Foto: [cedida]

Fa tres anys, el 21 de setembre de 2017, Andrea Ribera (Barcelona, 1991) acabava d’acceptar una nova proposta laboral, tot i que tenia cada vegada tenia més clara la necessitat de créixer professionalment i viure una experiència a l’estranger. Asseguda al llit de la seva habitació, va obrir el seu ordinador portàtil i va llegir un correu electrònic de la bústia d’entrada. “He vist els teus treballs en el teu perfil d’Instagram, ens agrada molt com dissenyes. T’agradaria venir a viure a Praga i treballar amb nosaltres?”. El signava Steven Nicholson, director creatiu de l’agència Unity a Praga. Era un presagi que marca la seva vida.

“Vaig respondre’l de pressa. La sensació i les ganes d’anar a viure a l’estranger va créixer molt, però la nova feina a Barcelona em generava molta il·lusió”, explica a Exterior.cat. El somni inicial de Ribera per créixer en el món del disseny no passava per la República Txeca. “Sempre havia somiat amb altres ciutats més rellevants del sector, com ara, Londres, Estocolm, Copenhaguen o Amsterdam”, explica.

Un temps abans de rebre el correu electrònic, la dissenyadora de l’Eixample havia començat a treballar a l’agència de Xavier Bas, un dels seus professors de l’escola universitària de disseny Elisava, on s’havia format anys enrere i s’havia especialitzat a través d’un màster de packaging i branding. “En aquell moment, treballar en aquella agència de Barcelona era el lloc més adequat per a créixer en el packaging del món del vi”, assegura.

DOS ANYS D’ESPERA

Tot i prendre la decisió de quedar-se a casa, els lligams amb Praga ja no es van perdre mai. Tot el contrari, van anar creixent amb el pas del temps. Ribera recorda que “em van fer dissenyar un projecte, una mena de prova per veure com treballava. Vaig presentar-los diverses propostes que vaig dissenyar els caps de setmana”, explica.

Mig any després -per Setmana Santa-, la jove barcelonina va viatjar sola fins a Praga. Volia conèixer la ciutat i, alhora, els representants de l’agència a la mateixa seu. “Em vaig enamorar de la ciutat, va fer molt bon temps i la trobada a l’agència va anar molt bé… però vaig tornar a Barcelona amb la sensació que encara no era el moment per fer el pas”, admet.

Un any després va deixar la feina de Barcelona i després d’unes setmanes per encaixar totes les peces va reblar el clau amb l’agència de Praga. A l’octubre, va contactar-hi, de nou: “Em van dir que hi havia una vacant de dissenyadora i que jo era la candidata a ocupar-lo”, recorda. Així que, dit i fet. L’1 de gener de 2020 Ribera va agafar el vol cap a Praga per iniciar, ara sí, el seu somni vital.

Foto: ‘The Refined Beard Brand’, és una etiqueta que ha dissenyat Andrea Ribera per un producte que es comercialitza als Estats Units [cedida]

LA MILLOR OPCIÓ

Als 28 anys -ara en té 29-, Ribera es va instal·lar en un apartament compartit a tocar del centre de la ciutat. “Tota la vida havia viscut amb els pares sent molt feliç. No vaig marxar per necessitat de trobar una altra feina perquè a Barcelona podria treballar-hi, però l’experiència de viure sola i a l’estranger està sent una lliçó de vida, que amb la Covid-19 encara s’ha accentuat més”. Així i tot, ha pogut viatjar fins a Barcelona dues vegades, tot i la pandèmia.

A l’agència ha trobat el seu espai idoni per a créixer. “A Praga no hi ha perfils com el meu, no tinc tanta competència com tindria en altres ciutats. Així em sento més còmode, més forta i capaç d’oferir el millor de mi mateixa professionalment”, explica. Els primers dissenys de Ribera fets a Praga són una línia de productes per a la salut femenina de farmàcia que es veuran aviat en les prestatgeries de les farmàcies.

Durant aquests mesos, la relació amb el txec és escassa, únicament quan va a fer la compra al supermercat. “És complex, però a la feina és suficient amb l’anglès”, assenyala. Un cop superat el temps d’adaptació ha començat a integrar-se entre la comunitat catalana a Praga sense perdre de vista el seu futur. Tot i que no li agrada planificar, Ribera es veu a Barcelona perquè “és la millor ciutat del món”, reconeix que “cada dia que passa hi estic més a gust” i intueix que a Praga s’hi estarà més temps del previst.