La Xarxa Llull: el batec per prestigiar la llengua i la cultura catalanes al món

Milles, quilòmetres i moltes hores de classe. Aquest seria el fil conductor de la Xarxa Llull, l’estructura universitària d’estudis catalans a l’exterior que articula l’Institut Ramon Llull i a partir de la qual el català –la llengua i la cultura– també s’ensenya, s’aprèn i es descobreix a les universitats d’arreu del món. Gràcies a aquesta xarxa, la llengua del país ha deixat enrere el paper secundari, ha enterrat els dubtes d’aquells que diuen que no interessa i ha confirmat que l’aposta per parlar català, també en l’àmbit universitari i lluny dels Pirineus i el mar Mediterrani, té grapa i s’encomana.

Amb 135 universitats adherides de 30 països d’arreu del món, la llengua catalana recorre les aules dels millors centres universitaris i s’empelta del prestigi dels professors i els alumnes per col·locar‐se com una llengua competitiva. La Xarxa Llull fomenta aquest moviment, va néixer aixoplugada durant molts anys pel Departament d’Universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya i ara és sota la batuta de l’Institut Ramon Llull, qui la va heretar el 2002, l’any de la seva fundació.

El director de l’àrea de llengua i universitats de l’Institut Ramon Llull, Josep‐Anton Fernàndez, recorda que els orígens de la docència en català es remunten a principis del segle XX: “El fet que els estudis catalans apareguessin en la primera càtedra a Liverpool vol dir que hi érem des del principi, que no som un bolet”. Actualment, el català s‘ensenya a 8 de les 25 universitats més prestigioses del món i en 40 dels 150 primers centres del llistat del World University Ranking 2024 del Times Higher Education.

DEL PROFESSORAT ALS ESTUDIANTS
Però, per arribar als 4.000 estudiants que s’han matriculat el curs 2024‐2025, és necessària una estructura sòlida, i la Xarxa Llull ho fa a través dels lectorats a les universitats, les càtedres de professorat visitants –per a períodes curts d’entre 15 dies i un trimestre– i els quatre centres d’estudis catalans situats a París, Londres, Poznan i Siena.

Els lectorats són la figura més freqüent, perquè donen continuïtat a l’ensenyament del català a l’exterior incloent el català en els seus programes curriculars, i compten amb professorat avalat tant per l’Institut Ramon Llull com per les universitats. Alhora, quatre països lideren la concen tració d’universitats subvencionades per l’Institut: Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia.

Quin és, doncs, el paper de l’Institut Ramon Llull en aquesta xarxa? La selecció del professorat és clau en aquesta cadena, per què és la baula en què comença el camí. Per això, i a través d’una convocatòria pública, fa una primera selecció dels candidats i les candidates i dona a les universitats la potestat de fer la tria final, un moviment que, segons exposa Fernàndez, “és rellevant perquè són elles les qui treballaran diàriament amb aquestes persones”. Entre els requisits per optar a les places de lector o lectora de català destaquen el de tenir titulació de grau universitari i que l’última titulació tingui com a màxim 15 anys d’antiguitat, sense tenir en compte la nacionalitat, però sí la certificació del nivell C2.

Josep-Anton Fernàndez: “La Xarxa Llull és, juntament amb els casals catalans, l’única presència constant i estable de la cultura catalana a l’estranger”

I com totes les propostes que funcionen, es busca la fórmula de l’èxit. La de la Xarxa Llull seria, per a Fernàndez, que “la cultura catalana és, per si mateixa, molt interessant”. Alhora, afegeix que “no té una població molt nombrosa, però sí que ho és la producció cultural”. Factors com el Barça, la gastronomia o els Jocs Olímpics de l’any 1992 també van ajudar i encara es perpetuen, afegint‐hi recentment els títols de l’equip femení blaugrana. I es perpetuen tant que el nombre d’estudiants es manté estable al llarg dels anys, un fet que “demostra que aquesta xarxa és, juntament amb els casals catalans, l’única presència constant i estable de la cultura catalana a l’exterior”.

NOUS ESPAIS PER CRÉIXER
A punt de tancar el 2025, la Xarxa Llull també ha dibuixat reptes en el seu futur més immediat. Per una banda, el de créixer territorialment i, de l’altra, el d’enfortir‐se com a estructura. Pel que fa al factor geogràfic, els objectius seran desembarcar a Llatinoamèrica, la Xina, Corea i l’Índia, i quant a la naturalesa de la xarxa, Josep‐Anton Fernàndez admet que la prioritat és convertir‐la en una “xarxa més articulada i més forta d’investigadors, que tingui una intel·ligència col·lectiva molt potent, i que sigui afectiva i generi relacions d’amistat”.

El curs 2024‐2025 es va estrenar el lectorat a Dublín i el mes de març de 2026 es reactivarà el de Beijing, dos exemples que posen de manifest l’èxit de la Xarxa Llull. Moltes milles separen l’un de l’altre, però el desig d’aprendre el català lluny de Catalunya es repeteix en un costat i l’altre del planeta. Lectors, alumnes i estudiants han vist en Catalunya, el petit país del sud d’Europa, una finestra per conèixer món i el trampolí per parlar la seva llengua.

Article publicat en la revista en paper Exterior

Núria Bosch Asensio: “Que s’ensenyi català a l’exterior és clau per garantir-ne la vitalitat i el prestigi”

Reuben Constantine: “El català m’encanta per la seva sonoritat i per la il·lusió que fa als seus parlants quan algú de fora intenta parlar-lo”