Emma Martin: l’ambició de la Lazio italiana parla català

Emma Martin (Roquetes, 2000) ha trobat a la Sèrie A italiana el lloc idoni per continuar creixent. En plena recta final de la seva primera temporada com a jugadora de la SS Lazio, la migcampista catalana afronta els últims set partits amb l’objectiu d’acabar entre les tres primeres classificades.

Tot i que l’equip ocupa actualment la quarta posició, l’ambició del vestidor és màxima. “Ens queden partits molt complicats, però sabem que podem guanyar-los”, diu Emma Martin a Exterior.cat, conscient que cada punt perdut pel camí ha estat una lliçó per a un bloc que ara arriba al tram decisiu amb la moral alta i un duel clau contra el Nàpols a l’horitzó.

L’etapa formativa al FC Barcelona continua sent un pilar fonamental i un record inesborrable en la seva carrera. Després d’iniciar-se al Roquetenc i passar per l’Escola Delta, el CF Tortosa-Ebre i l’UCF Cambrils va fer les maletes i va fitxar, molt jove, pel Deportivo Alabès. Més endavant, després de jugar al Levante, va arribar a la Masia del FC Barcelona.

Com a culer des de ben petita, l’Emma descriu les dues temporades que va passar al club com “una meravella” i un espectacle professional. Treballar dins l’estructura de la Masia li va permetre beure de la font del millor futbol del món, una experiència que no només la va polir tècnicament, sinó que li va donar una visió del joc que ara exporta a Itàlia.

“Els dos anys que vaig viure al Barça van ser una meravella”, assegura la roquetenca Emma Martin a Exterior.cat

Per a ella, el Barça és el mirall on tota la resta de clubs es fixen pel seu treball impecable amb el filial i les categories inferiors. Tot i la distància, manté un vincle emocional intacte: “sempre tindré bones paraules pel club i les persones amb qui vaig treballar; tant de bo pugui tornar-hi algun dia”, confessa amb nostàlgia.

Abans de fitxar per la Lazio, l’estiu del 2025, va jugar al València CF en l’elit del futbol estatal. L’adaptació de la jugadora al futbol italià ha estat un procés de maduració tant dins com fora del camp. El salt va suposar un canvi d’estil clau: mentre que a la lliga espanyola predomina l’organització, la pausa i el joc posicional, a Itàlia s’ha trobat amb una competició molt més intensa, vertical i física.

En l’inici del curs no va gaudir de tots els minuts desitjats, però la seva persistència ha donat fruits. Actualment, s’ha guanyat la confiança de l’entrenador i s’ha consolidat com a titular, sentint-se plenament integrada en un futbol que defineix com a “súper competitiu” i altament motivador.

Un dels moments més rellevants de la seva etapa romana ha estat el descobriment del derbi de la capital. La passió amb què es viu la rivalitat entre la Lazio i la Roma ha sorprès la jugadora ebrenca, que destaca la intensitat de les graderies plenes i l’atmosfera elèctrica que es respira, “són partits que es viuen al màxim”.

Malgrat que l’AS Roma atrau gran part dels focus a la ciutat, la roquetenca subratlla el creixement imparable de la secció femenina de la Lazio. El club blanc-i-blau ha apostat fort per la professionalització, compartint instal·lacions d’elit amb l’equip masculí i oferint recursos de primer nivell que faciliten el rendiment òptim de la plantilla.

“Amb els sous d’Itàlia com a futbolista pots viure molt tranquil·la”, admet la jugadora catalana

Més enllà de la pilota, la decisió de marxar a Itàlia també va tenir un component econòmic i vital clau. Martin reconeix obertament que la diferència salarial entre el futbol femení italià i l’espanyol va ser un factor determinant per fer el pas. Aquesta independència econòmica, que li permet viure de forma autònoma als 23 anys sense dependre dels seus pares, és un aspecte on creu que el futbol espanyol hauria d’apostar amb més fermesa.

“Amb els sous d’Itàlia pots viure molt tranquil·la”, explica, tot i que manté els peus a terra estudiant a distància Magisteri en especialització d’Educació Física per assegurar-se un futur estable un cop acabi la seva etapa esportiva. A més, també ha après l’italià i ja s’atreveix a parlar-lo, un pas més en la seva integració al país.

La seva vida a Itàlia transcorre en un poble petit a prop de Roma, un entorn tranquil on agraeix el reconeixement dels aficionats, especialment dels nens i nenes que li demanen fotos. Per a la jugadora tarragonina, aquest és el termòmetre del creixement de l’esport, perquè comprova que el futbol femení genera il·lusió entre les noves generacions. Malgrat l’èxit a l’estranger, les arrels continuen sent fortes i s’escapa a Roquetes sempre que pot. Els seus pares, que ja la van veure marxar de casa amb només 15 anys, celebren ara la seva felicitat.

Sobre la necessitat de continuar fent passos cap a la igualtat i el reconeixement global, la roquetenca considera essencial que se sigui conscient que les dones també poden fer créixer aquest esport a nivells massius. Amb la lliçó apresa i la titularitat consolidada, Emma Martin encara el final de lliga amb la certesa que cada decisió presa l’ha ajudat a convertir-se en la jugadora madura i ambiciosa que és avui.

Anna Atsarà, la catalana que mira a Europa des de la sorra de les Canàries: “Volem ser campiones”