Foto: Sebastià Salvat / cedida
“Vaig decidir anar a fer una estada de tres mesos a Berlín per aprendre alemany, i no he tornat: ja fa 10 anys que visc a l’estranger!”, confessa Sebastià Salvat a Exterior.cat. Des d’aleshores, d’aquella aventura breu a Alemanya, ha viscut en quatre països diferents gràcies a la seva passió per l’handbol.
Doctorat en Ciències de l’Educació Física i l’Esport (INEFC), Salvat (Vilanova i la Geltrú, 1987) va iniciar-se a l’handbol als 13 anys a la seva ciutat natal, al CH Vilanova. “Des de petit havia practicat molts esports (futbol i natació), però l’handbol em va atrapar perquè és diferent i sempre m’he considerat alternatiu, i l’handbol ho és”, explica.
Més enllà de practicar l’handbol, el vilanoví assegura que sempre ha vist l’esport com una eina integradora a la societat i un element més en l’educació. “A casa, la meva mare és mestra i és qui m’ha impregnat tots aquests valors”, reconeix.
Als 18 anys va iniciar-se com a tècnic formatiu a Vilanova, tot i que va forjar-se a les banquetes de l’Handbol Ribes, sent un dels impulsors d’aquest esport en la població del Garraf. “A Catalunya i a l’Estat espanyol és molt difícil dedicar-se professionalment a l’handbol. Si vols fer-ho, has de marxar a l’estranger”, admet Salvat. Abans de fer el salt va ser entrenador dels equips formatius de la selecció catalana.
Primera parada: Berlín
El 2012 va decidir marxar a Berlín. Més enllà d’aprendre l’alemany va picar la porta al Füchse Berlín, un club de Primera Divisió. “M’hi vaig presentar i els vaig dir que estava especialitzat en l’anàlisi del rival i en la preparació de l’estratègia del pla de partit. I vaig començar a treballar-hi sense cap remuneració”, explica. Fins que després de tres mesos, quan ja tenia la maleta de tornada a Barcelona i es va acomiadar, va arribar la sorpresa: “em van convocar l’endemà per signar un contracte professional”.
L’etapa al Füchse Berlín es va allargar tres anys més. El tècnic vilanoví va exercir com a membre de l’staff tècnic del primer equip en l’anàlisi dels rivals durant dues temporades a la Lliga de Campions i a l’EHF i, al mateix temps, de tècnic assistent a l’equip juvenil on els berlinesos es van proclamar campions de lliga del país tres temporades. “Vaig haver de triar: continuar a Alemanya o finalitzar el doctorat. Va ser la millor elecció”, reconeix.
Foto: Sebastià Salvat / cedida
De Tel-Aviv a Tirol passant per Brest
Un cop finalitzat el doctorat, Salvat va viure un any a Tel-Aviv. “En tinc molt bon record de la gent, però va ser dur viure un any entre els sons dels míssils de la guerra…”, admet. A Israel va formar part d’un projecte d’implementació de l’handbol. “Si normalment, l’handbol ja és minoritari, us podeu imaginar el seguiment que hi ha en un país com Israel…”, diu.
I de Tel-Aviv a Tirol. Salvat va acceptar l’oferta de l’Handball Tirol, de Primera Divisió austríaca durant tres temporades. “Després de Barcelona, a Tirol és on hi ha trobat millor qualitat de vida. Hi vaig fer grans amistats i és una de les ciutats que m’han marcat més de la meva vida”, assenyala.
Només una proposta llaminera com la de Meshkov Brest (Biolerrússia) va fer rescindir el contracte de Salvat a Tirol, de tres anys més. “Brest era un gran aparador, amb l’equip a la Lliga de Campions… ”, reconeix. “És el país més net que he viscut, amb una seguretat extrema, tot i que actualment la situació política és tensa. Això sí, durant la pandèmia no hi ha hagut cap mesura preventiva per part del govern”, afegeix.
Torna a Alemanya amb Iker Romero
Aquest estiu, l’entrenador de Vilanova i la Geltrú tornarà a fer les maletes per incorporar-se al Bietigheim, un club alemany de Segona Divisió. Ho farà sent la mà dreta d’Iker Romero -exjugador del FC Barcelona i amb qui Salvat havia coincidit al Füchse Berlín-.
Durant aquests anys vivint a l’estranger li ha permès parla cinc llengües (a més del català i el castellà, ha après l’anglès, l’alemany i el rus). “Viure a l’estranger et permet eixamplar la mirada, la visió de tot i ser molt més tolerant per entendre i acceptar altres realitats ben diferents a la nostra. Han estat uns anys d’oportunitats i de descobertes brutals. Tornada a Barcelona? De moment no m’ho plantejo. Vull seguir gaudint de l’handbol, i a l’estranger”, rebla.
