Foto: Freepik
El govern espanyol proposa que el català sigui reconegut com a ‘otra lengua nacional’ a la xarxa d’Escoles europees. Les Escoles Europees, que acullen uns 16.000 alumnes, són una xarxa de 24 escoles públiques (i 3 més en procés d’acreditació) a 14 estats de la Unió Europea durant el curs 2024/2025.
Les Escoles Europees són centres educatius la funció dels quals és proporcionar un ensenyament complet en la seva llengua materna als fills del personal, en general en situació d’expatriats, de les institucions de la Unió Europea. L’ensenyament s’estén des dels 4 als 18 anys en tres etapes educatives: maternal, primària i secundària en un entorn de coeducació dels alumnes de diverses llengües i nacionalitats.
S’han creat Escoles Europees a ciutats on hi ha institucions de la Unió Europea amb prou personal. En funció de la disponibilitat de places, també es poden inscriure qualsevol mena d’alumne sense restriccions: fills del personal d’altres organismes internacionals, ambaixades o de qualsevol persona interessada, i aquests alumnes hi accedeixen mitjançant l’abonament de la matrícula corresponent.
Que el català passi a ser matèria curricular optativa a les Escoles Europees, un objectiu en què la FIEC hi dona ple suport, obrirà noves possibilitats a les famílies catalanes
Les Escoles Europees són dirigides per un organisme intergovernamental, el Consell Superior de les Escoles Europees, creat per un tractat internacional denominat la Convenció de les Escoles Europees, signat pels 27 estats membres de la Unió Europea. El sistema es finança pels estats membres de la Unió Europea, la Comissió Europea i les matrícules dels alumnes admesos a títol privat. El professorat l’aporta cada estat membre. Espanya aporta professors a les Escoles Europees amb un sistema de concurs similar al dels seus Instituts i col·legis dependents del Ministeri d’Educació a l’exterior.
Totes les escoles europees tenen secciones lingüístiques en anglès, francès i alemany a les que s’hi afegeixen entre una i cinc seccions en altres llengües. Hi ha secció lingüística en espanyol a les de Brussel·les I, Brussel·les III, Frankfurt, Luxemburg I, Múnic i Alacant.
Des d’anys, els funcionaris catalans de la Unió Europea a Brussel·les i a Luxemburg, on hi ha un nombre suficient d’alumnes d’origen catalanoparlant, han lluitat pel reconeixement de la llengua catalana com a matèria optativa dins del currículum escolar. En el cas de Luxemburg, pionera en aquesta lluita, el reconeixement de les classes de català encara que com a matèria extraescolar es va obtenir a 1992 gràcies a l’acció combinada del Centre Català de Luxemburg i del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català) de la Generalitat.
Foto: Freepik
Sense ser el que realment es buscava (atès que el català com a extraescolar significava equiparar-lo al judo, la ceràmica, etc.) va constituir un indubtable avenç per la presència del català en aquesta escola que el català només va compartir amb el gal·lès. A Brussel·les es va obtenir la mateixa consideració poc temps després.
Diversos europarlamentaris catalans van donar suport al reconeixement del català com a matèria curricular en els anys 90 i van fer diverses preguntes parlamentàries al respecte a la Comissió Europea. Quan el 1996 el Parlament de Catalunya adopta la primera Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, l’objectiu del reconeixement del català a les Escoles Europees figura a l’article 23 d’aquesta llei. Aquest objectiu no es va renovar a la Llei 8/2017 de la comunitat catalana a l’exterior.
Els costos de la mesura, assumits per l’Estat, es limitarien a proveir les places de professorat necessàries en el marc dels concursos de provisió de places exteriors de professorat
Actualment, el creixement de les comunitats infantils als països on hi ha Escoles Europees, i en particular a Luxemburg i a Bèlgica, i el fet que la majoria de nens catalanoparlants estiguin integrats a les escoles públiques o privades dels països d’acollida i no a les Escoles Europees fa difícil que les entitats catalanes puguin mantenir grups separats, uns a les escoles públiques i uns altres a les Escoles Europees, per l’ensenyament del català en l’etapa infantil i s’ha tendit a fusionar-los en un únic grup.
Evidentment, la possibilitat que el català passi a ser matèria curricular optativa a les Escoles Europees, un objectiu en què la FIEC hi dona ple suport, obrirà noves possibilitats a les famílies catalanes. Els costos de la mesura, que el ministre Albares diu que seran assumits per l’Estat, es limitarien a proveir les places de professorat necessàries en el marc dels concursos de provisió de places exteriors de professorat.
Tot queda ara en mans del Consell Superior de les Escoles Europees (amb representació dels 27 estats membres) i la resistència de partits com PP i Vox a la mesura basada en el pur desconeixement del tema no serà l’obstacle fonamental a l’adopció de la mesura que, encara que de manera modesta, serà un element positiu addicional en la lluita per l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea.
Duch constata a Brussel·les actituds “comprensives, constructives i proactives” sobre l’oficialitat del català
