La catalana Jen Garcia s’ha especialitzat en el procés d’internacionalització d’empreses a Londres [Foto: cedida]

Londres és on hi ha el districte financer més rellevant del món, on segons un estudi diàriament es compren i es venen productes financers per valor de dos bilions de dòlars, la tercera part del total dels diners que es mouen arreu del planeta.

En aquest districte financer hi treballa la catalana Jen Garcia (Granollers, 1992) on hi viu des de fa una dècada. Des de fa dos anys treballa a Crowd2Fund on s’ha especialitzat en el procés d’internacionalització de les empreses angleses en els mercats estrangers.

“Em dedico a establir tots els moviments legals en el procés d’internacionalització a través d’un programa impulsat pel govern anglès”, explica. La majoria d’empreses amb les que treballa Garcia tenen un perfil molt concret. “Són empreses que defensen nous models ecològics, que tenen com a repte millorar el nostre entorn”.

Així, Garcia s’ha dedicat a posar la mirada en dos mercats: Austràlia i Singapur. “Singapur és el somni eròtic per a qualsevol economista perquè disposen d’una regularització que juga a favor de l’inversor. A Singapur tenen una mentalitat juganera amb els seus diners, sobretot els rics. Així la prioritat és que els diners es mantinguin sempre actius, per això, juguen molt en finances”, subratlla.

Així i tot, la pandèmia ha provocat una sotragada en els processos d’internacionalització. “Hi ha hagut una aturada generalitzada en els mercats internacionals. Durant aquest any de Covid-19 la meva tasca s’ha focalitzat en reformular els préstes de les empreses en un moment d’excepcionalitat”, diu Garcia.

D’Au pair a obrir portes al món a les empreses

“A 8 anys ja deia que volia ser advocada. Així que sent ben jove vaig apropar-me a la Biblioteca del meu poble per llegir el codis civil i penal espanyols. No em van agradar i, en canvi, sí que em van atraure l’anglès i l’americà”, recorda la jove granollerina.

“Volia estudiar Dret en un país on les lleis no les fessin els governants, sinó els jutges. Per tant, la tria d’Anglaterra era perquè no m’agrada el sistema judicial espanyol”, diu. Així quan va acabar el Batxillerat a Catalunya va traslladar-se a viure durant dos anys a Chichester, com a au pair a casa l’Anna i la Lucy. “Des d’aleshores soc Jen i no Jennifer. Elles em van escurçar el nom i així m’ha quedat”, recorda amb un somriure.

Així Jen Garcia va graduar-se en Dret amb honors a la Universitat de Londres després d’una beca i va especialitzar-se en finances d’àmbit internacional. La intenció de la jove de Granollers era doctorar-se, però “just abans d’inscriure-m’hi, vaig rebre una proposta laboral que no podia rebutjar”. I així és com la jove de Granollers es va endinsar en el mercat laboral anglès.

Trepitjar el territori, una eina imprescindible

Per a treballar en l’àmbit internacional de les finances, Garcia assegura que “Londres té una posició de privilegi, sobretot per a la seva franja horària. Així és com exerceix la seva funció de lideratge, perquè sempre està desperta amb les borses d’arreu del món i les empreses ho tenen molt en compte”.

Fruit de la seva experiència, la granollerina reconeix que “si les empreses catalanes volen deixar petjada a Anglaterra, els recomanaria que fixessin una seu a Londres. És la millor eina per a l’exportació i, molt més ara, amb el Brexit, sobretot per amortitzar les seves inversions”.

Des del novembre, Londres continua tancada per la Covid-19 i és previst que reobri el juny vinent. “Aleshores és quan el Brexit es començarà a notar de debò, sobretot pels mercats internacionals”, pronostica. Garcia torna aquest mes d’abril a Londres després de passar gairebé un any teletreballant des de Granollers. “Londres és casa meva, hi vull viure tota la vida”, rebla.