Font: Casal dels Països Catalans de La Plata
Argentina és un dels països de Llatinoamèrica amb més llegat català. La Plata, la quarta ciutat més poblada del país després de Buenos Aires, Còrdova i Rosario, situada a 56 kilòmetres al sudest de la capital argentina. Se la coneix com la ciutat de les diagonals, dels til·lers o l’Atenes d’Amèrica. Des de 1996, a La Plata s’hi troba un casal que més enllà del tret diferencial del català “engloba els Països Catalans, amb presència del valencià i el balear”, explica a Exterior.cat, Pau Andrés (València, 1985) secretari del casal a La Plata. Prova d’aquest distintiu és que el mateix casal compta amb una coral (Montserrat) que “versiona cançons tradicionals dels Països Catalans”.
Andrés va néixer a Sant Antoni de Benaixeve (València) i va traslladar-se amb el seu marit a La Plata, després d’una estada a Milà amb qui viuen amb els seus fills, Mateu i Uma. Exerceix com a professor d’Història en escoles de Secundària de La Plata. “Quan vaig arribar a l’Argentina vaig coincidir amb la vicepresidenta del casal, qui em va obrir les portes. Des d’aleshores, hi he estat molt implicat”, explica el mestre valencià.
El Casal dels Països Catalans de La Plata va néixer després d’una conferència a la Universitat Nacional de La Plata sobre Catalunya. Després de la xerrada, alguns joves -que acabarien sent el president i el vicepresident de l’entitat- van repassar un per un tots aquells cognoms catalans de la guia telefònica de la ciutat i els van convocar a una reunió. El 17 d’octubre del 1996, el Casal dels Països Catalans de La Plata va constituir-se formalment i va entrar a formar part del registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya.
DE RECEPCIÓ D’IMMIGRANTS A MOTOR CULTURAL
“Som un casal jove que ha recollit la llavor de l’antic centre de cultura catalana que hi va haver antigament a La Plata on va rebre la visita del president Francesc Macià, a finals dels anys 30”, explica Andrés. El canvi més rellevant en la seva evolució ha estat “la transformació de centre de recepció d’immigrants a centre de difusió de la cultura catalana.”, apunta. El Casal s’ha consolidat, creixent i incorporant noves activitats. Des d’una paella mensual per recaptar diners, concerts, cicle de cinema i exhibició de ball de bastons. “Si les comunitats europees volen arrelar-se al país d’acollida, han d’obrir-se a la comunitat on viuen. Si volem sobreviure hem d’atraure catalanòfils”, assegura Andrés com el gran repte que tenen els casals catalans arreu del món. El casal dels Països Catalans promou un cicle d’exposicions mensuals amb artistes locals.
La Plata és un punt de referència de Llatinoamèrica per a l’Institut Ramon Llull ja que, juntament amb Rosario, és on es fan els examens oficials dels cursos de català. Andrés assegura que “hi ha molta gent interessada a aprendre la llengua, a escriure-hi però no tots volen examinar-se per tenir-ne el certificat”. El Casal ha tingut durant aquests anys tres seus diferents fins que, al 2007, va poder consolidar-se amb la compra de l’edifici que, a l’actualitat, acull la seva activitat cultural i social.
En els darrers anys, el professor de Sant Antoni de Benaixeve s’ha encarregat de la gestió cultural del casal i va ser un dels artífexs de la posada en marxa d’una agència de notícies: Informacions de Catalunya (INCAT). Amb quatre professionals en plantilla, la plataforma digital va dedicar-se a “explicar el fet català amb la llengua de La Plata”. Un projecte que va acabar amb l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol.
El temps combuls que va viure Catalunya, el 2017, també va tenir conseqüències a La Plata. “El consolat espanyol va trucar-nos per saber qui érem i quina implicació teníem en el procés d’independència de Catalunya”, confessa Andrés. Durant aquells mesos previs al referèndum de l’1 d’octubre, “van citar-nos la majoria de mitjans locals. Vam poder explicar-nos i el missatge es va entendre molt bé entre els ciutadans de La Plata”, reconeix. Ara bé, Andrés afegeix que “Argentina és un país amb una presència espanyola molt potent des d’un àmbit institucional i ha estat un topall”.
A falta de confirmació oficial, La Plata té previst acollir la mostra titulada Presos Políticos en la España Contemporánea, de Santiago Sierra on apareixen fotografies pixelades d’Oriol Junqueras o els joves detinguts d’Alsasua (Navarra). Una altra de les dates assenyalades és a finals de setembre amb una nova trobada cultural catalana a Llatinoamèrica. Aquest cop, Montevideo en serà la seu amb la presència d’una vintena de casals catalans.
