Recuperant la memòria històrica de la diàspora catalana de Suïssa

Suïssa ha estat històricament un dels països d’acollida de referència per a la diàspora catalana. La dècada dels anys seixanta segle passat, és quan comença a experimentar-se un increment de catalans que trien el país helvètic com a lloc de residència. Ho constaten la posada en marxa -entre 1963 i 1972- dels primers casals catalans a Zuric, Lausana, Basilea i Ginebra.

El 2021, sortint de la pandèmia, els diferents casals de la comunitat catalana de Suïssa van impulsar un projecte de recuperació de la memòria històrica, que actualment encara continua en marxa juntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya. “Ens vam donar compte que en moltes cases de catalans residents a Suïssa hi havia documentació de gran valor, així és com va néixer la necessitat de recuperar-la i donar-li forma”, explica Josep Maria Tarròs (Puigverd de Lleida, Segrià, 1973) secretari del Centre Català de Lausana i coordinador del projecte, coordinat des de Casa Nostra Suïssa i amb el suport dels centres catalans a Suïssa.

Des d’aleshores, l’equip format per Tarròs, Silvia Baratech-Borja i Teresa Montmany, es dedica a recopilar tota la documentació que les mateixes famílies de catalans a Suïssa lliuren com a donació als impulsors del projecte. Així, la tasca dels impulsors del projecte es basa a recopilar documentació i testimonis relacionats amb els diversos centres i comunitats de la diàspora catalana a Suïssa. Arxius, registres, dietaris, estatuts, actes, correspondència, publicacions, fotografies, diapositives, vídeos, etc. “Un patrimoni inavaluable que volem preservar i posar a l’abast de tothom”, subratlla Tarròs.

“És un patrimoni inavaluable que volem preservar i posar a l’abast de tothom”, subratllen els impulsors

La recuperació històrica de la diàspora catalana a Suïssa no només passa per obtenir documentació física. Tarròs assenyala que “la memòria oral és molt rellevant, per això, també ens dediquem a enregistrar a persones que considerem que poden aportar coses interessants”. Després de dos anys, els impulsors del projecte consideren que hi ha molta feina a fer: “El projecte s’està cuinant a foc lent, no tenim pressa. El què volem és que aquesta tasca reculli tota la documentació existent”, diu. “Cada cop les famílies estan més sensibilitzades i entenen el valor que suposa aquesta documentació”, assegura Tarròs.

Fruit de les donacions fetes per famílies de catalans a Suïssa en aquests dos anys, segons explica Tarròs, “s’ha pogut recuperar documentació molt rellevant sobre els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Ginebra (1972), Lausana (1976), Munic (1977); a més, llibres d’actes d’assemblees generals, llibres d’or, publicacions periòdiques, cartes i material fotogràfic dels centres catalans de Suïssa”.

De la informació obtinguda s’ha pogut establir l’ordre de creació dels diferents casals catalans al país helvètic, que se n’havia comptabilitzat fins a set, i que actualment n’hi ha quatre vigents. Els desapareguts són Casa Nostra de Baden-Wettingen-Grup Montseny, Casa Nostra de Winterthur-Schaffhaussen i Amics Catalans de Berna.

La documentació recaptada s’està guardant temporalment a la seu del Centre Català de Lausana. “Posteriorment, l’Arxiu Nacional de Catalunya vindrà a recollir per a ser-hi conservada i catalogada. Al final, tota aquesta informació”, explica. L’Arxiu compta amb un fons a nom de Casa Nostra Suïssa, en la qual des de fa vint anys aglutina tot el material recaptat. Des de l’any passat, el departament d’Acció Exterior de la Generalitat ha obert una línia de subvenció per finançar aquests projectes de recuperació de la memòria històrica.