Pere Pascual: d’electricista al Clot a cooperant a Hondures

Després de tota una vida com a electricista al barri del Clot de Barcelona, a Pere Pascual (Barcelona, 1943) la jubilació li va canviar la vida com un mitjó. Als 55 anys, va decidir apadrinar un infant a Hondures a través de l’Asociación Iberoamericana Filipina, amb seu a Barcelona. “Tenia ganes de conèixer-lo, vaig comprar un bitllet d’avió i després de veure’l la meva vida agafa una altra perspectiva: decideixo viure a Hondures”, confessa Pascual a Exterior.cat. I d’això ja han passat 23 anys.

“Aquell viatge em va sacsejar la consciència, sobretot per la necessitat d’ajudar els infants i joves de Santa Bàrbara. Vaig fer la proposta a l’associació i van acceptar”, recorda. D’aquella primera estada a Santa Bàrbara, Pascual va tornar al seu pis del Clot a Barcelona, on va residir un any més abans de vendre’s el pis, fer les maletes i anar-se’n a viure definitivament a Hondures com a delegat de l’associació.

“L’estima que et donen els infants de la comunitat és la millor recompensa que he tingut mai”, rebla

Des de la seva arribada a Centreamèrica, Pascual viu i treballa en un alberg que comparteix amb altres joves de la comunitat de Santa Bàrbara. “Si soc cooperant? Coopero el que puc i em deixen!”, bromeja. I com a cooperant ha liderat la posada en marxa de gairebé una desena d’escoles rurals en el departament de la ciutat. “Són centres adreçats als fills dels camperols de la zona perquè tinguin accés a l’educació. Són infants de famílies que no tenen recursos”, apunta.

Catalanitzant les escoles rurals

Per deixar-hi petjada, Pascual ha col·locat una senyera i ha batejat amb noms catalans per a les escoles: Ciutat de Barcelona o Verge Montserrat. I l’avinguda principal de Santa Bàrbara porta el nom de Catalunya. A més d’escoles, també ha executat canonades d’aigua per a les comunitats més desafavorides, i reparteix mantes, roba i material escolar.

El finançament d’aquestes actuacions han estat fruit de les donacions de famílies catalanes a través de l’Asociación Iberoamericana Filipina. “Els padrins de tots aquests infants i joves es mereixen un reconeixement públic. Aixecarem un monument dedicat a tots ells”, avança un dels projectes previstos pròximament. Aquest estiu va rebre la visita del delegat del Govern català a Mèxic i a l’Amèrica Central, Lleir Daban, qui va poder comprovar in situ la tasca humanitària de l’electricista del Clot.

A Santa Bàrbara, el Pedro -així és com el coneix tothom- ha deixat empremta. “Al llarg de la història, a Hondures hi ha molts catalans que han contribuït a fer millor aquest país”, subratlla. I cita diversos exemples: el sacerdot Manuel de Jesús Subirana -una escola i un hospital porten el seu nom- o el polític Florencio Xatruc -qui va ser vicepresident del govern del país entre 1864 i 1868-, com a més rellevants.

El Pedro -així és com el coneix tothom- ha deixat empremta: ha batejat amb noms catalans diverses escoles rurals

Als 79 anys, el cooperant del Clot té clar que la seva vida passa per Santa Bàrbara, tot i que admet, somrient, que “de Barcelona, ho trobo a faltar tot! Fins i tot, de parlar en català”. Però el rumb que va prendre fa 20 anys no té marxa enrere: “si soc aquí, a Hondures, tot rutlla. Si marxo, tot es paralitza perquè no hi ha ningú que se’n vulgui fer càrrec de la comunitat”, explica.

I va més enllà: “Tots els infants de la comunitat són com fills meus, alguns d’ells han fet carrera universitària, s’estan guanyant bé la vida. Sense el suport que els donem aquí, possiblement haguera estat impossible”, confessa. “Mai hauria imaginat viure una experiència així, però l’estima que et donen és la millor recompensa que he tingut mai a la vida”, rebla.