el campionat europeu o anaven directament al mundial.

Cinc patinadores del CPA Olot expliquen de primera mà el camí fins a convertir-se campiones del món

El club va prendre la decisió de treballar amb intensitat durant els mesos de més calor per donar-se temps i preparar l’objectiu mundialista. Per aconseguir-ho van contractar els serveis d’una psicòloga esportiva d’Olot. Per la Jana “aquesta temporada ha estat molt dura emocionalment i físicament. Gràcies a la psicòloga hem millorat la comunicació, la gestió dels nervis i la pressió”. Una opinió que és compartida per la Nora quan reconeix que “hem treballat molt bé amb la psicòloga i hem sabut canalitzar aquesta pressió i convertir-la en potència dins la pista”. Un treball necessari perquè amb els mals resultats el grup va perdre la confiança.

Si participar en un mundial ja és, de per si, un repte majúscul en tots els sentits, el fet d’haver d’afrontar una temporada complicada va significar una pressió afegida per les cinc joves: “tens por de fallar al teu grup i no saps molt bé com afrontar-ho” i “comporta molts nervis”, reconeix la Júlia. Quan els hi preguntem què representa participar-hi hi ha una barreja de sentiments. “És un repte de superació personal i una recompensa de tot el treball fet durant tots aquests anys” explica la Júlia i “una manera de demostrar-me a mi mateixa i a tota la gent que no confiava en mi que sí que podia i s’equivocaven”, conclou.

Les patinadores olotines treballant els seus exercicis abans de viatjar a Colòmbia [Foto: Albert Brosa]

La trajectòria del CPA Olot és històrica i única. No hi ha cap altre club al món que hagi guanyat catorze vegades el mundial en grups de xou gran. Les converteix en un referent i es palpa cada vegada que surten davant el públic, que aplaudeix i s’aixeca de la cadira per rebre-les. Aquest recorregut és una pressió més que conscientment o inconscient pesa sobre les espatlles. “Per això hem treballat psicològicament aquest estiu, per deixar de banda aquest fet i centrar-nos en la temporada”, respon la Sara i l’Alba concreta que “així i tot, vaig intentar fer un bon ball, que era el meu objectiu, i llavors el resultat és quelcom que ja no podia controlar”.

Amb l’ajut d’una psicòloga els ha permès “canalitzar aquesta pressió i convertir-la en potència dins la pista”, reconeixen

Existeix una realitat que diferencia el CPA Olot de molts altres clubs i és la forma com es gestiona l’entitat, els valors i la relació entre les esportistes, “el dia a dia dins i fora de la pista és impressionant i et fan sentir com si fos la teva família, pots ser tu mateixa i gaudeixes al màxim de cada moment juntes”, diu la Júlia. Viuen la rivalitat d’una manera sana, allunyada dels recels, i comparteixen els sentiments i les emocions en un entorn que afavoreix les relacions entre les i els esportistes. La prova són les cinc joves que tot i la seva joventut han pogut complir el somni per primera vegada i qui sap si aquest ‘cuentu’ es pot tornar a repetir.

Podi català al Mundial de patinatge artístic a Colòmbia
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram