Foto: Casal Català de Finlàndia
Finlàndia és un dels països escandinaus per excel·lència. És conegut com el país dels cent mil llacs -en té prop de 188.000- i des de finals del segle passat s’ha establert una comunitat catalana de Finlàndia que, en els darrers 25 anys, s’ha consolidat, sobretot, a l’entorn de l’àrea metropolitana de la capital, Hèlsinki. Així és com, ara, el Casal Català de Finlàndia ha estat reconegut com a comunitat catalana a l’exterior per part del govern de la Generalitat.
Amb gairebé vint anys residint a Finlàndia, l’enginyer informàtic Bruno Canamasas (Caldes de Montbui, 1975) és qui hi posa més perspectiva. “Quan jo vaig arribar a principis dels 2000, ja hi havia alguna activitat vinculada a la comunitat catalana, però sense un casal organitzat al darrere”, recorda a Exterior.cat. El 2016, Canamasas -qui actualment és el president del Casal- explica que “com a pare vaig decidir impulsar una mena de casalet per infants en el qual s’hi van sumar més d’una desena de famílies”. Era una trobada mensual en la qual els més petits podien compartir activitats lligades a la llengua i a la cultura catalanes.
Més tard, Muntsa Corominas (Badalona, 1987) -que fa una dècada que resideix a Hèlsinki com a mestre d’Educació infantil- va promoure la primera calçotada a Finlàndia. “Hi vam participar més d’un centenar de persones (amb molts finesos), la vam fer grossa, va ser sonada!”, recorda. Les activitats generaven il·lusió entre la comunitat, i tot i els intents per impulsar definitivament un casal organitzat, sempre es quedaven en paper mullat. “La paperassa que suposava impulsar un casal català sempre ens tirava enrere”, diu Corominas, qui és l’actual vicepresidenta del casal.
“Fruit de la necessitat de mantenir viva la llengua i la cultura catalanes entre els infants, el casalet ens va empènyer a constituir-nos definitivament com a casal”, destaca la junta
La festa de Sant Jordi 2023 va ser l’espurna definitiva. I el casalet d’infants, el projecte que va acabar d’engrescar la comunitat. “Fruit de la necessitat de mantenir viva la llengua i la cultura catalanes entre els infants, el casalet ens va empènyer a constituir-nos definitivament com a casal”, destaca Laia Canut (Barcelona, 1990), qui resideix a Finlàndia des de fa quatre anys, exerceix com a professora de cicles formatius i és l’actual tresorera del casal.
A partir d’aquí, Muntsa Corominas és qui va dotar de contingut de les activitats del casalet (amb infants d’entre 0 i 7 anys) i, així, és com cada cop s’hi van sumar més famílies. Actualment, es reuneixen un cop al mes i hi ha inscrites més d’una vintena de famílies. “Aquest curs ja comptem amb una programació pedagògica de promoció de la llengua, i amb peculiaritat de posar l’accent en la consciència fonològica, perquè el finès sona molt diferent al català”, explica Corominas. En aquest sentit, els infants catalans residents a Finlàndia tenen com a valor afegit l’aprenentatge de la seva llengua materna (dues hores a la setmana) en la mateixa escola del país.
Foto: Laia Canut (tresorera), Muntsa Corominas (vicepresidenta) i Bruno Canamasas (president)
En només un any, el Casal Català de Finlàndia s’ha constituït com a associació, primer, com a entitat finlandesa i, poc després, ha formalitzat la seva inscripció en el Registre de comunitats catalanes a l’exterior. “Amb el bagatge que dúiem al darrere, el procés de constitució com a casal ha estat relativament ràpid”, subratlla Corominas. En tot aquest procés, la comunitat de Finlàndia ha comptat amb l’acompanyament de la delegació del Govern als Països Nòrdics, i especialment, de la seva delegada, Montserrat Riba. “Ens ha encoratjat molt!”, destaca el president.
El Casal s’organitza en diferents comissions: el casalet, l’esplai, la colla castellera, balls catalans i els joves
Actualment, el Casal compta amb una setantena d’associats. Majoritàriament, resideixen a Hèlsinki, Espoo i Vantaa, però, també a Tampere i Turku, ciutats més allunyades de la capital. El Casal s’organitza en diferents comissions: el casalet, l’esplai, la colla castellera, balls catalans (sardanes i esbart) i els joves (estudiants d’Erasmus).
En el calendari festiu, el Casal celebra Carnestoltes (només per al casalet), calçotada, Sant Jordi, la Diada Nacional, la castanyada i Nadal. “Som un casal molt jove, sense massa coixí econòmic”, recorda Corominas. En aquest sentit, Canut assegura que “el que desitgem és la implicació de tota la comunitat. Tot i que hi ha un equip que liderem el casal, la nostra intenció és que en les activitats s’hi sumi quanta més gent millor, també a organitzar-les i dinamitzar-les”.
Mentre el casalet continua exercint de motor de la comunitat, Finlàndia ja es prepara per la propera festa amb segell català: Sant Jordi. Enguany, la delegació del Govern organitzarà la Diada institucional de Sant Jordi a Hèlsinki amb la col·laboració del casal. Una data assenyalada -entre llibres i roses- perquè el Casal Català de Finlàndia agafi més embranzida.
Foto: Casal Català de Finlàndia
Torrons, castells i sardanes: Nadal arriba a Finlàndia
