Foto: Casal Catalanotxec
La via catalana, la cadena humana d’uns 400 quilomètres que va unir Catalunya de punta a punta per reclamar la independència, va marcar el tret de sortida del Casal catalanotxec. Com en moltes altres ciutats d’arreu del món, un grup d’amics catalans, residents majoritàriament a Praga, va fer una rèplica de la mateixa cadena que recorria Catalunya, a la Plaça de Wenceslau, un espai de referència de la capital txeca amb la participació d’una seixantena de persones. Carles Noguera (Calella, 1978) explica a Exterior.cat que “aquesta va ser la primera acció d’una colla de catalans a Txèquia, però sense el paraigües del casal”. Va ser el pas previ a la fundació, tres mesos més tard, del Casal Catalanotxec com a organització jurídica dins de l’ordenament txec reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
“Al principi tot era nou i emocionant”, recorda Noguera, qui és investigador científic, i que acaba de cedir la presidència del casal a Natàlia Soler després de gairebé sis anys formant part de la junta. El Casal Catalanotxec el formen una seixantena de persones d’un grup d’expatriats catalans de gent jove que, majoritàriament, va escollir Txèquia com a país d’acollida arran de l’última crisi. “Seguim sent la mateixa colla d’amics, i també hi formen part persones vingudes del País Valencià o les Illes Balears, i txecs que parlen català, provinents sobretot dels estudis de llengües romàniques”, diu Noguera.
El calendari d’activitats inicial del casal va tenir tres actes estrella: calçotada, vetllada literària de Sant Jordi i castanyada. El 23 d’abril, la comunitat catalana de Txèquia s’aplega en un reservat d’un bar de Praga. Noguera explica que “llegim textos en veu alta, principalment en català, però també en txec, en anglès o en castellà”. La calçotada era l’acte més festiu i la castanya, exclusiva per a socis.
D’ANYS DE BONANÇA AL COP DEL 155
Els anys de bonança del Casal Catalanotxec van ser entre 2016 i 2017. La delegació del Govern a Viena va oferir la possibilitat de compartir actes amb la resta de casals catalans d’Alemanya, Àustria i Txèquia. Aquesta sinergia va permetre celebrar una jornada castellera amb els Castellers de la Vila de Gràcia, els concerts de Joan Dausà i Roger Mas i una exposició del fotògraf Jordi Planas a Praga. “Gràcies a la gestió feta de la delegació del Govern vam poder ofertar activitats molt atractives, que venen molt de gust, i que sense el suport de l’administració seria impossible assumir-les”, admet el fins ara president del casal.
El temps combuls que va viure Catalunya amb la repressió policial de l’1 d’octubre no va deixar de mans creuades la comunitat de catalans a Praga. “És possible ser apolític?”, es pregunta Noguera que afegeix que “quan es vulneren els drets democràtics i les llibertats, t’has de mullar”. Així, una grup de catalans es van manifestar davant de l’ambaixada espanyola a la capitat txeca, l’octubre de 2017.
L’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol va ser un cop fort, també, pel Casal Catalanotxec. “Durant el 155 vam patir moltíssim. Se’ns va tallar l’aixeta i això ens va obligar a viure un 2018 molt més auster i amb activitats autofinançades des del propi casal”, explica. Un cop reestablertes les delegacions del Govern a l’exterior, el Casal Catalanotxec vol recuperar la dinàmica dels seus millors anys. Però sobretot, segons Noguera, continuar sent “una xarxa en canvi continuat entre gent diversa que no hauries conegut mai a Catalunya”.
