Salvador Brotons, director de l’Orquestra Simfònica de Vancouver: “Als Estats Units tracten el talent d’una manera brillant”

Entre Catalunya i els Estats Units, el director, compositor i flautista català Salvador Brotons (Barcelona, 1959) ha construït una trajectòria singular basada en la constància, el talent i el vincle amb les comunitats musicals que l’han acollit. Director titular de la Vancouver Symphony Orchestra USA des de fa 35 anys i, des del 2022, també al capdavant de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, Brotons continua viatjant mensualment entre dos continents amb una mateixa convicció: la música creix quan arrela en la gent.

L’any 1985, Brotons va marxar als Estats Units per cursar el doctorat a Florida State University. Aquella decisió marcaria definitivament la seva carrera. Després d’una primera etapa professional a Portland (Oregon), va arribar a Vancouver (Washington State, Estats Units), ciutat amb la qual encara manté un vincle profund. “Quan arreles en una comunitat, com vaig fer jo, és per sempre”, assegura a Exterior.cat.

La Vancouver Symphony Orchestra USA té el segell del director català des de fa 35 anys. “La vaig agafar l’any 1991, i actualment està en un moment extraordinari”, reconeix. Després de més de tres dècades al capdavant d’una orquestra nord-americana, Brotons ho té clar: “als Estats Units tracten el talent d’una manera brillant: si una persona té vàlua i s’agrupa en una comunitat que l’ajuda, pot arribar a unes quotes molt altes, a diferència de Catalunya”.

“Els catalans hem de marxar a l’estranger per després poder tornar”, subratlla

El director català destaca especialment el model cultural nord-americà, on la proximitat amb el públic és essencial per al creixement artístic. “Només has de ser amable amb tothom qui ha vingut a veure’t; sopes amb ells i d’allà neixen projectes futurs que acaben desenvolupant-se”, subratlla. Aquesta experiència contrasta, segons ell, amb la realitat catalana, on considera que sovint els contactes personals tenen més pes que el reconeixement directe del talent.

Malgrat la seva llarga trajectòria internacional, Brotons mai no ha deixat Catalunya. Va dirigir durant anys l’Orquestra Simfònica del Vallès i avui lidera l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, un projecte que afronta amb entusiasme. “A Sant Cugat crec que puc durar més anys, perquè l’orquestra està creixent molt i estic molt il·lusionat”, diu.

Per al músic, la mobilitat internacional és essencial per als creadors catalans. “Soc molt partidari que els catalans hem de sortir per després poder tornar”, diu. I ho resumeix amb una afirmació contundent: “Marxar als Estats Units a estudiar i a treballar va ser la millor decisió de la meva vida”, rebla.

Un concert per recuperar la memòria musical

El pròxim 14 d’abril Brotons dirigirà al Palau de la Música Catalana un concert especial dedicat a la soprano Conxita Badia i al violoncel·lista i director Pau Casals, evocant el darrer assaig que van compartir el juliol de 1936, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. “Serà un dia molt especial”, avança.

“S’estava assajant la Novena simfonia de Beethoven el 17 de juliol de 1936 quan van avisar que hi havia hagut un cop d’Estat. Pau Casals va decidir que Conxita Badia la interpretés per si era l’última vegada que es veien”, explica. Aquella intuïció es convertiria en realitat: no tornarien a coincidir mai més a Catalunya.

El 14 de juliol dirigirà al Palau de la Música Catalana un concert especial dedicat a la soprano Conxita Badia i al violoncel·lista i director Pau Casals: “serà molt especial”, avança

El concert previst al Palau de la Música inclourà cançons vinculades a la soprano, obres d’Eduard Toldrà i una nova peça del mateix Brotons basada en melodies interpretades per Badia. “Quan me les van ensenyar vaig trobar que eren precioses, però només per a piano, i vaig decidir enllaçar-les per crear una peça més coherent”, explica el compositor.

La segona part del programa estarà dedicada a la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven, una obra que Brotons considera especialment vigent. “És poderosa. Quan la programes és fàcil omplir, perquè el missatge de fraternitat i unió dels pobles és molt atractiu”, afirma. Segons el director, el públic surt dels concerts amb “una energia molt positiva”, fet que converteix l’obra en una experiència col·lectiva gairebé emocional.

Catalunya, entre passat i futur musical

El record del 1936 serveix també per reflexionar sobre l’evolució cultural del país. Brotons reconeix el pes històric de figures com Badia i Casals, però rebutja idealitzar el passat. “No hem de pensar que la música estava millor el 1936 que el 2026”, defensa. “Ara hi ha molts cantants i instrumentistes molt bons, més gent que estudia música i el nivell de les orquestres ha millorat molt”, admet.

Per al director, la millor manera de preservar el patrimoni cultural català és clara: “Es defensa programant-lo, apreciant-lo i estimant-lo.” De fet, als Estats Units intenta incloure regularment música catalana als seus programes, amb una resposta entusiasta del públic.

Entre vols transatlàntics i assajos constants, Salvador Brotons continua exercint de pont musical entre dues cultures. Una trajectòria que demostra que la projecció internacional no implica allunyar-se de les arrels, sinó trobar noves maneres de fer-les sonar al món.

Isolina Mallon, la interiorista catalana que transforma les cases d’executius tecnològics de Silicon Valley