Font: Casal Català d’Irlanda
La relació entre Catalunya i Irlanda sempre ha estat històricament molt estreta. La situació política dels dos països fa que, en moltes ocasions, s’hagi comparat l’escenari que es viu, actualment, a Catalunya amb el d’Irlanda. D’aquest context no en viu al marge el Casal Català de Dublín, qui ha agafat una nova embranzida. Joan Pau Pérez (Girona, 1979) és el president de l’associació i explica a Exterior.cat que “la nostra prioritat continua sent la mateixa: difondre la cultura i la llengua catalanes, però no pots viure al marge de la realitat social i política que viu Catalunya. Hi ha sentiments que et surten de ben endins”.
El Casal Català de Dublín es va crear fa una munió d’anys, però des de 2017 es va registrar oficialment a la Generalitat i, des d’aleshores, ha agafat un nou impuls. “L’activitat del casal era pràcticament nul·la, tot estava gairebé aturat”, reconeix Pérez. Aquest gironí que viu a Dublín des de fa més de vuit anys va picar la porta del Casal català poc després de la seva arribada a la capital irlandesa. Casteller de soca-rel i membre dels Marrecs de Salt, va fer els seus primers tastes en l’activitat del casal dedicades al món casteller. Pérez i un grup de catalans més va veure la necessitat de fer un gir com un mitjó per reforçar l’activisme del casal a Irlanda.
Una de les persones capdals en el resorgiment del casal a Dublín va ser el delegat del Govern a la Gran Bretanya i Irlanda, Sergi Marcén: “ell va ser qui ens va animar a dinamitzar-lo de nou i qui ens ha donat l’impuls definitiu”, admet Pérez. A més de la visita de polítics catalans -l’última, la de Carles Puigdemont o anteriorment de Raül Romeva- a formacions musicals com Txarango, Manel o Joan Dausà. Des de fa dos anys, la comunitat catalana resident a Dublín ha reactivat la seva presència. Des d’aleshores, la vinculació entre la comunitat catalana i la societat civil irlandesa no ha parat de créixer.
DELS PATUFETS VERDS A LA PENYA BLAUGRANA
Tot i que la massa social del casal és minsa, la xarxa de relació entre catalans i irlandesos és gran. Prova d’això és la branca familiar i infantil del casal, Els Patufets verds, un grup de pares i mares residents a Irlanda que han impulsat l’Escola Catalana de Dublín. L’objectiu és l’aprenentatge i la difusió de la cultura, llengua i tradicions catalanes. “És un grup de pares catalans o mixtes que, des del casal, donem suport logístic i recursos amb l’aixopluc de la delegació d’Irlanda”, diu Pérez.
Un altre lligam és la Penya Blaugrana de Dublín, dirigida per seguidors irlandesos del Barça. El pub Buskers, ubicat en un espai cèntric de la capital irlandesa, és l’escenari de concentració dels aficionats del Barça. Els dies de partit, els propietaris de l’establiment oferten cervesa més econòmica i menjar gratuït. “Cada partit és una festa”, apunta el gironí.
SUPORT POLÍTIC A LA CAUSA CATALANA
Durant tot un mes -gener de 2018- a l’edifici de l’ajuntament de Dublín va issar la Senyera, al costat de les banderes d’Irlanda i d’Europa. Aquest simbolisme exemplifica la sensibilitat política de Dublín amb Catalunya. Pérez assegura que “a Irlanda hem trobat molta empatia amb la causa catalana. Constantment tenim trobades amb polítics irlandesos que ens mostren el seu escalf”. Prova d’això és que el Parlament d’Irlanda va seguir l’exemple de Westminster i compta amb el seu propi grup de discussió sobre Catalunya. Diputats i senadors del Fine Gael, el Fianna Fáil i el Sinn Féin, els principals partits amb representació a l’Assemblea i al Senat irlandesos, juntament amb parlamentaris independents, van formar, fa dos anys, un grup d’amistat amb Catalunya. L’anomenat Oireachtas Friends of Catalonia té com a objectius reforçar les relacions institucionals entre Catalunya i Irlanda, estrènyer els llaços comercials i potenciar la representació cultural i social catalana a Irlanda.
Una de les dificultats que combat el Casal Català de Dublín és el constant moviment de catalans al país. Pérez reconeix que “cada cop hi ha més catalans de pas a Irlanda, que viuen durant un temps i se’n tornen a Catalunya. Malgrat tot, seguim creant un teixit de persones per reforçar el projecte del casal”. Aquests primers mesos de l’any hi ha dues dates assenyalades per la comunitat catalana a Irlanda. El 24 de febrer, calçotada al cantó del llac de Blessington i el 31 de març, concert d’Els Catarres al Grand Social.
