Foto: Alexandra Joly
El grup ska punk Goulamas’k celebrarà 30 anys de vida el 2024 i s’hi apropa amb els seus pilars més clars que mai: ser un altaveu de crítica social i cantar en occità, català i francès. Les tres dècades de carrera els avalen i continuen incorporant peces a la banda, formada per nou persones que sumen en el seu objectiu de guanyar adeptes allà on actuen. A Exterior.cat, Frédéric Cot i Floreta Lluís repassen la seva trajectòria alhora que expliquen quina és la realitat de l’occità a la música i la rebuda que viuen a Catalunya.
Fa tres dècades, Frédéric Cot (1963) va ser un dels fundadors de Goulamas’k. “Érem una banda d’amics que no havíem fet música i volíem dir moltes coses sobre la societat revolucionària”, explica sobre els primers passos de la banda. Aquella llavor, la de dir coses i ser crítics, es manté intacta trenta anys més tard. Per això, han actuat en moltes ocasions on la intenció dels seus concerts era recaptar fons per alguna causa solidària o ajudar a través de la seva música. Alguns dels darrers exemples va ser pels afectats del terratrèmol del Marroc o les inundacions a Grècia. “No cal ser del Marroc per anar a ajudar el Marroc”, explica Floreta Lluís (1996), qui va aterrar a Goulamas’k ara fa quatre anys.
Frédéric Cot, el cantant de la banda, i Floreta Lluís, l’encarregada dels instruments tradicionals catalans, són dues de les baules d’un grup que ja acumula prop d’una desena d’àlbums. El 30è aniversari serà l’ocasió perfecta per crear-ne un de nou i presentar-ho al públic en directe. Després de posar a prova la seva música en centenars d’actuacions, s’han adonat del desequilibri entre la Catalunya Nord, Occitània i Catalunya. “Hem actuat per tots els pobles d’Occitània, però ens encantaria actuar més a la Catalunya Sud, València i les Illes Balears”, exposa Cot.
“Anem arreu de l’estat francès per ensenyar què és Catalunya i a sensibilitzar-lo sobre la causa. Ho podem fer a tot arreu, però no a Catalunya, i és greu”, alerta Frédéric Cot, el cantant de la banda
“La Catalunya Nord és una terra d’acollida, però per nosaltres és més difícil que vinguem cap al sud, és el nostre somni, però costa molt”, confessa Lluís. De fet, han presentat la seva música a Itàlia, Alemanya, Barcelona (a les festes alternatives de Sants, a Gràcia i Les Corts), València i el País Basc i han observat que en aquelles regions amb identitats culturals i tradicionals més marcades, la rebuda sempre és més calorosa. “Toquem instruments catalans, cantem temes catalans, anem arreu de l’estat francès per ensenyar què és Catalunya i a sensibilitzar-lo sobre la causa. Ho podem fer a tot arreu, però no a Catalunya, i és greu”, recorda.
Foto: FredB ArtPhotographe
Picar pedra per l’occità i el català i no defallir, aquests serien dos dels mantres que mouen els Goulamas’k, sense renunciar als seus trets d’identitat. “Som militants de la llengua i la cultura i ho fem a poc a poc, pas a pas, i ja arribarem”, diu Cot. La barreja d’ska, reggae, rock i música tradicional convenç i els confirma com un dels pocs grups que empren l’occità i el català en aquest estil. Sobre això, Lluís reivindica la seva música i l’ús tant d’una guitarra com d’un sac de gemecs, per exemple: “una gralla i una guitarra poden fer la mateixa música, i està molt bé”.
Goulamas’k mira endavant i, ara com ara, el repte de continuar creixent 30 anys després. Els seus membres encara cuinen el disc que naixerà per commemorar l’efemèride, però els fans més fidels ja els han demanat dies i hores de concert. “Això ens demostra que tenen confiança en nosaltres, no es preocupen sobre com serà el nou àlbum”, diu Floreta Lluís. “Per a nosaltres, és una prova de moltes coses i s’ha convertit en els nostres amics, és un plaer tocar per a associacions i gent que milita per la cultura, per Occitània”, rebla.
Un dels reptes més exigents era arribar al públic jove, i la resposta està sent d’allò més positiva. Els Goulamas’k tenen encara molta benzina i no dubtaran a fer-la servir, en forma de cançons en occità, català i francès, per allargar el seu trajecte, Propera parada, la celebració dels trenta anys de la banda.
Un concurs premia els joves que utilitzin el català i l’occità a les xarxes
