Paula Pasolini: “Soc filòloga per l’estima a la llengua catalana i per militància cultural”

Paula Marqués Hernández (Montcada de l’Horta, València, 1993) -tot i que el seu nom de pila és Paula Pasolini- és filòloga i des de fa gairebé quatre anys viu a Itàlia. Primer ho va fer a Venècia i arran de la pandèmia viu a Bolonya amb la seva parella -que és italià-. Un temps suficient per comprovar que la seva parla valenciana té una clara influència de l’italià. “Aquest hibridisme ja em pertany”, reconeix a Exterior.cat.

Actualment és professora d’Estudis Catalans a la Universitat Ca’Foscari (Venècia) després d’haver-se guanyat una plaça a concurs. Uns mesos abans ja s’havia adjudicat una plaça a la universitat de Verona, amb qui va compartir l’ensenyament a les dues ciutats. Exerceix com a mestra de llengua, cultura i literatura catalanes, a més de sociolingüística i també és doctoranda en literatura catalana en línia a Barcelona.

A la Universitat Ca’Foscari, els estudis de català estan tutelats per l’Institut Ramon Llull. “Fa una tasca enorme per enfortir la llengua catalana més enllà dels Països Catalans”, subratlla la filòloga valenciana. Els estudiants tenen diferents perfils i es decanten pel català “perquè és una llengua que s’assembla a l’italià, perquè la parella és catalana o perquè es van enamorar de la ciutat de Barcelona”.

Estima per la llengua i compromís polític

“Soc filòloga catalana per l’estima per la llengua i per militància cultural. Quan estudiava Secundària vaig descobrir el meu amor per les llengües -anglès i català-, però sobretot reivindicant la meva varietat dialectal: el valencià. Escoltar Obrint Pas i la Gossa Sorda em va despertar la meva estima per la llengua”, diu.

Des de petita, Marqués va respirar un ambient familiar de defensa del valencià i dels Països Catalans. “He crescut en aquest context sociopolític, i sent adolescent vaig militar al bloc jove del Partit Nacionalista Valencià, com a pas previ a Compromís participant de manera activa a favor de la llengua”, reconeix.

La jove de Montcada de l’Horta creu que “el valencià està agafant volada entre els joves de la seva generació” i considera que “la proliferació de veus musicals valencianes, catalanes i balears han enfortit l’esperit de resistència i la germanor entre les diferents tonalitats de la llengua als Països Catalans”.

Fruit de l’estima per la llengua, Marqués afegeix que “a Venècia he tingut la mateixa sensibilitat per les llengües minoritàries com el venecià o els diferents dialectes de l’italià”. Marqués no es planteja la tornada immediata a casa. Té clar que abans de València, s’aturarà a mig camí: “en un futur m’agradaria viure a Barcelona”. Mentrestant, seguirà fent via a Bolonya.