La santcugatenca Irina Prieto Botella viu a París i compon música per a pel·lícules [Foto: Irina Prieto]
Com a directora artística, Prieto té una incidència rellevant en el llargmetratge, ja que també ha compost la cançó principal, ha elaborat les músiques addicionals juntament amb la compositora francesa Laetitia Pansanel-Garric, que ha realitzat la major part de la banda sonora. El proper pas és la gravació de la cançó final del curtmetratge, llargmetrage, amb una lletra escrita per Eric Moral i pel qual la santcugatenca ha composat la melodia i l’arranjament: “la cançó final és el moment més emotiu, quan el poble es retroba. És tot un himne”, explica Prieto a Exterior.cat.
Per a registrar-la, la compositora està fent una cerca de prop d’una quinzena de persones catalanoparlants d’edats variades. “No cal saber cantar molt bé”, admet. La peça té, segons Prieto, “una estrofa i una tornada, fàcil de memoritzar”. La prioritat són persones d’edat avançada i infants, a més d’adults. L’enregistrament, d’una hora i mitja de durada, serà el dimarts 18 de juliol (15.30 h) a un estudi de Noisy-le-sec de París, a tocar de la parada de metro de Mairie des Lilas.
La compositora santcugatenca és la directora musical del llargmetratge ‘L’Home dels nassos’, que s’estrenarà la pròxima tardor
Participar-hi té recompensa: 30 euros per persona i aparèixer en els títols de crèdit. “Si hi ha una projecció del llargmetratge a París, els convidarem”, assegura. Les persones interessades han d’escriure un correu electrònic a [email protected]. “Ja m’han contactat la meitat”, reconeix. La convocatòria és per a catalanoparlants residents a París o al voltant de la capital francesa: “ja m’agradaria poder comptar amb catalans d’arreu [somriu]”, afegeix.
El llargmetratge L’Home dels nassos es podrà veure per TV3 i els cinemes catalans. “Em fa molta il·lusió musicar una pel·lícula per TV3 des de París”, ha confessat amb una rialla d’orella a orella. És previst que l’estrena del llargmetratge sigui durant la pròxima tardor.
“A París, la cultura és al centre de tot, cosa que a Catalunya ho és menys”, compara
Foto: Irina Prieto
Tot passa per París
A París va formar-se més amb un màster en Creació Musical i Sonora, a la Universitat Vincennes-Saint Denis, París 8. “A París, la cultura és al centre de tot, cosa que a Catalunya ho és menys”, compara. Des d’aleshores ha musicat una desena de documentals per a televisió (Arte, France 2, France 5, Història i TVE) i en diversos documentals experimentals, així com en curts i migmetrades de ficció. Fins i tot, per a projectes electroacústics i instal·lacions sonores, en música d’espectacles de dansa i teatre.
Tot i la varietat de projectes, principalment projectes més instrumentals i orquestrals, Prieto reconeix que “no tinc cap etiqueta estilística, encara”. Més enllà de L’Home dels nassos, des de París Prieto ja té tres projectes més encaminats. Dos curtmetratges (un d’ells transcorre a Còrsega) i un altre on destaca l’estil flamenc-pop-electrònic. Arrelada a París, veu molt llunyana una possible tornada a Catalunya: “la meva vida passa per París, i més ara que tinc un fill”, revel·la.
