El director d’orquestra d’Esparreguera, Francesc Prat, té un peu a Catalunya i l’altra a Suïssa [Foto: Igor Cortadellas]

La música sempre ha estat el motor vital de Francesc Prat (Esparreguera, 1975), qui actualment s’ha consolidat com un director d’orquestra freelance arreu. Així compagina les direccions de la Sinfonie Orchester Basel (Suïssa), Ö! Ensemble für Neue Musik (Suïssa) -com a principal director convidat- i de l’Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca -com a director artístic-.

El lligam de Prat amb la música ve de lluny: “el meu pare era un impulsor cultural al poble. Esparreguera no tenia escola de música i ell va ser-ne una dels fundadors. I així va començar tot plegat”, recorda Prat a Exterior.cat.

La descoberta musical a Esparreguera va ser l’aperitiu a l’Escolania de Montserrat, on Prat va formar part del cor. “Montserrat ha tingut una influència en la meva vida personal i professional més enllà de l’estima per la música. Aleshores es van impregnar valors com la disciplina, la constància o l’exigència, tot i que te n’adones de més gran, no pas quan ets escolà”.

A Montserrat hi troba referents per a tota la vida. És el cas del pare Ireneu Segarra -qui va ser mestre i director del cor-, de qui va poder participar com a director en l’homenatge que se li va fer l’any 2017. “Montserrat sempre està present, tot i que malauradament ja no hi queda pràcticament ningú amb qui vaig coincidir com a escolà. Se m’han mort tots, excepte el monjo Pius-Ramon Tragan, que li tinc molta estima”.

“Montserrat ha tingut una influència en la meva vida personal i professional més enllà de l’estima per la música”, diu l’esparreguerí

El seu pas per Montserrat també el marcarà en el seu futur professional. “Ningú m’ha contractat per haver passat per l’Escolania. Ara bé, sí que se m’ha ajudat en la meva feina actual és el fet d’haver adquirit una manera de viure i treballar la música gràcies a la meva estada a Montserrat”.

Una dècada de creixement a Suïssa

Després de fer els estudis d’oboè, piano i complementaris al Conservatori Municipal de Barcelona, Prat fa un salt endavant en la seva carrera musical i marxa a Suïssa als 23 anys on hi va viure una dècada. “Començo a sentir-me que a Barcelona no avançava i vaig prendre la decisió d’anar a viure a l’estranger. Va ser una etapa preciosa i Basilea és la ciutat on m’ha vist créixer, on m’he fet gran”, confessa Prat.

Durant aquests anys va convertir-se, també, en un poliglota. Parla cinc llengües: català, castellà, anglès, alemany i italià. Tot i que ja suma dotze anys a Catalunya, el compositor viu a cavall entre Basilea i Barcelona. “M’ha servit per consolidar la meva carrera com a direcció d’orquestra, per comprovar que la meva feina és a l’estranger i que Barcelona només és el meu lloc de residència”, subratlla.

“Tot i el tancament de teatres i auditoris, en els diferents països hi ha ajuts que ens han permès sobreviure. A Espanya, això és impensable. Tinc companys que fa un any que no treballen”, subratlla

Prat considera que “a l’estranger hi ha més oportunitats per a la música clàssica, perquè és una de les seves expressions culturals i està integrada en el teixit social. A Catalunya, això no passa”. Fins al punt que durant la pandèmia, el sector cultural a l’estranger està més protegit: “tot i el tancament de teatres i auditoris, en els diferents països hi ha ajuts que ens han permès sobreviure. A Espanya, això és impensable. Tinc companys que fa un any que no treballen”.

Foto: Igor Cortadellas

Prat reivindica la música clàssica. “Té la mateixa força que qualsevol altre estil de música. Ocupem un nínxol emocional d’una sèrie de persones. Tenim una altra manera de gestionar el material musical, sonor i formal, a més del contingut estètic i emocional. Som necessaris perquè la missió de la música clàssica és molestar i reflexionar”.

El compositor d’Esparreguera afegeix que “els qui ens dediquem a la clàssica som els que se’ns exigeix més formació que ningú i els que acabem sent els més desconeguts. En altres àmbits musicals, es valora el fet que algú sigui autodidacta. En la clàssica, és impensable”.

El director amable

En aquests darrers anys, Prat s’ha consolidat com un director d’orquestra freelance i rebutja ser-ne com a titular. “No tinc una plaça estable enlloc, però de moment m’està bé així. M’encaixa en la meva manera de ser. Si fos titular d’una sola orquestra embogiria, va més enllà de la música”, diu.

Així, en un només 30 dies, Prat pot alternar Suïssa i l’Estat espanyol diverses vegades. “Actualment n’hi ha prou amb tres assajos previs a l’actuació, però tot depèn del repertori”, explica. El d’Esparreguera es considera un “director amable”, tot i que admet que “n’hi ha qui els prefereixen durs i més seriosos. Crec que l’empatia i l’amabilitat no estan renyides amb el rendiment d’un grup musical”.

Durant la seva llarga trajectòria, Prat ha trepitjat nombrosos escenaris del panorama musical clàssic. Entre d’altres, el Teatro Real de Madrid, on va treballar-hi durant quatre anys com a assistent del director musical. “No oblidaré mai el dia que vaig haver de dirigir jo l’orquestra perquè el director titular es va posar malalt”, recorda. Amb la Sinfonie Orchester Basel va dirigir ‘La flauta màgica’, el novembre passat.

“La meva prioritat és seguir aportant tot allò que sento per la música. El meu únic desig és seguir creixent al mateix ritme que ho fan les orquestres que dirigeixo”, rebla. Tot i la pandèmia, el compositor d’Esparreguera continua vivint amb la maleta a punt i disposat a trepitjar diferents escenaris per seguir gaudint d’allò que més l’apassiona: la música.