París, castells i una gran diada per celebrar els deu anys dels Geperuts

La colla dels Castellers de París, els Geperuts, celebraran el 22 de juny la diada per commemorar els deu anys de vida d’aquest grup, un dels qui s’ha sumat a la febre castellera de la darrera dècada. Des de la capital francesa i lluint el color blau a la camisa, estaran acompanyats per la colla de Castellers de Lleida a l’espai de la Villette, una festa que tornarà a posar el focus en les torres humanes.

Els inicis d’aquesta colla es remunten al 2015, uns primers passos que, segons explica a Exterior.cat Jesús Crespo, van ser “màgics”.  Ell és l’únic membre fundador de la colla que es manté en actiu al grup i ha donat continuïtat a una afició que va començar a Catalunya: “va ser increïble, perquè feia castells a Barcelona amb els castellers de Poble Sec i quan vaig anar a viure a París vaig haver de deixar-ho; el fet de poder tornar a fer-ne a la meva ciutat d’acollida, deu anys després d’haver arribat a França, va ser molt especial”.

Una dècada més tard, la colla ha hagut de lluitar contra la pandèmia, una xacra que va afectar el sector cultural, i ha après a fer pedagogia castellera en el territori francès. Així, i segons exposa Miquel Huguet, membre de junta i tècnica, “fer viure una colla castellera a París no és fàcil i hem passat per alguns moments molt difícils, però aquí estem més vius i amb més ganes de fer castells que mai”.

Els Castellers de París han fidelitzat una quarantena de membres i aspiren a aplegar-ne una vuitantena el 22 de juny

Amb una assistència regular d’una quarantena de persones, els Geperuts pugen fins a cinquanta en les actuacions més importants i preveuen aplegar unes vuitanta camises  en la diada del 22 de juny. Els reptes, a curt termini, són els de mantenir una massa social fidel i augmentar-la, aconseguir un local més adaptat a la pràctica castellera i completar el grup amb famílies que tinguin canalla, les futures enxanetes de la colla.

Les darreres diades internacionals han demostrat que els castells no són exclusius del patrimoni cultural català i els casos d’estrangers que s’han capbussat en aquesta pràctica s’estenen arreu. Un d’ells és el de Rachel Servoz, qui va sumar-se als Geperuts fa uns tres anys i, tot i que estiuejava a Llançà, mai havia sentit a parlar dels castellers. En el primer assaig, ja va atrevir-se a escalar i des d’aleshores, n’és una més. “Em vaig enamorar aviat d’aquesta activitat, els castells són únics perquè requereixen tota mena de persones i tothom hi té un rol; m’encanta que treballem tots junts per crear la bellesa d’un castell”, confessa.

Miquel Huguet, membre de junta dels Geperuts, subratlla que “fer viure una colla castellera a París no és fàcil, però estem més vius i amb més ganes de fer castells que mai”

La festa del 22 de juny serà, segons Huguet, un homenatge a la colla “i una gran satisfacció per la feina feta per totes les generacions que geperuts i geperudes que han passat per la colla durant aquests deu anys”.

En aquest sentit, Crespo afegeix que “és un orgull veure que antics membres dels Castellers de París estan vinculats amb el naixement d’altres colles arreu, perquè el fet casteller no té fronteres i és una activitat única, és cultura i és molt nostra” i Servoz no amaga la seva il·lusió per aquesta celebració, “serà la festa del creixement i dels èxits que hem aconseguit” .

Deu anys de camí per als Castellers de París, una ciutat que ha obert les portes a molts catalans i on s’ha inclòs, dins de la seva oferta cultural, els castells. Només separats pels Pirineus, els dos països s’han unit amb torres humanes i és moment per a celebrar-ho.

16.203 quilòmetres: de Montreal a Sydney aixecant castells