Nova York és la ciutat més cosmopolita del món. Cada espai dels seus carrers evoquen a una cultura diferent. I com a la majoria de cities de referència mundials, els barris també tenen singularitats d’altres països, com Chinatown o Little Italy. A la capital dels gratacels també es pren cafè en català. Aquesta fórmula a la catalana es tradueix amb un bon cafè tots els dimecres al migdia a la Casa Hispànica, a l’edifici 612 entre Broadway i l’avinguda Claremont al carrer 116 de Nova York.
La Universitat de Colúmbia és una de les institucions universitàries més antigues de l’Estat de Nova York. Fundada i declarada King’s College (en la terminologia americana) el 1754, Colúmbia és la sisena institució de les seves característiques en la història dels Estats Units. Després de la Guerra d’Independència dels Estats Units, King’s College va ser rebatejada Columbia College el 1784, i el 1896 va ser finalment anomenada Columbia University. És una de les més prestigioses del món, amb més de setanta receptors del Premi Nobel entre alumnes i PDI. El campus principal de la Universitat de Colúmbia ocupa sis illes de cases al barri de Morningside Heights (borough de Manhattan a Nova York).
Cada setmana s’hi apleguen entre cinc i vint persones i gaudeixen d’una bona conversa en català, del cafè i d’unes cookies (galetes). “Cada cafè és una nova experiència i és el meu moment preferit de la setmana”, assegura Elsa Úbeda, professora de català a la Universitat de Colúmbia en el seu blog. Juntament amb ella també hi assisteixen altres professors del centre o catalans que estudien, viuen o treballen a la ciutat. “Gairebé totes les setmanes hi ha cares noves i els habituals gaudim de conèixer-les i incorporar-les al grup. Cadascú té la seva pròpia història”, reconeix.
Qui també ha fet un cafè català a la Universitat de Colúmbia ha estat Sonia Alland, traductora i autora del llibre Catalunya: One Nation, Two States. “Hi ha persones que, per diferents motius, han estat exposats al català i estan interessats en practicar-lo, com nosaltres, estudiants de català aquí a Columbia”, diu Úbeda. Les converses són molt variades. Des de les diferències culturals o dels sistemes de votació fins a l’actualitat política. La promotora del cafè català admet que “hi ha un munt de converses que es superposen i s’intercepten entre sí i, moltes vegades, acabem amb converses sobre les nostres vides personals, fins i tot íntimes…”.
L’excusa és la conversa. Però per a Úbeda el cafè català és “una fugida de les pressions de la vida universitària. Una oportunitat increïble, una experiènca molt valuosa que s’acaba trasnformant en energia positiva”. Les trobades acostumen a ser el punt de partit de moltes amistats entre la comunitat catalana a Nova York. “És un plaer conèixer gent nova i que, a partir d’aquesta trobada, es facin amistats constantment. Molts de nosaltres acabem passant temps junts un cop acaba el cafè”. Aquesta fórmula farà gairebé una dècada que va iniciar-se. I el cafè català a Nova York continua ben calentó.
