El psicòleg clínic Ferran Masip, aquesta setmana a Barcelona [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
A l’estranger, Masip ha treballat com a investigador i terapeuta al Columbia University Medical Center i al New York State Psychiatric Institute, així com a investigador al Laboratori del Son, al Departament de Psicologia de la Universitat de Melbourne, Austràlia. També va exercir com a psicòleg i educador social a la Cooperativa Sociale Macramè a Itàlia, on va treballar amb poblacions en risc, famílies i menors, i va col·laborar en projectes d’intervenció social.
Durant deu anys ha viscut, de forma ininterrompuda, en països de quatre continents: des dels Estats Units, Anglaterra, Alemanya i Itàlia passant per la Xina, Corea i Austràlia. Avui, es dedica exclusivament a la teràpia individual i els seus pacients són, majoritàriament, catalans i catalanes que viuen a l’estranger o que han decidit tornar. “Com a català a l’estranger, tinc l’avantatge que jo he viscut tots els processos que viuen la majoria de catalans, sé de què parlen”, subratlla.
“Tinc l’avantatge que jo he viscut tots els processos que viuen la majoria de catalans que viuen fora, sé de què parlen”, subratlla
Aquest bagatge a l’estranger li va servir per focalitzar la seva mirada i especialitzar-se a atendre catalans i catalanes amb un lligam a l’exterior. “T’adones que hi ha un nínxol molt gran de persones que es troben desateses en l’acompanyament psicològic i de salut mental”, reconeix. En aquest sentit, reivindica el seu distintiu respecte als seus col·legues de professió: “un psicòleg de Reus posarà empatia amb el seu pacient, però no ho farà mai per coneixement de causa”.
Masip ofereix una teràpia individual en línia. Així, l’acompanyament que fa com a psicòleg és, sobretot, “en el tractament de la depressió i l’ansietat, ja que són les dues patologies més freqüents”, explica. Tot i que el perfil de pacient és molt heterogeni, les causes per als quals els ‘expats’ prenen la decisió de rebre atenció psicològica són molt diverses. “Cada cas és un món, m’agrada aprofundir en les seves peculiaritats”, diu Masip.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Així, l’acompanyament psicològic té a veure, segons el psicòleg, en reptes concrets com “l’adaptació cultural, la solitud, la família i els conflictes d’identitat”. En aquest sentit, Masip reconeix que “La condició d’expatriat genera una sèrie de necessitats que el país de destí és molt difícil que es cobreixin. Té una barrera cultural”, diu Masip.
La barrera cultural també va associada als codis socials. I posa l’exemple la relació entre nord-americans i catalans: “tenim uns codis molt diferenciats. Si t’obres molt de cop, per a la persona que ho rep (l’americà) és molt violent i, en canvi, per a tu (europeu-mediterrani), és molt frustrant”.
L’acompanyament psicològic té a veure, segons el psicòleg, en reptes concrets com “l’adaptació cultural, la solitud, la família i els conflictes d’identitat”
“Hi ha aspectes com l’ambició o el fracàs que per una qüestió cultural s’interpreta molt diferent en el país de destí i en el país d’origen”, diu. Un altre dels aspectes més comuns és l’adaptació i capacitat de resistència a l’estranger. Masip explica que “molta gent sosté el malestar gràcies a l’horitzó. És a dir, si estic malament, però sé que d’aquí a dos o tres anys tinc previst tornar a Catalunya, aguanto i resisteixo”.
Les ruptures i les separacions matrimonials també són aspectes comuns. “Les parelles multiculturals per si mateixes generen complexitats”, alerta. L’escenari d’un divorci genera moltes més renúncies a l’estranger si hi ha fills. “Si et vols divorciar i tens fills a l’estranger, no pots tornar. Si ho fas, renuncies als fills. És una renúncia vital massa bèstia”, reconeix.
Quant als catalans i catalanes que viuen a Europa, Masip diu que “fan trampa!”, bromeja. “La percepció que hi ha de l’accessibilitat de tornar a casa fa que tinguin molta menys pressió respecte d’aquells que viuen en un altre continent”, subratlla.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
“Les expectatives en el procés de retorn no són les mateixes que quan marxes”, assegura Masip
El retorn és un moment determinant i, sovint, costerut per aquells que decideixen posar punt final a la seva etapa a l’exterior. “Hi ha un seguit d’aprenentatges que s’han adquirit a l’estranger, i això determina, també, que les expectatives en el procés de retorn no són les mateixes que quan marxes”, assegura Masip. En aquest sentit, la persona que torna a casa necessita “reconciliar-se amb si mateix i respondre’s qui soc, qui era i què vull”.
Masip explica que “hi ha persones que poden passar una etapa més curta, però, en canvi, han fet una immersió molt més profunda en el país de destí que no pas una persona que hi ha viscut més de 30 anys. Per aquests, el retorn serà més complex”.
Entre les opcions del retorn, hi ha qui ho fa per a jubilar-se: “Vull envellir on vaig néixer, vull morir on són les arrels”, expressa el psicòleg d’alguns dels seus pacients. N’hi ha que ho fan per enfortir el vessant més social, ja que en la majoria de països “és una mancança”, assegura.
Al mateix temps, en la recerca d’aquesta mancança, Masip admet que “hi ha persones que quan tornen el que consideraven el seu entorn ha canviat. I possiblement el vincle emocional ja no hi és. Cal assumir-ho i reconstruir-ho de nou. És dels impactes més grans en el retorn”. Sigui com sigui, bona part dels catalans i catalanes (marxin o tornin) també necessiten suport psicològic.
Viatjar pel món en català: més de 25 destinacions dels cinc continents
