Romania: 30 anys ensenyant català a la universitat

La caiguda de Nicolás Ceaucescu i del règim comunista va obrir un nou escenari social, polític i cultural a Romania. També a les universitats. Així, dos anys després -en plena efervescència olímpica a Barcelona (1992)- es va posar en marxa un lectorat a la capital romanesa el curs 1992-1993 a petició del Departament de Lingüística Romànica de la Universitat de Bucarest, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull. Des d’aleshores ja han passat 30 anys.

L’únic predecent lingüístic entre Romania i Catalunya va ser a través de contactes culturals i acadèmics durant la dècada dels anys 20 i 30, entre professors com ara Nicolae Iorga, Constantin Marinescu, Antoni Rubió i Lluch, Josep Puig i Cadafalch. És el professor Ramon Cerdà qui ens forneix les primeres pistes dels primers cursos de català a la Universitat de Bucarest, com expliquen en un article d’Oana-Dana Balaş i Xavier Montoliu Paulí.

D’una manera ininterrompuda des de 1992, el lectorat de català a Bucarest ha tingut els professors Xavier Montoliu Pauli (1992-1996), Glòria Roig (1996-1997), Joan Llinàs Suau (1997-2017 i actualment), Jordi Cassany Bates (2017-2019) i Víctor Peña Irles (2019-2022).

El català s’ofereix a primer i segon curs de Traducció Interpretació com a tercera llengua estrangera

Peña -qui tutela actualment el lectorat- va néixer a Elx (País Valencià) l’any que es va posar en marxa l’ensenyament reglat del català a Bucarest després de cursar Traducció i Interpretació a la Universitat de Barcelona. “Vaig aprendre romanès a la universitat, i em va atrapar”, assegura Peña a Exterior.cat. Tot i especialitzar-se com a traductor -va estat becat per l’Institut Cultural Romanès-, ha acabat exercint com a docent.

Una oferta consolidada

En un primer moment els cursos de llengua catalana s’emmarcaven en l’oferta de cursos de tercera llengua – els estudiants de grau de Llengua i Literatura han d’estudiar dues filologies, anomenades Llengua i Literatura A i Llengua i Literatura B, i una tercera llengua, anomenada facultativa o llengua C, destinada a tots els estudiants de la Facultat.

Més tard, s’introdueix finalment l’especialitat de català com a grau en Llengua i Literatura catalana, només però com a grau en Llengua i Literatura B. “Les assignatures que s’estudien en el programa -de tres anys de durada- són teòriques troncals de literatura, lingüística catalana, així com assignatures troncals pràctiques d’aprenentatge de la llengua catalana”.

A més, el català s’ofereix a primer i segon curs de Traducció Interpretació com a tercera llengua estrangera. “La majoria veuen el català com una llengua atractiva, per diversos motius. N’hi ha que l’estudien perquè els agrada el Barça”, admet. En total, hi ha una cinquantena d’estudiants de català per promoció a Bucarest. “Hi ha casos d’èxit, com ara una estudiant que ha acabat sent professora de català a l’estranger o una altra estudiant que ha acabat sent professora d’una escola d’adults a València”, explica.

Així, durant aquests 30 anys, s’han establert convenis Erasmus amb universitats de Catalunya i el País Valencià, que alguns llicenciats s’hagin doctorat en Filologia catalana o bé hagin continuat els estudis de màster a universitats catalanes, s’han pogut formar els traductors en català i, a més, s’ha comptat amb professorat romanès per impartir classes de català -els casos d’Oana-Dana Balaş i Mioara Angheluţă-.

Més enllà que Bucarest, hi ha altres centres arreu de Romania que han exercit l’ensenyament en català. Destaquen els cursos de català a la Universitat de Piteşti, un curs de presentació de la llengua i la literatura catalana a la Universitat de Cluj-Napoca, i xerrades a les universitats de Craiova, Constanţa, Iaşi i a Chişinău, capital de la República Moldava.

A més de l’ensenyament reglat, el departament de la Universitat de Bucarest promou diverses activitats amb l’alumnat. La més recent va ser una mostra -traduïda pels mateixos estudiants del lectorat- dedicada a posar en valor els 10 milions de parlants de català a la Unió Europea. L’estrena va comptar amb la presència del delegat del Govern català al Sud-est d’Europa, Eric Hauck.

Com a casa

El traductor valencià va viure un temps a Cluj, a la regió de Transilvània. “Vaig trobar-me gent molt acollidora”, recorda. A Romania, Peña s’hi sent com a casa. “Des de la primera estada que vaig fer-hi, em va sorprendre el nivell de desconeixement que tenim als Països Catalans d’aquest país, tenint en compte que és una de les diàspores estrangeres més importants a Catalunya”, explica. I va més enllà: “per estudiar romanès a Catalunya no hi ha classes enlloc, ni a l’EOI de Drassanes”.

La comunitat catalana a Bucarest està molt lligada en l’àmbit empresarial. “Hi ha un grup de Whatsapp de catalans, però, en canvi, no hi ha un casal català, cosa que seria molt interessant. Conec més romanòfils a Catalunya que catalans a Romania [somriu]”. Mentrestant, Peña continua el llegat que va iniciar-se fa trenta anys amb l’esperança que les tres dècades siguin un punt d’inflexió en la consolidació de l’ensenyament del català a Romania.