Iban León va néixer a Castelló de la Plana el 1975, és filòleg, poeta i traductor [Foto: Iban Leon]

Iban Leon Llop va néixer a Castelló de la Plana el 1975, és filòleg, poeta i traductor i actualment treballa com a professor de català a la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols i col·labora amb l’Ateneu Alguerès. El seu vincle amb Itàlia va començar l’any 1996, quan va aterrar-hi com a estudiant Erasmus.

Va arrelar ràpidament a la terra de Leonardo da Vinci gràcies a tres factors determinants: va quedar fascinat per l’experiència, va conèixer la seva dona i també va decidir seguir el consell del poeta Josep Piera, qui li va recomanar “que no tornés a Catalunya perquè em va dir que, per bé o per mal, els italians sempre van un pas per endavant”, recorda el poeta a Exterior.cat.

Així doncs, l’Iban va quedar-se a Itàlia a fer-hi la seva construcció literària. Entre el 1996 i el 2000 va escriure 4 obres –Des d’una habitació sense llum, Fustes corcades, Pell de salobre i Blue Hotel– i poc temps després va guanyar el premi Ausiàs March de poesia amb Llibre de Nàpols. “Quan el vaig guanyar era molt jove i vaig pensar si em creia que era bo, segurament escriuria una porqueria. Així que em vaig obligar a parar, vaig preferir llegir i pensar”, explica.

Cinc anys més tard, i després d’haver participat en una investigació relacionada amb la màfia, es va plantejar plasmar aquells fets que tant el van impactar en paper. “Vaig pensar que si escrivia una novel·la podria tenir problemes, de manera que vaig optar per fer poesia perquè així no s’ho llegiria ningú”, bromeja.

Així va néixer Crònica de Calàbria, que va anar seguida de Batalles de Sardenya i Sala d’espera. El seu darrer llibre és Serps i paisatges, i assegura que aquest és l’últim llibre de poemes que escriurà: “No sé com s’ho fa la gent per treballar, tenir fills, llegir, escriure i anar de festa. Jo no tinc temps i, si no tinc res a dir, prefereixo no escriure”, conclou.

Un traductor de referència

L’obra que més il·lusió li ha fet traduir al llarg de la seva carrera és la darrera, L’Agnese va a morir, juntament amb Passos lleugers, de Dacia Maraini. “És una novel·la de tall històric basada en l’antifeixisme, un llibre dur que explica l’aportació de la dona en la lluita contra el nazisme i el feixisme i que detalla com la dona ha estat permanentment en un segon pla que sempre ha estat essencial”, apunta.

A més de la seva feina com a poeta, traductor i filòleg, l’Iban també és un dels fundadors del club de lectura internacional, un espai nascut durant l’època de la pandèmia que pretén tenir continuïtat tot i que, de mica en mica, es recuperi la normalitat.

“És una manera de donar a conèixer la literatura catalana a Itàlia i revaloritzar la feina del traductor. No és fàcil trobar títols catalans que estiguin traduïts a l’italià i que estiguin a l’abast de la gent i siguin d’autors accessibles, però ens agradaria poder ampliar el club, arribar a d’altres gèneres i obrir-lo també a la literatura infantil i juvenil”, explica l’Iban, qui assegura que la Delegació catalana a Itàlia ha tingut un paper clau en fer d’aquest projecte una realitat.

La relació entre Catalunya i l’Alguer

Quan se li pregunta si a Sardenya s’és conscient dels vincles històrics amb Catalunya, l’Iban respon que cap dels seus 22 alumnes italians d’espanyol sabien que a l’Alguer es parla català. “Itàlia desconeix més l’Alguer que Barcelona la coneix”, diu, i afegeix: “Cal repensar la relació amb l’Alguer i defugir la condescendència. Potser ens hi podem referir fins i tot com una situació de post colonialisme?”, planteja.

Després d’una vintena d’anys a l’estranger, l’Iban considera “satisfactori” viure lluny de Catalunya, si bé “com a escriptor, poeta i traductor, estar a l’estranger vol dir estar a fora de tot circuit català. Però, alhora, pots fer el que vols i ets lliure de triar la teva línia d’escriptura, que pots construir tranquil.lament perquè no estàs influenciat pel que roda pels circuits de Barcelona i rodalies”, assegura.

Tanmateix, diu que no descarta tornar a Catalunya, especialment si pensa en el futur del seu fill. Però apunta: “La Covid ens ha descobert un espai virtual que m’ha fet plantejar què voldrà dir l’arrelament d’aquí a 10 o 15 anys. Jo crec que l’arrelament seran els afectes i, si en tens, podràs estar arrelat a qualsevol lloc”, afirma.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram