El periodista Joel Cava és el responsable del Casal Català de Galícia [Foto: cedida]

Quinze mil catalans viuen i treballen a Galícia, concentrats sobretot a les províncies de Corunya i Pontevedra. Aquesta comunitat compta des de fa només un dies amb un nou punt de trobada i d’intercanvi cultural: el Casal Català de Galícia, impulsat per cinc amics catalans que viuen a Santiago de Compostela.

“Fa temps que rumiàvem de formar un casal a Galícia perquè volíem trobar-nos amb altres catalans i amb gallecs que estimen la cultura catalana, amb l’objectiu de crear una comunitat galaico-catalana per apropar la història entre les dues nacions”, explica el periodista Joel Cava, responsable del casal, a Exterior.cat.

El Casal Català de Galícia compta amb un precedent, la Llar de Corunya, creada a mitjans del segle passat. Malauradament, la llar va desaparèixer per falta de relleu generacional, però el nou casal vol recollir-ne el seu llegat i actualitzar-lo: “Al 1950, hi havia uns recursos i un context polític determinats, que ara són molt diferents. Volem ser un punt de trobada, però també creiem que hem d’oferir un casal modern, amb saba nova i que abasti tots els públics”, apunta Cava.

Un dels objectius de l’entitat és fomentar les relacions entre catalans i gallecs que, segons el periodista, històricament han estat “infravalorades”: “Els catalans som molt mediterranis i el poble gallec és molt atlàntic. Potser la visió dels dos mars ha afavorit la separació entre totes dues nacions, però també s’ha incentivat a nivell mediàtic i polític”, assegura.

Cava subratlla que “quan es parla de les ‘comunitats històriques’ de l’Estat, se sol fer referència a Catalunya i al País Basc. Galícia acostuma a quedar arraconada perquè històricament hi han governat partits conservadors que no han apostat per la nació gallega”. A més de promoure el debat i la divulgació, el casal també vol oferir classes de català i assessorar tant els catalans que vulguin traslladar-se a Galícia com els gallecs que vulguin anar cap a Catalunya.

Foto: Logotip de l’associació [cedida]

L’EFECTE DE LES XARXES SOCIALS

L’actual situació sanitària fa que l’entitat vagi “a mig gas”, però no ha impedit que ja s’hagi posat en marxa a través de les xarxes socials, on ha tingut una gran acollida entre la comunitat catalana: “No ens esperàvem aquest petit èxit. És un feinada però ho fem amb molta il·lusió”, assegura Cava.

Pel periodista, la bona resposta dels catalans i gallecs és l’evidència de què calia crear un espai així: “Fa un any i escaig que hi donàvem voltes, fins que un dia ens vam dir: ‘Va, ho hem de fer!’. Quan ho vam comunicar a la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) ens van dir que érem uns valents i que per fi ens havíem decidit a començar aquesta aventura”.

Per ara, l’aventura es pot seguir al seu compte de Twitter (@CatalansGAL), amb un primer tuit que ret homenatge als catalans que van arribar a Galícia al segle XVIII. “Volem aprofitar que som periodistes i que ens dediquem al màrqueting i al sector audiovisual per oferir el millor de nosaltres”.

L’associació ha engegat un canal a Twitter, però consta que hi ha grups de catalans a Facebook “amb els qui també contactarem”, ha dit. “Volem fer país fora de Catalunya i que, justament ara que la Covid ens impedeix tornar-hi, puguem viure en català a Galícia i sentir-nos una mica com a casa”, rebla Cava.